S’engrandeix la fractura entre el Poder Judicial i el govern espanyol a causa de la llei d’amnistia. Els vocals conservadors del Consell General del Poder Judicial han volgut introduir un nou punt en l’ordre del dia del ple d’aquest dilluns sobre la “defensa de la independència judicial davant determinats atacs de membres del poder executiu”, després de les declaracions que la setmana passada va fer el ministre Óscar Puente, molt crític amb la decisió del Tribunal Suprem de no amnistiar la malversació. Els vocals proposats pel PP proposaven aprovar un pronunciament, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, que alertés que, amb aquestes manifestacions, “només s’aconsegueix el desgast de la Justícia i el qüestionament de la seva independència”, i que fes una “nova crida a la contenció i la prudència en la crítica a les resolucions judicials en particular i al Poder Judicial en general”. Tanmateix, els vocals progressistes s’han oposat a introduir aquesta qüestió en l’ordre del dia i no s’ha arribat a discutir.
Va ser el dilluns passat quan el ministre Óscar Puente va reprovar la interpretació que fa el Suprem de la llei d’amnistia “no té per on agafar-se”, va retreure a l’Alt Tribunal que “s’extralimiti” en la seva lectura de la norma de l’oblit penal i va sostenir que l’únic que aconsegueix és “retardar la implementació d’una llei que és clara i terminant”. Els vocals del CGPJ consideren que aquestes declaracions estan “fora dels límits que exigeix la separació de poders i el respecte entre els mateixos” i són molt crítics amb el fet d’afirmar que el Suprem s’extralimita en interpretar una llei, “quan aquesta és la funció principal que atribueix la Constitució als òrgans judicials”.
Després del fracàs d’avui dels conservadors, que han vist com els progressistes els paraven els peus, els vocals podrien tornar a intentar introduir la iniciativa en l’ordre del dia d’un altre ple per poder debatre-la en el futur. La iniciativa estava signada per José Luis Costa, José Antonio Montero, Pilar Jiménez, Eduardo Martínez, Gema Espinosa, José María Páez, Esther Rojo, Carlos Orga, Isabel Revuelta i Alejandro Abascal.
“Declaracions que excedeixen el que és el legítim ús de la llibertat d’expressió”
Els conservadors han intentat convèncer els progressistes al·legant que la “principal funció que constitucionalment i legalment s’atribueix al CGPJ és la defensa i garantia de la independència judicial” i lamentant que des de la constitució del nou CGPJ, el 25 de juliol del 2024, “s’han produït declaracions públiques de membres del govern espanyol” que “excedeixen el que és el legítim ús de la llibertat d’expressió i de les crítiques moderades i racionals a les resolucions judicials, sempre susceptibles d’impugnació per les vies legals”. “No hi ha democràcia ni estat de dret sense un Poder Judicial independent que es percebi com a tal pels ciutadans”, concloïa la proposta, de cinc paràgrafs.
A més, esgrimien que aquestes manifestacions són “especialment greus” perquè provenen de “persones amb altes responsabilitats institucionals” i perquè “obvien les crides” que van fer el Ple i la Comissió Permanent fa mesos i de les quals “s’ha fet eco l’Informe sobre l’Estat de dret el 2024 a Espanya de la Comissió Europea”. Així doncs, els vocals conservadors volien que el ple declarés el seu “més ferm rebuig a les referides manifestacions” i sol·licités als responsables que “cessin” les seves declaracions en termes similars a aquestes.
Una cosa semblant va succeir el febrer, encara amb el CGPJ amb el mandat caducat. El ple va aprovar per unanimitat una declaració que proclamava que és necessari “assegurar en el curs de les intervencions parlamentàries el respecte a la independència del Poder Judicial” i “evitar desqualificacions que puguin minar la confiança de la ciutadania en el sistema judicial”. Aquest pronunciament arribava després de les crítiques de Míriam Nogueras a Manuel García-Castellón. Un parell de setmanes abans, el CGPJ havia acusat la vicepresidenta tercera del govern espanyol, Teresa Ribera de “deslleialtat institucional” per dir que García-Castellón “ens té acostumats que sempre s’inclini en la mateixa direcció”.
El quart intent per elegir a la presidència del CGPJ serà el 2 de setembre
El que sí que ha acordat avui el CGPJ és reprendre el dilluns 2 de setembre a les 17 hores el ple que ha de decidir la presidència del CGPJ i del Tribunal Suprem. De moment, està encallada per l’enroc de progressistes i conservadors després que els vint vocals hagin encadenat tres fracassos en els primers intents de trobar un nom que rebi els vots necessaris. En l’últim ple sobre aquesta qüestió, el 5 d’agost, el desenllaç va ser posposar la decisió. L’objectiu és que hi hagi fumata blanca abans del 5 de setembre, el dia de l’Obertura de l’Any Judicial.