El partit ultra Vox ha anunciat que demanarà al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena que reactivi l’ordre europea de detenció i entrega  (euroordre) del president a l’exili, Carles Puigdemont, després de la seva decisió de no aplicar-li l’amnistia pel delicte de malversació de l’1-O i de mantenir-li l’ordre de detenció a l’Estat espanyol, en contra del que dicta la llei de l’oblit penal del procés. A més, hi afegeix que Puigdemont ja no té la immunitat com a europarlamentari perquè ha assumit l’escó de diputat al Parlament per Junts i és candidat a tornar a liderar la presidència del Govern. El partit ultradretà ha  precisat que presentarà l'escrit al jutjat aquest dijous, segons informa Europa Press. Des de la defensa del president Puigdemont, liderada per Gonzalo Boye, es qüestiona jurídicament aquesta mesura. El magistrat Llarena també manté  en vigor les ordres nacionals de detenció als exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. La decisió de l’instructor de l’1-O va contra el posicionament de la Fiscalia i de l’Advocacia de l’Estat, que com les defenses, han demanat que se’ls apliqui l’amnistia i que es deixin sense efecte les mesures cautelars.

Les defenses de Puigdemont, Comín i Puig, a més de la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat, segurament presentaran ara recurs contra la decisió del jutge Llarena de no aplicar l’amnistia. La sala que ho analitzarà és presidida pel jutge Manuel Marchena, que també  s’ha negat a aplicar l’amnistia als càrrecs de Junts i ERC condemnats per l’1-O i els manté la inhabilitació  fins al 2030 i 2031. Són l’expresident d’ERC, Oriol Junqueras, el secretari general de Junts, Jordi Turull, i els exconsellers Dolors Bassa i Raül Romeva. Si l'alt tribunal espanyol manté la seva negativa, les defenses poden demanar empara al Tribunal Constitucional, òrgan al qual també volen consultar els magistrats del Suprem sobre la constitucionalitat de la llei d'amnistia, fet que podria suspendre  l'aplicació de l'amnistia en els dos procediments de l'1-O, i per tant fa inviable  reactivar l'euroordre.

L’euroordre congelada des de fa un any

En el cas del president a l'exili, fonts jurídiques han informat Efe que quan Puigdemont va recollir la seva acta de diputat del Parlament, 10 de juny passat, va perdre la seva condició d'eurodiputat i la seva immunitat parlamentària. Altres fonts hi discrepen i sostenen que l'expresident perdrà el seu blindatge europeu el pròxim 16 de juliol, quan es constitueixi l'Eurocambra i deixi de ser eurodiputat amb caràcter general.

Fa un any que el jutge Llarena va congelar les euroordres als exiliats a l’espera que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) resolgués el recurs presentat per la defensa de Puigdemont contra la decisió del Tribunal General de la UE (TGUE), que el juliol de 2023 li va retirar la immunitat.  Llavors, la Fiscalia es va unir a Vox per reclamar que reactivés la petició de detenció de Puigdemont i Comín. També van exigir una ordre de detenció internacional per a l’exconseller i actual diputat de Junts, Lluís Puig, també a l'exili, perquè el TJUE ja va resoldre els seus dubtes, el gener del 2023, sobre les prejudicials, després de la negativa dels tribunals belgues a entregar-lo.

La protecció del GOI

A la sentència sobre Puig, però, el TJUE va obrir la porta a la protecció dels independentistes  catalans. Hi va advertir que un estat membre de la UE no pot negar-se, "en principi", a executar una euroordre, però sí que pot aplicar una disposició nacional que prevegi que es pot denegar l'ordre de detenció quan "doni lloc a la vulneració d'un dret fonamental". El TJUE va admetre, tal com van argumentar les defenses dels exiliats en referència al tracte que rep l'independentisme per part de la justícia espanyola, que per denegar l'euroordre un tribunal pot valorar l'existència de deficiències del sistema judicial "que afectin la tutela judicial d'un grup objectivament identificable de persones  (GOIP) al qual pertany l'interessat". I ara les defenses podrien demanar que s'apliqui.

Les autoritats belgues no han posat les coses fàcils a les espanyoles, i malgrat que el delicte de malversació existeix en els dos estats, los tribunales analitzaran -tal com van fer amb Puig- si els fets acusatoris encaixen en la malversació tipificada al seu país.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!