La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha fet una crida aquest divendres a invertir més en la indústria d'armament europea, al·legant que "el món s'ha tornat més dur". En un context internacional de guerra a les portes de la Unió amb la invasió russa d'Ucraïna, d'inestabilitat al Sahel africà i de tensions creixents a l'Orient Mitjà des de l'esclat de la darrera revifada del conflicte palestino-israelià, així ho ha expressat la líder alemanya en una entrevista al Financial Times publicada aquest divendres. En aquesta, la cap de l'Executiu comunitari ha avançat que vol seguir per Defensa el mateix model utilitzat per comprar les vacunes contra la covid i per a la compra de gas, de forma coordinada entre tots els estats membres i finançant contractes amb fons europeus.
Von der Leyen ha assenyalat que la UE està preparant una nova estratègia per finançar el sector de la Defensa i enfortir-lo, a través de la qual es valora fer servir fons europeus per finançar els contractes d'armes que signin els estats membres. "Ja ho hem fet amb les vacunes i amb el gas", ha assegurat la presidenta de la Comissió Europea. En aquest sentit, els tractats de la UE prohibeixen destinar fons del pressupost comunitari a despeses "derivades d'operacions amb implicacions militars o de defensa", excepte que els estats membres consensuïn per unanimitat. Per exemple, per finançar la compra d'armes per a Ucraïna, Brussel·les va utilitzar un fons tècnicament al marge del pressupost regular europeu, el Fons Europeu per a la Pau.
La presidenta de la Comissió Europea no és l'única veu europea amb autoritat que s'ha pronunciat sobre la Defensa de la Unió Europea, en un context en què les intencions expansives de Rússia no són clares ni previsibles, d'ençà que el govern de Vladímir Putin va iniciar una guerra envaint Ucraïna ara fa ja dos anys. Tot i que hi ha diferències, donat que Ucraïna no pertany ni a la UE ni a l'OTAN, la tensió ha augmentat en els països europeus de la rodalia del gegant rus. Com ara Finlàndia, que va culminar una incorporació exprés a l'Aliança Atlàntica aquest 2023 en sentir candent l'amenaça russa i que és un dels països on el debat sobre la seguretat a Europa està més viu.
Robles: "La UE està abocada a reforçar la seguretat"
Precisament, la ministra de Defensa espanyola, Margarita Robles, ha comentat aquest divendres en una entrevista a EFE les polèmiques declaracions de l'expresident dels Estats Units i previsiblement candidat republicà a les eleccions d'enguany, Donald Trump, que en el to d'outsider agitador que el caracteritza ha instat a Rússia a atacar els països de l'OTAN que no inverteixin prou en l'Aliança, almenys el 2% del seu PIB. Robles ha assegurat que aquestes declaracions, en un context en què hi ha possibilitat que Trump torni a la Casa Blanca, genera "molta preocupació" en una UE "abocada a reforçar" les seves polítiques de seguretat.