El creixement de l’independentisme no s’atura. Tot i la repressió exercida per l’Estat espanyol contra el sobiranisme -amb els processos judicials, la intervenció econòmica, la violència policial durant l’1 d’octubre i l’ofensiva empresarial- les opcions independentistes continuen guanyant adeptes. Concretament, des de la consulta del 9-N de l’any 2014 fins aquest 21-D, han crescut en 201.608 els vots independentistes.

Així, l’any 2014, 1.861.753 persones van votar a favor de la independència, mentre que un any més tard, el 27-S de 2015, ho van fer 1.966.508. La barrera dels dos milions es va superar en el referèndum de l’1 d’octubre, amb 2.044.038, i encara aquest 21-D ha crescut una mica més, quan ha arribat fins als 2.063.361. Això suposa un increment de fins a 19.323 persones en dos mesos i mig, i en plena ofensiva de l’Estat.

A més d’haver crescut en vots, el moviment ha sortit reforçat de les urnes, ja que ha mantingut la majoria absoluta amb 70 diputats, i ha aconseguit trencar el tòpic que amb una participació rècord el sobiranisme es desinflaria. Tot i que en aquests comicis fins un 81,94% del cens va anar a votar, un 47,5% ho va fer a favor de les opcions independentistes, una xifra molt similar a la del 27-S, quan ho va fer un 47,7%, però amb un 74,95% de participació.

Tot i aquests bons resultats, és cert que la primera posició de Ciutadans en les eleccions de dijous, amb 36 escons -després del recompte del vot exterior-, per davant de Junts per Catalunya, amb 34 escons, i d'ERC, amb 32, ha aigualit els bons resultats de l'independentisme. Ara bé, tot i que Ciutadans atribueix a la llei electoral el fet que no pugui governar, no és cert que amb un sistema proporcional el 'bloc del 155' pogués formar govern.

De fet, en cas que tot Catalunya fos una sola circumscripció, els partits anomenats constitucionalistes obtindrien 59 escons, en lloc dels 57 actuals, encara a 9 de la majoria absoluta. A més, la formació d'Arrimadas obtindria dos diputats menys, ja que la llei d'Hondt beneficia el partit més votat.

Puigdemont i Junqueras, millor per separat

Tot i que el fet que no hi hagi hagut una llista unitària de l'independentisme ha permès a Ciutadans de ser la primera força a Catalunya, JuntsxCat i Esquerra n'han sortit beneficiats. Si l'any 2015 la llista unitària de Junts pel Sí va treure 1.628.714 vots i 62 escons, en aquestes eleccions la suma de la llista de Puigdemont i la de Junqueras ha arribat fins als 1.870.009 vots i als 66 escons, a dos de la majoria, fet que els dona una majoria més sòlida i els fa menys dependents de la CUP. 

Amb la nova composició del Parlament, JuntsXCat i ERC només necessitarien l'abstenció dels anticapitalistes per formar Govern i, a més, també els fa menys dependents en algunes votacions claus de la legislatura, com les dels pressupostos, que també podrien ser aprovats només amb una abstenció dels cupaires o d'algun altre grup. 

L'hemicicle del Parlament mig buit durant la votació de la declaració d'independència / Sergi Aclàzar

Aquest augment dels vots de les llistes de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras es deu en part a la recuperació per part dels republicans dels vots que el 2015 van anar prestats a la CUP, però no només. Els anticapitalistes han perdut 144.442 vots respecte el 27-S, però la suma de JuntsXCat i ERC n'ha guanyat 241.295. Per tant, l'independentisme ha rebut 96.853 suports més en només dos anys.

Les grans ciutats, l'escull de l'independentisme

Les forces independentistes han guanyat les unionistes a tres de les quatre circumscripcions. A Girona un 63,7% dels vots van ser per a opcions independentistes, mentre que a Lleida van ser-ho un 64,23% i a Tarragona, un 49,5%. En aquesta última província les forces unionistes van aconseguir un 43,67% dels vots i Catalunya en Comú es va emportar un 5,35% dels vots, tot i que Cs va ser la força més votada de la demarcació.

A la circumscripció de Barcelona, en canvi, van guanyar les forces unionistes amb un 45,5% dels vots, mentre que les independentistes van treure un 43,98% dels vots i els comuns, un 3,90%.

Ara bé, si ens fixem en els resultats per comarques, l'independentisme guanya a 35, mentre que l'unionisme només ho fa a 7. Això sí, ho fa en les zones més poblades, com són l'àrea metropolitana i la costa central catalana. Així, el bloc del 155 surt victoriós al Tarragonès, al Baix Penedès, al Garraf, al Baix Llobregat, al Bacelonés i al Vallès Occidental, a més de la Vall d'Aran. A més, al Tarragonès, al Baix Penedès, al Baix Llobregat i a l'Aran ho fan superant el 50% dels vots.

Per contra, de les 35 comarques on guanya l'independentisme, n'hi ha quinze on ho fa molt àmpliament amb més d'un 70% dels vots, entre les quals hi ha el Pla de l'Estany, el Pallars Sobirà i el Priorat, on ho fa amb més d'un 80%.

JuntsXCat guanya a 29 comarques, ERC a 4

El vot independentista, però, no ha quedat tan concentrat en un partit, com sí que ha passat en el cas de l'unionisme, on ha capitalitzat tota la força Ciutadans. Així, Junts per Catalunya va quedar segona força amb 34 diputats (940.602 vots), ERC, tercera amb 32 (929.407) i la CUP, sisena amb 4 (193.352). 

En el repartiment per comarques, JuntsXCat va guanyar a 29 comarques i Esquerra, a 4. A 28 d'aquestes, però, les dues formacions van ser primera i segona força, i en algunes fins i tot amb una distància molt ajustada.

Per municipis, la llista de Puigdemont també va guanyar a la major part del territori.

La CUP perd poder a tot el territori

La lluita pel vot útil i el fet que Junts per Catalunya i ERC hagin acabat anant separats a les eleccions ha perjudicat les aspiracions de la CUP. Els anticapitalistes, que havien entrat al Parlament l'any 2012 amb tres diputats, van aconseguir-ne fins a 10 a les eleccions del 27-S. En aquella ocasió, el fet que els republicans i els exconvergents haguessin anat units sota la marca de Junts pel Sí, va beneficiar els anticapitalistes, que van rebre un vot prestat dels republicans més d'esquerres, que no estaven a favor de la unió o de la investidura d'Artur Mas. 

Així doncs, la lluita pel primer lloc entre les dues forces sobiranistes majoritàries i Ciutadans, sumat al fet que els cupaires no han assumit responsabilitats executives durant els dos anys de Govern ni han estat gaire presents a la presa de decisions del procés, ha perjudicat la CUP, que només ha aconseguit un diputat més que el 2012.

En aquestes eleccions, la CUP ha perdut pes a tot el país i no ha aconseguit ser primera força a cap municipi de Catalunya. De fet, només a cinc ha aconseguit ser la segona força política més votada. 

Tampoc els ha ajudat la campanya electoral feta, centrada bàsicament a l'àrea metropolitana. Els anticapitalistes s'han esforçat a captar el vot del comuns i a fer un discurs més social, però la força que han aconseguit a l'area metropolitana ha estat molt escassa i han acabat perdent pes també al territori, en benefici d'ERC i JuntsXCat. 

En aquest sentit, els cupaires han quedat sisena força a la demarcació de Barcelona amb poc més d'un 4,36% dels vots (142.196), especialment castigats per l'àrea metropolitana. Mentre que a Osona van quedar quarta força amb un 5,86% dels vots, al Baix Llobregat només van aconseguir ser la sisena, amb un 3% dels suports.

Així, el vot sobiranista i d'esquerres va ser capitalitzat per Esquerra, en part en forma de vot útil per aturar l'ascens de Ciutadans i en part perquè ja era vot dels republicans i estava simplement tornant al seu espai.