Dues responsables de Vodafone han admès que no van pagar cap llicència ni cànon a l’Ajuntament de Badalona per instal·lar una antena de telefonia mòbil en una zona qualificada per a equipament cultural, al costat de la comissaria de la Guàrdia Urbana, el 2012, en la segona sessió del judici contra l’alcalde badaloní, Xavier García Albiol, i altres cinc excàrrecs municipals, a l’Audiència de Barcelona, aquest dimarts. La responsable de la companyia al territori fins a l’abril del 2013, Júlia Vilà, ha especificat que l’antena era “provisional” davant l’emergència de falta de cobertura en aquella zona, que també afectava la policia local i als serveis d’emergències, i que no sabia que s’havia mantingut fins al 2018. “No es va pagar perquè es volia aconseguir un conveni”, ha declarat. En un peritatge, l'Oficina Antifrau de Catalunya va xifrar en 17.448 euros, els diners que hauria d'haver recaptat el consistori per la instal·lació d’aquesta antena i una altra de Movistar. La Fiscalia demana 2 anys i 10 mesos de presó i 10 anys d’inhabilitació a càrrec públic per a García Albiol pel delicte de prevaricació perquè el considera responsable màxim d'aquestes instal·lacions sense llicències urbanística i ambiental.
La responsable de Vodafone i una tècnica han explicat al tribunal que des de l’Ajuntament de Badalona se les va derivar a l’empresa pública Engestur, encarregada de les llicències, i que van mantenir una reunió amb el llavors conseller delegat d’Engestur, Tomás Vizcaino -un dels acusats, que també s’enfronta a 2 anys i 10 mesos de presó- en la qual els van exposar que diguessin en quines zones necessitaven posar antenes de telefonia mòbil. Han afegit que no van parlar mai amb l’alcalde García Albiol i les gestions van ser sempre amb Miguel Ángel Sánchez Ruiz, subcontractat per Engestur per gestionar els permisos de telefonia, i no imputat en aquest procediment. No han citat cap intervenció de la resta d'investigats. La tècnica ha explicat que com era una instal·lació provisional, va iniciar els tràmits, mentre es demanaven els permisos, mai obtinguts. També ha admès que després d’un temps havien de demanar ajuda a Sánchez per reposar els aparells perquè la Guàrdia Urbana no els deixava entrar pel “recel” d’alguns agents sobre les possibles emissions cancerígenes de les antenes.
Sol·licitud denegada el 2009
Abans, ha declarat un agent dels Mossos d’Esquadra que ha detallat que va requerir a l’Ajuntament de Badalona si havia contestat a un sindicat policial sobre si la instal·lació de les dues antenes mòbils al Turó d’En Caritg tenien permisos, i el consistori els va respondre que no els constava res. Amb tot, preguntat per l’advocat d’Albiol, Cristóbal Martell, si no li constaven les respostes que sí que van donar des de l’àrea de Via Pública i la de Seguretat Ciutadana, que consten al sumari, el responsable policial s’ha excusat dient que la seva actuació només va ser durant la investigació de la Fiscalia i que ho van deixar quan es va judicialitzar el cas.
La defensa d'Albiol sosté que tota l'acció de les antenes va ser dirigida des d'Engestur, i que l'alcalde va atendre els agents de la Urbana que li van expressar el seu temor que aquestes instal·lacions poguessin emetre radiacions cancerígenes. Res van parlar de les llicències, sosté. El mateix manifesta l'advocat Josep Riba, en el cas de l’exregidor de Seguretat Ciutadana de Badalona i actual regidor del PP a Santa Coloma, Miguel Jurado. En el seu escrit de defensa, Riba detalla que davant el temor policial, es van encarregar dos informes mediambientals, el 2012 i el 2014, que van concloure que tots els paràmetres eren normals.
El responsable policial també ha indicat que van trobar els expedients de sol·licituds de dues empreses -Vodafone i France Telecom-, que el 2008 i 2009 van sol·licitar posar antenes al mateix lloc, al Turó d'en Caritg, i no en van obtenir l'autorització. Llavors l’alcaldia de Badalona era dirigida pel socialista Jordi Serra.
La vista continua demà, dimecres, amb la declaració de més testimonis, i és previst que els acusats declarin dimarts vinent, després de les pericials. En la sessió, el president de la secció 5a de l'Audiència de Barcelona, Josep Maria Assalit, ha dirigit el judici en castellà (perquè l'advocat de Vodafone és de fora), tot i que el magistrat ha fet intervencions en català, com fa habitualment. Això no obstant, un testimoni que ha començat a declarar en català, el magistrat li ha ofert un traductor, i al final ha canviat de llengua.
