Rebel·lió a Vox. El grup de l'extrema dreta al Parlament de les Illes Balears ha anunciat que ha expulsat la diputada i presidenta del partit, Patricia de las Heras, i el president del Parlament, Gabriel Le Senne.
A sengles escrits —signats per la portaveu, Idoia Ribas, i els diputats Sergio Rodríguez, Manuela Cañadas, María José Verdú i Agustín Buades— han explicat que l'expulsió s'ha decidit per unanimitat dels cinc parlamentaris en una reunió on també hi estaven convocats Le Senne i De las Heras. Vox demana a la Mesa que adopti les mesures establertes pel reglament per fer-ne efectiva l'expulsió del grup i perquè tots dos passin a tenir condició de diputats no adscrits; per tant, demanen el cessament de Le Senne com a president del Parlament.
Ribas ha justificat l'expulsió de De las Heras i Le Senne per "circumstàncies internes d'aquest grup i per aconseguir la millor unitat possible". En una compareixença davant dels mitjans, on no s'han acceptat preguntes, la portaveu ha comunicat la decisió: "Els vull comunicar que avui el nostre grup, per majoria absoluta, ha decidit expulsar els diputats Patricia de les Heras i Gabriel Le Senne per circumstàncies internes d'aquest grup i per aconseguir la millor organització possible i la millor unitat possible, a fi de poder continuar avançant".
Crisi oberta a Vox
Es manté la crisi oberta a Vox a les Illes Balears. Els cinc diputats que han fet efectiva l'expulsió de la líder del grup i del president de la cambra, formen part del sector més crític amb la direcció de Santiago Abascal. Tant és així, que aquest dissabte no van ser a la reelecció d'Abascal com a president de la formació. En canvi, Le Senne i de las Heras sí que van assistir a l'assemblea general.
L'expulsió de De las Heras i de Le Senne deixa Vox amb cinc diputats al Parlament balear, en comptes dels vuit que tenien fins ara, després de la sortida del diputat Xisco Cardona, després de la crisi oberta arran de l'aprovació del sostre de despesa. Una situació que complica la presidència de Marga Prohens, del PP, ja que necessita els vots de l'extrema dreta per tenir la majoria absoluta. La setmana passada, la presidenta, Patricia de les Heras, va reclamar a través d'una nota de premsa la fi de la immersió lingüística, criticant que es mantingués activa sis mesos després de les eleccions i amb el projecte estrella de l'Oficina Lingüística aparcat.
Reelecció d'Abascal
La decisió del grup parlamentari a les Balears és una mostra més de la crisi que està patint el partit, tot i que el seu líder, Santiago Abascal, ho continua negant. Només dos dies li ha durat la calma a Abascal, que aquest dissabte va confirmar la seva reelecció, en un procés sense oposició, a l'assemblea general. El congrés intern estava previst per al març d'enguany, però Abascal va decidir avançar-lo per, segons va explicar, encarar aquest 2024 electoral —hi haurà comicis a Galícia, el País Basc i al Parlament Europeu— amb la remodelació orgànica ja escomesa. Tanmateix, el seu moviment va ser interpretat pels sectors més crítics com una manera de blindar-se com a president, ja que amb un marge de només vint dies feia gairebé impossible que qualsevol afiliat aplegués els 3.600 avals necessaris per competir-hi.
Santiago Abascal va aprofitar el seu discurs per defensar la unió de la formació que lidera i per carregar contra els mitjans de comunicació, als quals va acusar de "provocar un soroll eixordador contra Vox". Bona part de la seva intervenció la va destinar a desmentir els qui parlen de "divisions a Vox" o de "corrents interns". "Com que Vox no es mor, es moren per matar Vox", va assenyalar.