Fa un any i mig que l’independentisme repeteix el mantra que cal eixamplar la base. S’ha convertit en una obsessió que sovint produeix discussions absurdes a propòsit, per exemple, del seu full de ruta. La realitat, més enllà de les declaracions, és que la sort de l’independentisme es decideix entre dues bosses de votants: els unionistes de JxSí i els indepes de Catalunya Sí Que Es Pot (CSQP).

Com podria guanyar un referèndum l’independentisme i sobre quins eixos hauria de girar la seva campanya electoral? Les dades proporcionades pel Baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de Catalunya, en aquest cas de la segona onada del 2016, seran el GPS per a esbrinar-ho.

Les xifres del CEO mostren que entre els esmentats grups de votants hi ha diferències, però també nexes. Alhora, indiquen que les formacions indepes han de pescar aquests votants fent campanya en llocs de frontera i afegint molta serietat al procés i a la seva acció de govern i política.

Vots delimitats

Molts es pregunten on són els vots independentistes que manquen per passar el 50%. La resposta és doble. Existeix una bossa de 181.500 vots independentistes a CSQP (uns 97.500 vots totalment independentistes i 84.000 més que segurament votarien la secessió) i 116.700 per la banda unionista de JxSí que podrien desencantar-se. Sembla que aquesta quantitat de vots sigui molt alta, però es tracta de percentatges baixos.

No es guanyarà cap referèndum si l’elector catalanista d'esquerra que desitja la secessió no vota a favor. Les anàlisis qualitatives elaborades a Participa han delimitat molt bé aquest votant de frontera.

Pel que fa a l'electorat indepe d'ICV, és prescriptor: són persones que han militat en moviments socials, sindicats, etcètera, i són escoltats per la gent del seu voltant. Voten sempre i tenen dubtes de trencar amb el seu partit de sempre si canvien a algun partit indepe. 

En el cas del votant unionista de JxSí, les seves característiques són diferents: és un votant que cal no cercar-lo (ja vota indepe) però al qual cal assegurar-li un procés endreçat.

Atrevits i porucs

Una de les preguntes més interessants del CEO diu: La gent s’enfronta, sovint, a riscos quan ha de prendre decisions econòmiques, professionals o en altres aspectes de la vida. Com es posicionaria vostè en una escala de 0 a 10, tenint en compte que 0 és “gens disposat/ada a assumir riscos” i 10 “totalment disposat/ada a assumir riscos”?

Aquesta pregunta és clau: les respostes mostren que el votant independentista de CSQP no té cap mena de por al risc, patró que també s’evidencia entre votants de la CUP i els independentistes de JxSí.

En canvi, el votant unionista de JxSí és diferent: és més poruc. Això amaga un fet destacat, lligat amb l’edat, que s’explica més endavant.

Aversió al risc per segments de votants (0 = molt; 10 = poc)

Un patró repetit

Amb l’eix esquerra-dreta es repeteix el mateix patró que amb l’aversió al risc: l’electorat independentista de CSQP va del centre esquerra a l’esquerra i l’electorat no independentista de JxSí és centrista pur.

Això no és ni bo ni dolent, simplement evidencia una esquerra postmoderna a CSQP i un votant que té por a perdre el seu status a JxSí. És a dir, el votant indepe d’esquerra no vota partits indepes per por que no es produeixin els canvis que vol. El votant centrista de JxSí no es fa indepe per por que tot plegat acabi malament.

Posició en l'eix esquerra-dreta (0=esquerra; 10=dreta)

Nexes i diferències

El votant no independentista de JxSí té les preocupacions clàssiques: l’atur i la precarietat. A més, mostra més inquietud per l’incivisme que per l’educació.

Això contrasta amb la postmodernitat del votant indepe de CSQP, a qui preocupa la insatisfacció política. Es tracta d’un votant de pell transformadora que, malgrat que no ho sembli, té nexes amb els juntaires: ambdós són poc processistes (no volen distraccions ni ajornaments innecessaris del full de ruta) i es preocupen pel funcionament de l’economia.

Preocupacions dels votants

On cercar l’indepe de CSQP

El votant indepe de CSQP és profundament urbanita. Això vol dir que a l’hora de fer campanyes, aquest grup es pot segmentar fàcilment, també perquè la CUP ha xuclat vots ecosocialistes en els municipis d’entre 10.001 i 50.000 habitants, és a dir, en ciutats petites i capitals de comarca.

On es concentren els vots?

Eventuals i empresaris

Les categories professionals dibuixen poques diferències entre els votants d’aquests dos perfils de frontera. Cal assenyalar, però, el percentatge d’empresaris amb assalariats entre els votants no indepes de JxSí i el percentatge d’eventuals o interins entre els indepes de CSQP.

Un altre cop són dues aigües on es pot navegar més fàcilment del que sembla. És més accessible fer campanya entre algú que és d'esquerres (i vol un Estat amb sanitat, educació, transparència...) i un votant més moderat que busca un Estat eficient, que funciona.

Categories professionals per votants

L’edat importa a JxSí

A JxSí s’observa que el factor edat és clau per entendre la seva bossa de votants no indepes. Certament, són pocs els contraris a la independència en l’electorat de JxSí, però la seva proporció creix a mesura que augmenta l’edat. Així, gairebé un 43% dels 116.700 vots unionistes de JxSí són persones majors de 65 anys.

És a dir, el votant d’ordre, amb por a perdre el que té, està geogràficament dispers i és d’edat avançada.

Suport a la independència per edats. Votants de JxSí

A CSQP, en canvi, s’adverteix un fenomen lleugerament diferent. El factor edat és percentualment més fort en les franges més joves, però pel que fa al nombre de votants no és així. Quan es creuen les dades del CEO es veu que la franja més jove és la que dóna més suport a la independència, encara que la bossa de vots més gran no és aquest segment. La bossa d’indepes de CSQP trenca el factor edat, però la seva distribució no declina amb l’edat.

Suport a la independència per edats. Votants de CSQP

El perfil necessari

L’independentisme, doncs, ha de buscar aquell votant catalanista de centre-esquerra que votaria a favor de la secessió mentre reforça el votant no independentista (d’ordre) de JxSí.

Les dades mostren el perfil d’un electorat metropolità, obert, preocupat per les qüestions postmodernes i que no guia el seu vot en base a l’edat. Els típics votants que es preocupen per afers com les escoles, la transparència o els drets dels animals, preocupacions més enllà de les sociolaborals. Paral·lelament, existeix un votant d’edat avançada, d’ordre, poc inclinat al canvi i preocupat pel seu estatus.

L’independentisme, doncs, ha de penetrar en aquestes zones de frontera (generalment urbanes, però no sempre) i cooptar el votant que sent independentista (o amb dubtes) i té pell transformadora.

Idees de campanya

Alhora, el govern actual de JxSí i els partits polítics que conformen la coalició haurien d’enviar al seu votant no indepe missatges perquè voti a favor de la secessió en un referèndum. Això demana gran seriositat –tant entre el govern com al grup parlamentari– i aglutinar tot allò que té en comú el votant d’ordre de JxSí i els transformadors de CSQP: la voluntat de fer un país obert, tolerant, que funcioni i sigui seriós.

La campanya independentista guanyadora ha de repartir caramels de dos gustos: ordre i progrés social, cosa que potser implica abandonar les campanyes d’autoconsum i cercar el votant que permeti consolidar el vot indepe més enllà del 50%.

Sergi Cristóbal Jané és politòleg. Una versió d'aquest article es va publicar a Revista l'Endavant.