A Vox no li preocupa que el futur líder de Solidaritat, el sindicat de la formació d’extrema dreta, tingui un passat neonazi i afí a Vladímir Putin. Es tracta de Jordi de la Fuente, que actualment és diputat a la Diputació de Barcelona i regidor a Sant Adrià de Besòs. En el passat, va ser secretari nacional del partit neonazi Moviment Social Republicà (MSR), es va presentar amb ell a les eleccions europees del 2014 i va ser secretari d’Organització de Plataforma per Catalunya, segons va explicar ahir El País. Ara, és un home de confiança del líder de Vox a Catalunya i secretari general de la formació, Ignacio Garriga, i ha portat les campanyes electorals del partit a Catalunya. I fa quatre anys va ser descobert en un concert fent la salutació feixista. A més, està a l’espera de judici per l’assalt a un centre de menors al Masnou el juliol del 2019: la Fiscalia demana dos anys i dos mesos de presó per a ell per un atac xenòfob en el qual hi va haver cinc ferits, entre els quals hi havia dos menors. Preguntat per aquesta qüestió, el portaveu de Vox, José Antonio Fúster, no ha negat cap de les dades sobre el passat de Jordi de la Fuente i s’ha limitat a contestar que forma part d’un passat “molt remot” i “prehistòric”. “Tot el nostre suport a qui està sent calumniat i difamat aquests dies”, ha verbalitzat.
“Em sento còmode amb qualsevol que, hagi tingut les idees que pugui haver tingut en un passat molt molt remot, porta des del 2018 afiliat al nostre partit i demostrant una absoluta convicció i compromís amb totes les idees de Vox”, ha argumentat José Antonio Fúster durant la seva habitual roda de premsa dels dilluns. “Si es volen remuntar al passat prehistòric, fenomenal”, ha afegit. I ha reiterat que la direcció de la formació d’extrema dreta té “plena confiança” que “no ha militat ni a la CUP ni a Esquerra ni a cap partit colpista i ha defensat Espanya en els pitjors moments del procés”.
L’aval cap a la figura de Jordi de la Fuente no és nou. El portaveu de Vox al Parlament i president del partit a Barcelona, Joan Garriga, es va declarar el seu “fan” i va assegurar que el sindicat Solidaritat “té garantida feina, lleialtat i diversió”. Per la seva banda, el cap de la delegació de Vox al Parlament Europeu, Jorge Buxadé, també va mostrar-li el seu “suport”. L’elecció formal de Jordi de la Fuente serà a l’assemblea del sindicat del pròxim 15 de març, en una cita en la qual acudirà el líder de Vox, Santiago Abascal.
Afí a Putin i a Hezbol·là
Quina és la seva relació amb Putin? Va ser el 2016 quan, en una xerrada a la Casa de Rússia a Barcelona, va justificar la intervenció de Moscou a Ucraïna, al·legant que els russos la consideren el seu “pati del darrere”, i va manifestar el seu desig que la “manera d’entendre les coses” de Rússia s’encomanés a Occident a través de partits que serveixin com a “cavalls de Troia” del Kremlin. Un altre exemple. L’agost del 2022, va ser assassinada Daria Dúguina, la filla d’Aleksandr Duguin, un filòsof polític rus partidari de Putin. “Descansa en Pau, guerrera”, va escriure Jordi de la Fuente a les seves xarxes socials.
D’altra banda, De la Fuente està esquitxat per la seva antiga afinitat amb la milícia xiïta libanesa Hezbol·là i els seus comentaris públics contra Israel. De fet, el febrer de 2021 això va portar l’Acció i Comunicació sobre l’Orient Mitjà (ACOM), una organització que defensa els interessos d’Israel en Espanya, a exigir a Vox la seva destitució esgrimint que algunes de les seves “manifestacions d’odi als jueus, on destil·lava un odi ferotge a l’Estat d’Israel”, eren recents.
Una petició de dos anys i dos mesos de presó per l’assalt al Masnou
L’altre escàndol que envolta Jordi de la Fuente és la seva participació en l’assalt al centre de menors estrangers no acompanyats del Masnou el 2019. La Fiscalia demana per aquests fets dos anys i dos mesos de presó i cinc anys d’inhabilitació. Segons l’escrit del Ministeri Fiscal, De la Fuente va prendre part en una concentració en la qual es van corejar proclames com “Moros de merda”, “Cremarem l’alberg” o “Us matarem” i després va encapçalar el grup que es va dirigir al centre de menors per assaltar-lo. A parer del fiscal, aquests actes van ser part d’una “campanya d’intolerància forjada a les xarxes socials” impulsada per gent “moguda pel menyspreu als menors migrants, generant un clima d’angoixa i pànic”. El fiscal li imputa un delicte “d’incitació a l’odi, l’hostilitat, la violència o la discriminació per motius d’origen nacional”.