Vox continua la guerra contra l’amnistia. Fins i tot abans que s’hagi aprovat. La formació liderada per Santiago Abascal ha presentat un recurs d’empara al Tribunal Constitucional amb l’objectiu de “paralitzar de manera immediata” la reunió de la Comissió de Justícia convocada pel dijous en la qual s’haurà de debatre i votar el nou dictamen de la proposició de llei d’amnistia. Vox ha interposat el recurs contra la decisió de la presidenta del Congrés, Francina Armengol, de retornar la iniciativa a la Comissió de Justícia, contra l’acord de la Mesa que va ratificar aquesta decisió i contra l’acord de la Mesa de Justícia de convocar-la per aquest dijous. A més, ha enviat un escrit en el mateix sentit a la Mesa del Congrés i a la Mesa de la Comissió de Justícia (presidida pel socialista Francisco Lucas).
El partit d’extrema dreta va una mica enrere en el temps i es retrotrau al retorn del text de l’amnistia a la Comissió de Justícia. És el que preveu l’article 131 del Reglament del Congrés, que fixa que una llei orgànica no aconsegueixi la majoria absoluta del ple en una votació final sobre el conjunt del text “retornarà a la Comissió, que haurà d’emetre un dictamen nou en el termini d’un mes”. I això és el que va passar el 30 de gener i va permetre a Junts i al PSOE guanyar més temps per negociar (al principi quinze dies i finalment un mes sencer). El vicepresident d’Acció Política de Vox, Jorge Buxadé, ha qualificat aquesta interpretació del Reglament de la Cambra Baixa “d’arbitrària, injusta i il·lògica”. Per la formació ultra, l’única possibilitat és “la desaparició a la història jurídica constitucional espanyola d’aquesta proposició”, donat que va ser “votada en contra per majoria absoluta del Ple”. És el mateix argument que va esgrimir el PP després de la votació. Vox sosté que es va vulnerar el ius in officium dels seus diputats i apunta que la seva lectura del Reglament és “coherent amb el sistema de majories que es fa servir com a control i garantia de legalitat i de manifestació de la voluntat majoritària a través de la representativitat parlamentària”.
Buxadé ha apuntat que la mesura “cautelaríssima” que reclama Vox té raó de ser perquè, en cas que no se suspengui la reunió de la comissió de 7 de març o el futur ple (previst per la setmana que ve), el recurs perdria la seva “finalitat legítima”. El dirigent de Vox ha esgrimit que al recurs hi ha aparença de “bon dret”, no hi ha perill de “mora processal” i “no pertorba ni interessos generals ni de part”. Així mateix, Vox puntualitza que aquest recurs no vol entrar a valorar la constitucionalitat de la llei d’amnistia, ja que Vox no confia en un TC “polititzat” i “en mans” de Cándido Conde-Pumpido perquè no es pugui aprofitar aquest recurs per “fer manifestacions quant a la constitucionalitat de la llei”.
La Comissió de Justícia es reuneix dijous per votar el nou text de l’amnistia
Encara sense confirmació pública de l’acord entre Junts i el PSOE, el president de la Comissió de Justícia va convocar-la pel 7 de març. Això feia entreveure una possibilitat d’acord, donat que el PSOE es negava a perdre una nova votació sobre l’amnistia i va assegurar fa uns dies que només portaria la norma a votació en cas d’assolir un acord amb els de Carles Puigdemont. De retruc, esvaïa els dubtes sobre si caldria una nova pròrroga per negociar la norma durant més temps. En els últims dies, diverses fonts coneixedores de les negociacions mostraven actituds satisfactòries sobre l’avenç de les converses.
Vox reclama a la presidenta del Parlament Europeu que retiri a Puigdemont l’acta d’eurodiputat
Jorge Buxadé també ha enviat una carta a Roberta Metsola, presidenta del Parlament Europeu, demanant que retiri la condició d’eurodiputat a Carles Puigdemont després que el Tribunal Suprem decidís obrir una causa per terrorisme contra ell pel cas del Tsunami Democràtic. Buxadé sosté que la implicació d’un eurodiputat en “delictes d’aquesta magnitud” és “un desafiament directe a la seguretat i l’ordre públic” i “soscava els fonaments sobre els quals s’erigeix la Unió Europea”. “Permetre que un individu investigat per aquests crims continuï ocupant el seu escó seria un greuge a les víctimes del terrorisme i una ofensa als principis de justícia i seguretat que tots ens hem compromès a defensar”, afirma.