L’endemà de l’assalt al Capitoli per part dels seguidors de Donald Trump, a les vuit del matí, el locutor arrencava el programa amb força. Es desmarcava de la resta deixant la insurrecció com un joc de nens: “Encara que ens vulguin convèncer que el més important al món és el que passa als Estats Units, no. Això és pels dels Estats Units. El més important és el que passa a Espanya”. I què passa a Espanya, es podria preguntar un oient no habitual? “El que passa a Espanya és que tenim en marxa un cop d'Estat dirigit pel propi govern. Això sí que és un atac a les institucions”, deixava clar el comunicador. Enmig, compartia la preocupació dels militars retirats per la “deriva” de La Moncloa i es referia als Estats Units per culpar Barack Obama de “dividir la societat en blancs i negres”. En el mateix editorial deia que a la guerra civil espanyola hi havia “culpables dels dos costats” (many sides, en anglès trumpista). No era un youtuber ultra clandestí des del seu garatge a l’Amèrica profunda, sinó Federico Jiménez Losantos des dels estudis d’EsRadio, amb 628.000 oients segons l’últim EGM.

Els paral·lelismes entre dues realitats polítiques sempre són complexos, però a Espanya sí que hi ha almenys similituds, com en altres països europeus. I no és el “cop d’estat” que denuncia el locutor radiofònic en el seu davantal. L’extrema dreta, com als Estats Units, està en auge a Espanya i a tot el continent. No només estan connectades en el seu origen: Steve Bannon, Marine Le Pen o Matteo Salvini van apadrinar la pujada de la formació de Santiago Abascal. També hi ha un mimetisme en les estratègies polítiques, d’agitació a les xarxes, fake news i discurs de l’odi, i un mimetisme en el relat i en els companys de viatge. I no només perquè Abascal hagi pronunciat discursos directament copiats, al peu de la lletra, de Donald Trump.

El relat del trumpisme: que Joe Biden no és un president legítim perquè hi ha hagut un suposat frau electoral amb la manipulació de milions de vots. El que porta Vox practicant des de fa un any no s’allunya gaire d’aquests paràmetres: el govern espanyol de coalició no és legítim i va néixer del “frau electoral”, després de dir en campanya que no pactaria amb Pablo Iglesias. La moció de censura va ser el punt àlgid, qualificant l’executiu com el pitjor en 80 anys, incloent-hi els governs de la dictadura franquista. Un discurs de deslegitimació que també ha fet fortuna en la dreta tradicional, arrossegant el PP i fins i tot Ciutadans. S'hi ha infiltrat, com Trump ha fet al Partit Republicà durant els últims quatre anys.

És difícil predir que pogués passar a Espanya el mateix que va passar aquest dimecres al Capitoli dels Estats Units. Més aviat, que pugui tornar a passar. Perquè hi ha un precedent: el cop d’Estat del 23-F, que aquest any celebra el seu 40è aniversari. Amb el tinent coronel Antonio Tejero al capdavant, un nombrós grup de guàrdies civils van prendre el Congrés dels Diputats per la força per impedir l’elecció de Leopoldo Calvo-Sotelo (UCD) com a president del govern espanyol. Han passat quatre dècades, però, com el president sortint dels Estats Units, Vox també compta amb importants companys de viatge. Alguns d’ells des de les mateixes profunditats de l’Estat i idèntics als de Tejero. Ja no només es tracta d’un grapat de seguidors de partits residuals i extraparlamentaris. Són els seus proud boys.

Pedrera militar

En aquest context és on cal situar, per exemple, la carta dels militars al rei Felip VI, carregant contra el “govern socialcomunista” que el monarca tenia suposadament el deure d’aturar perquè no destrueixi Espanya. Curiosament, al polèmic xat, on parlaven d’”afusellar 26 milions” d’espanyols, hi havia un àudio de Santiago Abascal saludant-los i enviant-los una forta abraçada. El va enviar un membre del grup. No se sap com va acabar allà, però sembla una gravació estàndard per a grups de suport a Vox. Més enllà de la casual anècdota, la dels militars retirats és una gran pedrera de Vox. Allà hi ha fet grans fitxatges, com els generals Agustín Rosety i Alberto Asarta, o el tinent de l’Exèrcit de Terra a la reserva, Rubén Manso. Tots tres són avui diputats per la formació ultra al Congrés. Tenien un altre general, Carlos Hugo Fernández-Roca, que va dimitir sense aclarir el motiu. Ja se sap que està sent investigat per un delicte contra la llibertat sexual.

Els millors resultats de Vox es troben en els districtes electorals de casernes militars

Però, com en els elements colpistes i franquistes, no només es limita als militars retirats, sinó també a aquells que continuen en actiu a les Forces Armades. Els vídeos gravats en instal·lacions militars, amb soldats ballant cançons nazis de la División Azul mentre fan la salutació feixista, poden arribar a ser qualificats d’anecdòtics. No ho és, en canvi, el pes de Vox a l’Exèrcit espanyol. Els millors resultats de Vox es troben en els districtes electorals de casernes militars. A Catalunya, la secció corresponent a la Caserna del Bruc va obtenir un 14% de vots per Vox front a un 3% de la mitjana provincial. A Sant Climent Sescebes, el vot a Vox va arribar al 17%, mentre que als municipis del voltant amb prou feines assolia al 3%. A Talarn, el vot a Vox va arribar al 13%, mentre al voltant no representava ni el 2%. Fora de Catalunya, ha arribat a percentatges de fins el 42%, com a la base militar de El Goloso (Madrid). La suma de vots de PP, Cs i Vox a una secció militar de Sevilla va assolir el 91%.  El mateix passa amb els districtes electorals de casernes de la Guàrdia Civil. Les dades s’extreuen de l’anàlisi que va fer l’extinent Luis Gonzalo Segura al seu llibre El Ejército de Vox.

Foto: No és estrany veure els principals dirigents de Vox en actes i manifestacions de Jusapol (EFE)

I també policial

No només de militars es nodreix l’extrema dreta espanyola. Justament el dels cossos policials de l’Estat és l’altre gran feu de Vox. Dins el mateix món de les forces de seguretat es coneix el sindicat JUSAPOL com el “Vox policial”. No és estrany veure els principals dirigents de Vox en actes i manifestacions d’aquesta organització, que els reben entre ‘selfies’ i aplaudiments. També és la formació ultra qui s’encarrega de portar les seves iniciatives legislatives al Congrés. És l’organització més polititzada de la policia espanyola i també la majoritària: en les últimes eleccions al Consell de la Policia, el juny del 2019, JUSAPOL va rebre el 58,4% dels vots.

El procés ha donat mostres de la creixent ideologització de la policia espanyola

El procés ha donat mostres de la creixent ideologització de la policia espanyola, com el cas de Tácito. JUSAPOL també ha organitzat manifestacions anti-independentistes a Barcelona sota el suposat pretext de l’equiparació salarial. Membres del sindicat han estat també expedientats per protestar el 8-M davant la casa de Pablo Iglesias i Irene Montero. Un altre membre, Alejandro León, va ser sancionat per un vídeo en xarxes després que li regalessin una navalla. “La quantitat de gent que assassinaré amb això, que es preparin els MENA”, deia a la gravació publicada al seu canal de YouTube, on té 50.000 subscriptors. A Twitter ha donat suport públic a Vox.

El rol dels mitjans

No només és Federico Jiménez Losantos, amb la seva oratòria, deixant l’assalt violent al Capitoli com un joc de nens. També és, per exemple, Carlos Herrera des del matinal de la COPE, amb 2,4 milions d’oients diaris, que ha aprofitat l’avinentesa per crear un marc mental que va contra el govern espanyol: si està malament el que fan els trumpistes, no s’allunya gaire del que fa Podemos al Congrés o els partits independentistes a Catalunya. Malgrat les enormes diferències, multitud de grans mitjans es van dedicar a donar bola a aquesta visió de l’assumpte. A El Mundo: "Podemos, que alentó el 'Rodea el Congreso', tilda el asalto al Capitolio de EEUU de 'modus operandi de la ultraderecha'". A OKDiario: "Podemos alentó dos ‘Rodea el Congreso’ al perder las elecciones y ahora ataca a Trump por hacer lo mismo". A Antena 3: "Comparan el asalto al Capitolio en Estados Unidos con el movimiento 'Rodea el Congreso' en España". A El Confidencial: "El independentismo más populista se muestra incómodo con el asalto al Capitolio". A Crónica Global: "Las contradicciones de Puigdemont, Torrent y Asens respecto al discurso de Trump".

Hi ha una diferència substancial amb el trumpisme als Estats Units: el paper dels mitjans de comunicació. Als Estats Units el magnat i president s’ha servit sobretot de mitjans alternatius, com el Breitbart News de Steve Bannon, i en algun cas la cadena conservadora Fox News. Però la gran majoria de capçaleres i grans cadenes nord-americans han optat per exercir, amb més èxit o menys, el seu paper de quart poder. El fenomen de Vox és cert que se serveix de mitjans més o menys alternatius, com el programa Estado de alarma del polèmic Javier Negre o de digitals de fake news com Caso aislado o Periodista Digital. Però també de grans diaris i sobretot cadenes, que ja sigui per motius polítics o comercials, han fet el joc als ultres fins elevar-los on són ara. No només és cosa de l’EsRadio de Federico Jiménez Losantos o l’OKDiario d’Eduardo Inda.