L'escriptor i filòsof francès François Marie Arouet, conegut com a Voltaire i representant del segle de les llums, va ser un gran admirador de Catalunya. La ràdio francesa de Barcelona, Equinox, li ha dedicat un reportatge, en el qual subratlla que tot i que el filòsof mai va viatjar a Catalunya, en tenia idees molt pensades. Les va expressar en el seu llibre El segle de Lluís XIV, aparegut l'any 1751, quaranta anys després de la derrota dels catalans el 1714 per les tropes de Felip V.

La visió de Voltaire frega l'exaltació.

Aquestes són les frases:

L'autogestió

“La Catalogne (qui) peut se passer de l’univers entier, et ses voisins ne peuvent se passer d’elle”. Catalunya pot passar de l'univers sencer, i els seus veïns no poden passar d'ella.

El record del setge del 1714 i la guerra

 “Loin que l’abondance et les délices aient amolli les habitants, ils ont toujours été guerriers, et les montagnards surtout ont été féroces”.  Lluny del fet que l'abundància i les delícies hagin suavitzat els habitants, han estat sempre guerrers, i els de la muntanya sobretot han estat ferotges”

“Malgré leur valeur et leur amour extrême pour la liberté, ils ont été subjugués dans tous les temps: les Romains, les Goths, les Vandales, les Sarrasins, les conquirent”. Malgrat el seu valor i l'amor extrem per la llibertat, [els catalans] han estat subjugats en totes les èpoques: els Romans, els Gots, els Vàndals, els sarraïns els van conquerir.

La comparació climàtica amb Castella

“Catalogne est un des pays les plus fertiles de la terre, et des plus heureusement situés. Autant arrosé de belles rivières, de ruisseaux et de fontaines, que la vieille et la nouvelle Castille en sont dénuées, elle produit tout ce qui est nécessaire aux besoins de l’homme, et tout ce qui peut flatter ses désirs en arbres, en blés, en fruits, en légumes de toute espèce”. Catalunya és un dels països més fèrtils de la terra, i dels més afortunadament situats. Tant regat de rius preciosos, de rierols i de fonts, com la vella i la nova Castella n'és desprovista, produeix tot el que és necessari per a les necessitats de l'home, tot el que pot adular els seus desitjos en arbres, en el blat, en fruits, en verdures de tota espècie”.

Barcelona i riquesa mineral

“Barcelone (qui) est un des beaux ports de l’Europe, et le pays fournit tout pour la construction des navires. Ses montagnes sont remplies de carrières de marbre, de jaspe, de cristal de roche ; on y trouve même beaucoup de pierres précieuses. Les mines de fer, d’étain, de plomb, d’alun, de vitriol, y sont abondantes : la côte orientale produit du corail”. Barcelona és un dels bons ports d'Europa, i el país ofereix tot per a la construcció de naus. Les muntanyes són plenes de pedreres de marbre, de jaspi, de cristall de roca. S'hi troben també moltes pedres precioses. Les mines de ferro, d'estany, de plom, d'alum, de vidriol hi són abundants: la costa oriental produeix corall.