Mirant el calendari, no s’entén gaire. Fa onze anys de l’últim atemptat de la banda terrorista ETA. En fa deu del seu cessament definitiu de l’activitat armada. Però avui Pedro Sánchez ha volgut participar en una escenificació de la derrota del terrorisme a Espanya. Ha estat en una instal·lació de la Guàrdia Civil, el Col·legi de Guàrdies Joves Duque de Ahumada, de Valdemoro, als afores de Madrid. En terreny de Vox. I s’han destruït gairebé 1.400 armes requisades a bandes terroristes entre els anys 1977 i 2005. Han estat demolides amb una piconadora per ser portades a una foneria, i allí ser destruïdes del tot ja sense càmeres. La posada en escena ha comptat, fins i tot, amb un relator. Però el context ha canviat tant que ara l’esquerra independentista basca està ajudant a la governabilitat de l’Estat, a tirar endavant les polítiques de Sánchez i Iglesias.

A tall anecdòtic o no, l’indret representa perfectament la presència ultra als cossos armats. Només cal mirar les dades del districte electoral del Col·legi de Guàrdies Joves Duque de Ahumada. A les últimes eleccions generals, l’extrema dreta de Vox va arrasar amb el 44% dels vots. A això cal sumar-hi el PP, amb el 17%, i Ciutadans, amb el 10%. La triple dreta va sumar el 71%. Els socis de La Moncloa, el 23%.

L’acte simbòlic ha estat impulsat pel Centre Memorial de les Víctimes del Terrorisme del govern espanyol, i hi han acudit alguns representants d’associacions i fundacions. Però la presència ha estat majoritàriament dels principals poders de l’Estat. Excepte de la dreta política, no hi ha faltat ningú. Hi han anat el president Pedro Sánchez, el ministre Fernando Grande-Marlaska, la ministra Margarita Robles, el ministre Miquel Iceta, ningú de Podemos, membres del poder judicial i de la Fiscalia (Dolores Delgado), autoritats autonòmiques i locals... I també membres de tots els cossos armats: el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil, però també l’Ertzaintza, els Mossos d’Esquadra (Josep Lluís Trapero i Ferran López), la Policia Foral de Navarra, cossos de Policia Local, funcionaris d’Institucions Penitenciàries i, també, les Forces Armades.

Minut de silenci de rigor i la piconadora en marxa. Aquest ha estat el seu inventari. S’han destruït 697 pistoles, 172 revòlvers i 274 subfusells. La resta eren fusells d’assalt, rifles de precisió i escopetes d’ànima llisa. El 90% de les armes van ser interceptades per la Policia Nacional i  la Guàrdia Civil a ETA, dels comandos de Navarra, Barcelona, Donostia, Biscaia i Madrid. El 10% de l’armament restant correspon als Grapo. El Ministeri de l’Interior en destaca les pistoles STAR 9mm o els revòlvers ASTRA, incautats a Madrid, Barcelona i Santiago.

La paraula més repetida per Pedro Sánchez en el seu discurs probablement ha estat “derrota”. El president del govern espanyol ha assegurat que amb l’escenificació d’avui “s’ha aixecat acta de la derrota d’ETA, de la derrota d’ETA davant la democràcia espanyola”. Aquesta “derrota”, ha subratllat, va ser possible gràcies als cossos i forces de seguretat de l’Estat, als jutges, a la col·laboració amb les autoritats franceses i, també, gràcies a “la resistència de la ciutadania”. Malgrat la “derrota” d’ETA, ha avisat que encara queda una tasca de veritat i esclariment del terrorisme. I ha conclòs: “Vull proclamar ben alt que continuarem retent homenatge als qui van ser assassinats per les diferents organitzacions terroristes”.

En nom del Centre Memorial de les Víctimes del Terrorisme, que penja del govern espanyol, el seu director Florencio Domínguez ha apel·lat al “dolor col·lectiu que s’han construït amb armes com aquestes durant dècades”, i ha celebrat com l’Estat va derrotar la banda terrorista “a través de mitjans legítims”.

Mentre el govern espanyol celebra la derrota d’ETA, la paradoxa és que l’esquerra abertzale ja ha passat pàgina del terrorisme. L’independentisme basc està centrat en la via política i democràtica. Ara fins i tot facilita les investidures de presidents espanyols i també l’aprovació de pressupostos de l’Estat. Per molt que segueixi la canterella de la dreta sobre els hereus d’ETA, que ja no poden deixar fora de la representació política a través dels tribunals.