Si les propostes de Vox a Castella i Lleó per evitar que les dones d'aquesta autonomia ja han suposat un daltabaix en la seva relació amb el PP, que es podria arribar a plantejar si fer-los fora del govern regional, les seves esmenes a la reforma de la llei de l'avortament que els ultres van presentar al Senat a finals de desembre van encara molt més enllà. Concretament, els de Santiago Abascal s'oposen a que les dones embarassades puguin triar per elles mateixes si interrompre voluntàriament el seu embaràs sense comptar amb l'opinió del seu home. El Congrés va aprovar a mitjans de desembre amb 190 vots a favor aquesta reforma que s'ha fet des del ministeri d'Igualtat i que deroga la reforma del PP del 2015. Ara, la llei és al Senat on s'ha trobat amb esmenes com aquestes presentades per Vox. El PP també hi va votar en contra perquè considerava inconstitucional la llei i Ciutadans s'hi va oposar perquè el text considera il·legal la gestació subrogada. 

Els homes, sense opinió, segons Vox 

Segons Vox, la llei del 2010 i el nou projecte del ministeri d'Irene Montero "ignoren absolutament la figura del pare, a qui no li reconeixen cap intervenció en la decisió que podria suposar la mort del seu fill no nascut". Anant més enllà, els ultres insisteixen que la reforma "reflecteix perfectament la voluntat destructiva dels principis bàsics que estructuren la civilització occidental i ataca el caràcter sagrat de la vida humana i el vincle fonamental entre un pare i un fill". Sense arribar a prohibir que les dones puguin avortar sense el permís de l'home, aquest és el missatge que sembla que volen transmetre amb la seva esmena. Segons han anat insistint en els últims dies els de Santiago Abascal, que han tornat a posar el debat sobre l'avortament sobre la taula, i queda reflectit en el seu plantejament al Senat "el dret a la vida és el més sagrat de tots", una vida que existeix "des de la concepció fins a la extinció natural". Cal recordar que els ultres van votar en contra del dret a l'eutanàsia. Tot i que aquestes esmenes de Vox no tenen cap possibilitat de prosperar al Senat, demostren que la posició del partit contra l'avortament no es limita al que han demanat a Castella i Lleó, sinó que va molt més enllà. 

En el que si coincideixen PP i Vox és a reclamar que tornin els tres dies de reflexió obligatòria per a poder avortar. És a dir, que la dona comuniqui el seu desig i després hagi d'esperar tres dies de "reflexió" per estar segura de la seva decisió sobre interrompre l'embaràs. Segons els ultres, que la reforma d'Irene Montero hagi eliminat aquest requisit "en cap cas beneficia a la dona que avorta, sinó que "els únics beneficiaris serien els centres que practiquen els avortaments, que veurien com creix la seva llista de pacients. Entre les 184 esmenes que ha presentat aquestes últimes setmanes ha presentat el PP al Senat n'hi ha una que es pronuncia en la mateixa direcció, ja que reclamen que, a diferència del que diu la reforma, continuï apareixent al Codi Penal el delicte que penalitzi la pràctica de l'avortament sense que hagin passat aquests tres dies o sense que el sanitari que durà a terme la intervenció no hagi informat a la dona dels seus drets, prestacions i ajudes públiques de suport a la maternitat. 

Ja hi ha data al Tribunal Constitucional 

La reforma del ministeri d'Igualtat d'Irene Montero arriba alhora que el Tribunal Constitucional ha fixat, amb 13 anys de retard, data pel ple per decidir sobre el recurs que el PP va presentar el 2010 a la llei de l'avortament del govern de José Luis Rodíguez Zapatero. Aquesta era la prioritat de la nova majoria progressista i el president Cándido Conde-Pumpido ha fixat pel 7, 8 i 9 de febrer aquest esperat ple. També ha anunciat que els recursos d'inconstitucionalitat contra la llei de l'eutanàsia s'abordaran només unes setmanes més tard, el 21, 22 i 23 del mateix mes.