L’extrema dreta vol enviar a la presó aquells que negociïn la investidura d’un president espanyol amb “pròfugs de la justícia” o “condemnats o processats” per “delictes contra la Constitució”, en referència a les negociacions del PSOE amb Carles Puigdemont (a qui Vox considera un “pròfug de la justícia”) i amb Oriol Junqueras per investir Pedro Sánchez. És la rèplica que fa Vox a la proposició de llei d’amnistia a través de l’esmena a la totalitat amb text alternatiu que la formació de Santiago Abascal ha presentat aquest dimecres al Congrés dels Diputats.
Específicament, el partit ultra vol introduir un nou delicte al Codi Penal per castigar els que negociïn “assumptes propis de les Corts Generals” amb “condemnats, processats o sostrets de l’acció de la justícia per delictes contra la Constitució, l’ordre públic, la traïció i la independència de l’Estat i la pau i defensa nacional”, segons resa la formació en un comunicat. El text registrat per Vox proposa que aquests delictes siguin castigats amb penes de 6 a 10 anys de presó i d’inhabilitació especial per ocupar cap càrrec públic i inclou tots aquells que “cooperin, col·laborin, es reuneixin o facilitin actuacions” amb aquesta finalitat.
En un breu vídeo difós als periodistes, el portaveu adjunt de Vox al Congrés, José María Figaredo, reivindica que l’objectiu de la formació d’extrema dreta és “arrabassar al govern espanyol totes les armes que està utilitzant per perpetrar un cop d’estat des de La Moncloa”.
Recuperar el Codi Penal d’Aznar sobre els referèndums
En relació amb els referèndums, Vox advoca per prohibir explícitament els “referèndums sobre la integritat territorial de la nació”. Els d’Abascal volen recuperar bona part del redactat que va introduir la majoria absoluta del PP de José María Aznar el desembre del 2003 i que es va eliminar dos anys més tard amb José Luis Rodríguez Zapatero a La Moncloa.
Tanmateix, la formació d’extrema dreta aposta per endurir encara més el Codi Penal que va impulsar Aznar. En concret, proposa penes de 3 a 5 anys de presó i de 3 a 8 anys d’inhabilitació per les autoritats o funcionaris que convoquin o autoritzin “consultes populars per via de referèndum” sense tenir-ne competències i de 5 a 10 anys de presó i de 5 a 15 anys d’inhabilitació si aquestes versen sobre la unitat d’Espanya o l’ordre constitucional. A més, inclou penes de presó i d’inhabilitació (en diferents rangs) tant per autoritats i funcionaris com per persones sense càrrecs públics que, un cop les consultes hagin estat declarades “il·legals”, les facilitin, promoguin o garanteixin.
Il·legalitzar els partits independentistes, endurir els ultratges a Espanya i recuperar la sedició
En un altre sentit, Vox proposa un “enduriment penal” en els casos d’ultratges a Espanya i als seus símbols (ampliant la pena de multa) i en els delictes de traïció per part de membres del govern espanyol. A més, en el redactat de la reforma legislativa, reclama eliminar les “ofenses a les comunitats autònomes” i castigar “l’exhibició pública d’emblemes i símbols la significació dels quals impliqui un atemptat contra la integritat del territori nacional”.
També posa sobre la taula recuperar la sedició, eliminada del Codi Penal el desembre del 2022, il·legalitzar els partits que “amenacin la unitat d’Espanya i l’ordre constitucional” i retirar la nacionalitat als delinqüents que no siguin d’origen espanyol.
Les esmenes a la totalitat, a debat el dimecres 10
L’esmena a la totalitat de Vox es debatrà el pròxim dimecres 10 de gener, juntament amb la que ha presentat el PP, en la qual els populars aposten, entre altres qüestions, per dissoldre els partits o entitats que impulsin un referèndum d’autodeterminació. El ple del Congrés se celebrarà, excepcionalment, a l’hemicicle del Senat a causa de les obres que estan en marxa a la Cambra Baixa.
Quan el Congrés hagi rebutjat les esmenes a la totalitat, arribarà el torn de les esmenes parcials, que es debatran primer a la ponència i posteriorment a la Comissió de Justícia. Finalment, el text haurà de rebre la llum verda del ple del Congrés per majoria absoluta abans d’enviar-se al Senat perquè continuï la seva tramitació parlamentària.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!