La sentència del Tribunal Constitucional que va tombar el confinament domiciliari del primer estat d'alarma ha arribat després de setmanes d'intens debat i importants discrepàncies. Tant és així que es va aprovar per un sol vot de diferència, per sis contra cinc. I així s'ha traslladat aquest intercanvi en la sentència i, sobretot, en els cinc vots particulars, dels quals se n'han publicat quatre. Inclou el del mateix president de l'alt tribunal, Juan José González Rivas. Només falta el del magistrat Juan Antonio Xiol, que es donarà a conéixer en els pròxims dies. Són molt contundents.
La sentència tomba el confinament domiciliari perquè considera que s'hauria d'haver utilitzat l'estat d'excepció i no l'estat d'alarma. Però el president del Tribunal Constitucional es desmarca de la posició majoritària. No només considera que el primer estat d'alarma va ser "legítim i proporcional" sinó que a més no va suspendre drets fonamentals. El conservador Juan José González Rivas recorda que la limitació de la lliure mobilitat responia a "finalitats legítimes". Van ser, a parer seu, mesures "constitucionalment admissibles", perquè no suprimien drets fonamentals, sinó que els limitaven temporalment, i estaven proporcionats amb l'objectiu perseguit.
González Rivas també nega la major: la llei orgànica que regula els estats d'alarma, excepció i setge preveu l'activació de l'estat d'alarma en cas d'"emergència sanitària", i no l'estat d'excepció com argumenta la posició majoritària. De fet, afegeix, aquest estat d'alarma permet un important control judicial dels drets dels ciutadans. En canvi, l'estat d'excepció impedeix aquesta tasca de supervisió dels jutges, perquè els drets se suspenen, no es limiten.
Si el president del TC és més diplomàtic, el magistrat Cándido Conde-Pumpido no ho és tant. Acusa la resta de magistrats que han votat a favor de la sentència de "no comprendre adequadament el sistema de drets fonamentals" en afavorir l'estat d'excepció per sobre de l'estat d'alarma utilitzat. "La concepció subjacent a la fonamentació de la sentència de la qual discrepem és contradictòria amb el nostre règim ordinari de drets fonamentals en què s'admeten intenses restriccions del feix de facultats que un determinat dret fonamental reconeix", assegura. De fet, considera que el cànon establert "només pot generar una intensa inseguretat jurídica, en deixar indeterminada la frontera entre les categories de restricció i suspensió".
Conde-Pumpido va més enllà i adverteix que aquesta sentència "no resol, sinó que crea un greu problema polític i sanitari, en desarmar l'Estat contra les pandèmies, privant-lo de l'instrument que la llei determina expressament per a fer front a les crisis sanitàries, que és l'estat d'alarma". I rebla el magistrat: "No respon a criteris pròpiament jurídics, perquè aquests criteris han de proporcionar certesa i seguretat jurídica, mentre en el cas actual s'utilitza una drecera argumental per estimar la inconstitucionalitat d'una mesura sanitària sol·licitada per un partit polític, que prèviament hi havia donat suport en el debat i votació parlamentària". Fa referència a l'extrema dreta de Vox.
La magistrada María Luisa Balaguer critica que la majoria del TC no hagi fet un "esforç argumental" més elevat en tractar-se del primer cop que s'enfrontaven a aquesta situació. En aquest sentit, creu que aquesta decisió "pot produir certa perplexitat i generar més inseguretat jurídica de la que intenta combatre". A més a més, afegeix, "resulta menys garantista del que pogués intuir-se en llegir-se la decisió parcialment estimatòria". Balaguer creu que és "difícil acceptar com a contrària a la Constitució una legislació que ha permès, d'una manera ràpida i eficaç, arbitrar mesures socials per protegir béns jurídics tan importants com la vida o la salut". En aquest punt, recorda que les mesures no han estat "discutides" en altres països europeus de l'entorn espanyol.
La magistrada també lamenta que s'ha produït "cert soroll intern al tribunal", que "ha sostingut algunes posicions extrajurídiques poc recomanables per al futur", si bé no entra en la concreció. Sobre el fons de l'argumentació, María Luisa Balaguer critica que la majoria no considera la llei orgànica al respecte "com a part integrant del bloc de constitucionalitat" i "ignora la voluntat del legislador de la transició en dissenyar el dret constitucional d'excepció a Espanya". És més: la sentència "subverteix la intenció del legislador". I conclou: "Concorria el pressupòsit habilitant per declarar l'estat d'alarma i no per declarar l'estat d'excepció".
Finalment, el magistrat Andrés Ollero aporta tocs personals al seu vot particular per defensar l'estat d'alarma: "La realitat ha demostrat que una pandèmia pot afectar amb més intensitat determinades facetes dels titulars de drets constitucionals que un possible cop d'estat o la invasió de divisions cuirassades. Donada la meva edat, he pogut experimentar diversos estats d'excepció. Per la meva sevillana condició, recordo bé que en cap d'ells va perillar la possible vivència popular de la setmana santa". També qualifica de "ximpleries" ("majaderías") alguns arguments expressats contra l'estat d'alarma "fins i tot per portaveus autoritzats".
Així, Andrés Ollero rebat que s'hagués de declarar l'estat d'excepció en lloc de l'estat d'alarma. El veterà magistrat justifica que, si s'hagués optat pel primer, s'hauria transmès als ciutadans que la crisi sanitària s'hauria pogut resoldre "en un o dos mesos".
Imatge principal, el President del Tribunal Constitucional, Juan José Gonzalez Rivas i el rei Felipe VI / Foto: Europa Press.