El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha revisat aquest matí la sentència de l'Audiència de Barcelona que condemna Marcel Vivet a cinc anys de presó per haver participat en la manifestació contra el sindicat policial Jusapol. La vista ha estat per revisar una prova documental presentada per la defensa en el recurs d'apel·lació i que ha estat acceptada, i que podria ser clau per, com a mínim, rebaixar la seva condemna. Es tracta de part d'un altre procediment on s'acusa un altre jove, Adrià Catasús, de ferir el mateix agent que Vivet, tot i que el mosso només sosté que va ser ferit un cop, per tant es dona una duplicitat de casos on dues persones estan acusades per un mateix fet. A més, Vivet i Catasús no estaven junts en la protesta. Després de l'exposició de la prova on han intervingut la defensa de Vivet, el fiscal i la defensa del Mosso, ha quedat vist per sentència i es calcula una sentència d'aquí a un mes.
Durant la seva exposició l'advocat de Vivet, Carlos Hurtado, ha remarcat més contradiccions de l'acusació, tot subratllant que en el judici es va parlar d'una protesta d'un grup en general que fa llançaments d'objectes, però que no es pot provar que Vivet sigui un d'aquests, i que per tant no hauria de ser condemnat per desordres públics. A més ha destacat com la condemna està sustentada en una única prova de càrrec, el testimoni del mosso, que a la vegada és la part acusatòria. A més, la defensa al·lega que el mosso lesionat no va identificar clarament Vivet, i que les imatges i els vídeos només mostren el jove independentista amb un pal de bandera però amb actitud pacífica.
Després de la intervenció de la defensa, el fiscal ha descartat aquesta suposada duplicitat de causes, ha considerat que es parla d'incidents diferents i que l'atestat de Catasús -que de fet serà jutjat el maig i se li demanen vuit anys de presó- és per altres fets, encara que fos la mateixa manifestació. L'advocat de l'acusació particular -l'agent de mossos- José Antonio Bitos, també ha descartat que hagi hagut dos causes pels mateixos fets.
Aquesta revisió de la sentència de Vivet ha anat acompanyada de suport social i polític. A les portes del TSJC s'hi han concentrat desenes de persones per donar suport a Vivet i a Catasús, i entre elles també hi havia membres d'ERC, Junts, CUP, Òmnium i ANC. Els dos primers, partits del Govern que precisament estaven dins del procediment per defensar el mosso d'esquadra que acusa a Vivet. Els serveis jurídics van presentar inicialment una sol·licitud de quatre anys i nou mesos de presó per Vivet i després ho van rebaixar a sis mesos. Després, però, la Generalitat va ser expulsada del procediment perquè l'agent dels antidisturbis a qui defensava va marxar a un advocat privat en acabar el judici.
El Govern, al punt de mira
En declaracions davant dels concentrats, Vivet ha carregat contra l'estat espanyol però també ha estat molt dur amb la Generalitat: "No hi ha normalitat sota aquest règim que és l'estat, i el govern autonòmic no fa res per defensar-nos. Té relacions de normalitat amb l'estat assassí", ha carregat el jove badaloní, que ha acusat el feixisme espanyol d'aquesta repressió i ha avisat: "Convertirem aquest malson en la nostra victòria".
Per part de la CUP ha pres la paraula el diputat Xavier Pellicer, que ha carregat contra el Govern per fer crides en un passat a la mobilització i ara no defensar els represaliats: "Cal coherència, que el Govern estigui al costat de la gent que es va mobilitzar i es mobilitza", i ha explicat que el proper 1 de juny a petició de la formació anticapitalista compareixerà el conseller d'Interior Joan Ignasi Elena a la Comissió d'Interior del Parlament per donar explicacions sobre el cas de Vivet i Catasús: "També convidarem el Marcel i l'Adrià, i als seus advocats, perquè vinguin i mirin als ulls al conseller d'Interior", ha ressaltat.
Per part d'Òmnium Xavier Antich ha ressaltat que la solidaritat antirepressiva és bàsica davant d'un estat espanyol que busca imposar la por i provocar la desmobilització de l'activisme, perquè "els tribunals espanyols són una branca de la repressió de l'activisme", i ha avisat que a Òmnium els trobaran de cara denunciant pràctiques impròpies d'un estat de dret. Des de l'ANC han intervingut Elisenda Paluzie i Arià Baye, tots dos espiats en el marc del CatalanGate. La presidenta de l'entitat ha demanat convertir la repressió en una eina de lluita per la independència de Catalunya: "En Marcel és un exemple de com la repressió pot ser eina de lluita".