Les escoltes de la Guàrdia Civil en l'operació Volhov han vulnerat un dret fonamental com és la privacitat de les converses telefòniques sense tenir proves de delicte ni justificació suficients, segons la defensa de l'exdirigent de CDC David Madí. A partir d'aquesta premissa, i avalat per les reticències en el mateix sentit expressades repetidament pel Ministeri Fiscal durant la instrucció, Madí ha presentat un recurs d'apel·lació contra la interlocutòria d'agost de 2019 que va iniciar les intervencions del seu telèfon, el de l'exconseller d'ERC Xavier Vendrell i el del president de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, Xavier Vinyals. El recurs, que ahir va ser acceptat a tràmit per l'Audiència de Barcelona, reclama que es declari la nul·litat de ple dret de les escoltes.
La declaració de nul·litat que demana el recurs afectaria totes les pròrrogues posteriors de les intervencions de les comunicacions, així com l'entrada i registre al domicili personal i professional de Madí del passat 28 d'octubre.
Sense base
La investigació de la Guàrdia Civil, que va portar fa tres setmanes a la detenció de Madí, Vendrell i Vinyals junt amb 18 persones més, té l'origen en dues converses del telèfon que es va confiscar a Víctor Terradelles el maig del 2018, on es parlava de l'ús criptomonedes. A partir d'aquestes converses la Guàrdia Civil va obrir una peça separada, per considerar que tot i no disposar d'elements probatoris, hi hauria "indicis racionals" de desviament de fons públics.
En el recurs d'apel·lació, l'advocada de Madí, Olga Tubau, nega que existissin ni tan sols indicis racionals atès que a les converses del mòbil de Terradellas no hi apareix ni una sola al·lusió al suposat desviament de diners públic. Tubau retreu que malgrat no presentar "ni un sol element objectiu i concret" que sostingui un desviament de fons, la Guàrdia Civil va reclamar les intervencions telefòniques "per satisfer una necessitat genèrica de descobrir un delicte del qual només existeix una suposició o conjectura". "Aquesta forma de procedir és la pròpia d'una investigació prospectiva prohibida constitucionalment", denuncia.
Dubtes de la fiscalia
En aquest punt el recurs recull l'informe del Ministeri Fiscal d'agost del 2019 inclòs al sumari en què s'exposen els mateixos dubtes sobre l'oportunitat de les escoltes. Aleshores, la fiscalia va replicar a la petició de la Guàrdia Civil recordant que els investigats no tenien responsabilitats al Govern, que havia passat més d'un any des de les gravacions de Terradellas i que no s'havia identificat la presumpta malversació per crear criptomoneda.
La fiscalia va advertir aquell estiu del 2019 que era precipitada la petició de la Guàrdia Civil de fer escoltes i va demanar més informació abans d'autoritzar "una mesura tan onerosa com és la intervenció telefònica de tres persones".
La defensa subratlla que aquesta oposició de la fiscalia a les escoltes recull la doctrina del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem que adverteix que una intromissió com aquesta en un dret fonamental com és el secret de les comunicacions telefòniques ha de ser "necessària" i "suficientment justificada"; s'ha de sustentar en un delicte concret i greu i s'ha de fer en cas que no hi hagi altra via d'investigació menys onerosa per als drets fonamentals.
L'advocada de David Madí, Olga Tubau / Sergi Alcàzar
Tribunal Europeu de Drets Humans
Recorda que també el Tribunal Europeu de Drets Humans ha deixat clar que intervenir converses telefòniques és un greu atac a la vida privada, que requereix "sempre una previsió legal suficient i una prèvia i suficient justificació", i adverteix que això no s'ha produït en aquest cas.
En concret, el text retreu que ni les investigacions policials sobre Víctor Terradellas ni la interlocutòria judicial no havien pogut demostrar que hi hagués hagut desviament de fons públics per transformar-los en criptomoneda, tot i haver disposat d'anys per seguir el rastre de les subvencions suposadament desviades.
El jutge no pot ser passiu
El recurs també adverteix que una mesura com aquesta ha d'estar molt fonamentada, la qual cosa exigeix de la policia dades objectives, no simples intuïcions policials o conjectures i que el jutge "no pot adoptar el passiu paper del vicari de l'activitat policial que es limita a acceptar sense cap control el que li digui la policia".
El recurs demana la nul·litat de ple dret de la interlocutòria del 29 d'agost del 2019 per vulneració de normes essencials del procediment que ha provocat la indefensió del recorrent i la lesió del dret fonamental al secret de les comunicacions, recollit en l'article 18.3 de la Constitució.
Segons l'escrit, la nul·litat de la primera interlocutòria, de 29 d'agost del 2019, comporta la nul·litat de totes les interlocutòries posteriors de pròrroga de les intervencions, també de les interlocutòries sobre noves intervencions respecte dels investigats i la d'entrada i registre amb data 27 d'octubre del 2020, atès que hi ha un "enllaç jurídic entre la primera i totes aquestes interlocutòries posteriors".
L'escrit recorda que la doctrina del TC imposa a més que "tot element probatori que pretengui deduir-se o partir d'un fet vulnerador del dret fonamental al secret de les comunicacions es troba també sotmès a la prohibició de valoració".
A la imatge principal, l'entrada de la Guàrdia Civil al despatx de David Madí / Sergi Alcàzar