Vox ha hagut d'adreçar la polèmica al voltant dels posicionaments que havia mantingut en el passat Ramón Tamames, candidat del partit d'extrema dreta a la moció de censura contra Pedro Sànchez. El portaveu del partit al Congrés dels Diputats, Iván Espinosa de los Monteros, ha assegurat que la formació rebutja els posicionaments de Tamames a favor de reconèixer la "nació catalana". Espinosa de los Monteros ha tret ferro a la polèmica i ha afirmat que tot plegat no treu credibilitat a Tamames de cara a la moció de censura.
El portaveu de Vox al Congrés ha recordat que Tamames "prové de l'esquerra", el Partit Comunista, i que després va passar pel CDS d'Adolfo Suárez. "Es tractava de nomenar una persona independent. Ens interessa que coincideixi en l'anàlisi actual. Com més allunyat està de Vox, més consolidada aquesta idea de l'elecció", ha assegurat en una roda de premsa al Congrés.
Espinosa de los Monteros ha justificat unes hores abans a RNE la candidatura de Tamames afirmant: "Cal escoltar-lo, perquè la gent està opinant ja el que votarà abans d'escoltar el que dirà el professor Tamames, que potser diu algunes coses en què no estem d'acord, però el que no tinc cap dubte és que l'anàlisi de per què hem de convocar eleccions i tornar la veu als espanyols, això ho compartim, encara que hi hagi després motius diferents o diferents punts de vista sobre certes coses que no són rellevants en aquesta moció".
Les opinions de Tamames sobre Catalunya l'any 2017
En un llibre de Tamames, on es recullen diverses cartes d'aquest, hi ha una carta dirigida a Artur Mas el 3 d'octubre del 2017, on l'economista va suggerir a Mas el reconeixement de la "nació catalana" amb un "nou estatus" per calmar la tensió del procés independentista. A més, també proposa traslladar el Senat a Barcelona o crear a la mateixa ciutat un "Ministeri de Qüestions Territorials", així com la idea de muntar una Agència Tributària Federal, la mutualització estatal del deute públic autonòmic o acotar no més del 4% els límits de la solidaritat interregional, entre altres plantejaments.
Tot plegat es recull al llibre A on vas, Catalunya?, publicat el 2014 i reeditat el 2018, juntament amb cartes que va remetre també a altres personalitats polítiques com l'aleshores president del govern espanyol, Mariano Rajoy. La carta que va enviar a Mas s'emmarca en u dels moments més complicat de l'1-O, dos dies després del referèndum i el mateix dia que Felip VI va fer el seu famós discurs a la televisió contra el moviment independentista.