Cada dia són més i més els casos que se sumen a la llista de vulneracions del dret a la llibertat d’expressió a Espanya. N’han estat víctimes tot tipus de col·lectius: rapers, periodistes, artistes, actors… A continuació, recollim els principals casos registrats a dia d’avui.
Enaltiment del terrorisme
Valtonyc, a l’exili
Per ara, el raper Valtonyc és l’únic exiliat per condemnes relacionades amb la llibertat d’expressió. Va ser condemnat pel Tribunal Suprem a tres anys i mig de presó pels delictes d'enaltiment de terrorisme i humiliació a les víctimes, injúries al rei Joan Carles I i amenaces a Jorge Campos del partit Actúa Baleares. Tot això, pel contingut de les lletres de les seves cançons.
Abans d’entrar a presó, el raper mallorquí va decidir marxar a Bèlgica. La seva defensa assegura que Europa és el millor lloc on es poden garantir els seus drets, i així s'ha demostrat. La justícia belga va decidir aquest setembre no extradir-lo en considerar que el seu cas s'emmarca dins de la llibertat d'expressió. El raper assegura que arribarà al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg.
Objecte del delicte: Versos com "Quiero transmitir a los españoles un mensaje de esperanza, ETA es una gran nación" -cita literal d’un lapsus de Rajoy l’any 2007-, "A ver si te enteras, como el caso Bárcenas, pierdo los papeles y en cuarteles grito GORA ETA" o "De Cospedal no reiría tanto en un zulo a cuarenta grados".
Pablo Hasel, dos anys de presó
El també raper Pablo Rivadulla, més conegut com a Pablo Hasel, va ser condemnat per l’Audiència Nacional a dos anys i un dia de presó pels delictes d'enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona i les institucions de l'Estat per missatges a Twitter i una cançó penjada a YouTube. A la condemna de presó, s’hi sumava una multa de 24.300 euros.
Després de recórrer la sentència, l'Audiència Nacional li va rebaixar la pena a nou mesos i un dia argumentant que les organitzacions terroristes ETA i GRAPO ja no estan en actiu. Al no superar els dos anys de condemna, Hasel no hauria d'entrar a la presó si no fos perquè va ser condemnat el 2014 a dos anys per enaltiment del terrorisme. Les dues penes sumades sí que l'obliguen a complir condemna.
L'últim esglaó que li queda a Hasel per evitar la presó és el recurs al Tribunal Suprem. Si aquest no accepta la seva petició ni rebaixa la condemna, haurà d'ingressar a presó.
Objecte del delicte: Versos com "Mi hermano entra en la sede del PP gritando ¡Gora ETA!", "Pena de muerte ya a las infantas patéticas" o "Los GRAPO eran en defensa propia ante el imperialismo y su crimen".
La Insurgencia, dotze condemnats
El col·lectiu de rapers La Insurgencia van ser citats a declarar a l'Audiència Nacional davant la magistrada Carmen Lamela el novembre de 2016 acusats d’enaltiment d’organitzacions terroristes com els GRAPO. El desembre de 2017, van ser condemnats per aquest delicte a dos anys i un dia. A causa d'aquest dia extra de condemna, l'ingrés a la presó dels seus dotze integrants és obligatori tot i no tenir antecedents.
La sentència va comptar amb el vot particular de la magistrada Ángela Murillo, que va considerar que els condemnats volien "aconseguir notorietat, reafirmant les seves personalitats, en definitiva, cridar l'atenció que per altres vies no poden aconseguir". El col·lectiu ha recorregut la sentència a l'Audiència Nacional per evitar entrar a presó.
Objecte del delicte: Versos com “sé cuál es mi bando, el de los oprimidos, los explotados, recordando como volaron fascistas con los GRAPO", "manda cojones que los Borbones aún no hayan sido sometidos a explosiones" o "hacen falta guillotinas para los cerdos dirigentes de la policía".
Els titellaires de Madrid, a presó per un guionet
Dos titellaires van ser detinguts i enviats a presó provisional sense fiança a principis de febrer de 2016 després de representar l'obra 'La Bruixa i Don Cristóbal' durant el carnaval de Madrid. Estaven acusats d’enaltiment del terrorisme i incitació a l’odi per mostrar una petita pancarta d’atrezzo que deia ‘Gora Alka-ETA’, un joc de paraules amb ‘Gora Alkaeta’ (Visca l’alcalde).
Van passar a la presó cinc dies, fins que la Fiscalia va canviar d’opinió i va demanar el seu alliberament. El mes de juny següent, es va arxivar l’acusació per enaltiment del terrorisme i, a principis de 2017, van ser absolts del delicte d’incitació a l’odi. El cas va ser seguit amb molta expectació i indignació i l’obra va ser representada a ciutats d’arreu d’Espanya.
Objecte del delicte:
Imitació del fragment que va dur els titellaires a la presó
Cassandra, condemnes que salten pels aires
Cassandra Vera, @kira_95 a Twitter, va ser denunciada l’any 2016 per uns tuits bromejant sobre la mort de Carrero Blanco. La denúncia la va presentar la Guàrdia Civil -quan la noia va complir 18 anys- després de trobar els seus tuits en una acció de l’Operació Araña, pensada per perseguir l'enaltiment del terrorisme a les xarxes socials.
Cassandra va basar la seva defensa en la llibertat d’expressió però va ser condemnada per l'Audiència Nacional a un any de presó i set d'inhabilitació. El seu cas va aixecar molta polèmica i, fins i tot, va rebre una carta de suport de la néta de Carrero Blanco. Finalment, la sentència va ser anul·lada el 2018 pel Tribunal Suprem, entenent que les afirmacions eren “en clau d’humor” sobre un succés que, després de 44 anys, ja es podia considerar “històric”.
Objecte del delicte: Tuits com “ETA impulsó una política contra los coches oficiales combinada con un programa espacial”, “Spiderman VS Carrero Blanco” o “Kissinger le regaló a Carrero Blanco un trozo de la luna, ETA le pagó el viaje a ella".
César Strawberry, presó per tuits sobre GRAPO i ETA
El cantant de Def con Dos, César Augusto Montaña Lehmann, va ser condemnat el 2017 a un any de presó i a sis anys i mig d'inhabilitació absoluta per enaltiment del terrorisme i humiliació de les víctimes d'ETA i dels GRAPO.
L'Audiència Nacional va absoldre’l en considerar que els missatges formen part de la seva faceta artística, però el fiscal va recórrer al Tribunal Suprem, que el va condemnar un any després. Se l'acusa per una sèrie de tuits que va publicar entre novembre de 2013 i gener al 2014. No ha hagut d'ingressar a presó perquè la condemna és menor a dos anys, però consta com a antecedents de cara a futures condemnes.
Objecte del delicte: Tuits com…
Operació Araña, 76 tuitaires detinguts
La mateixa operació policial que va detenir Cassandra i César Strawberry també va actuar contra 74 tuitaires més per enaltiment del terrorisme a les xarxes socials entre 2014 i 2016. Alguns dels detinguts eren menors d'edat i fins i tot es va arribar a imputar dos joves de 14 anys. Als acusats, se'ls feia declarar davant de la Guàrdia Civil i se'ls requisava el telèfon mòbil, a l'espera de comparèixer davant de l'Audiència Nacional.
De moment, l'operació ha comportat l'ingrés a presó del tuitaire Alfredo Remírez, condemnat a un any per haver celebrat l'alliberament de presos d'ETA i per escriure parafrasejant una cançó que deia que el general Galindo mereixia un tret al clatell. La pena es va sumar a una que ja tenia de 2009 per portar un ninot amb la cara d'un condemnat per col·laboració amb ETA a les festes d'Amurrio. Està condemnat a presó fins al novembre d'aquest any.
Amnistia Internacional va citar l'Operació Aranya entre els casos de restriccions injustificades de la llibertat d'informació, expressió i reunió al seu informe anual 2016-2017.
Injúries
El Jueves, a judici per un acudit
Els directors de la revista satírica El Jueves hauran d’anar a judici per un article en què es feia broma sobre la policia desplegada a Catalunya per l'1-O i el consum de cocaïna. Segons el jutjat de Barcelona que ha instruït el cas, l’acudit hauria pogut incórrer en un presumpte delicte d'injúries. Per això, es citarà el director de la revista, Guille Martínez-Vela i el subdirector i editor web, Joan Ferrús, com a responsables de la publicació.
La jutgessa de la investigació, que es va obrir després d’una denuncia dels sindicats policials a la Fiscalia, argumenta que l’article "va comportar una ofensa i falta de respecte", sense que se sustentés en una base fàctica. Per si fos poc, durant la instrucció del cas l’Advocacia de l'Estat es va personar en la causa contra la revista, que va respondre amb la portada ‘Todo es delito de odio’ .
Objecte del delicte:
Evaristo, denunciat per una jota dedicada a la policia
L’excantant de La Polla Records, Evaristo Páramos, va ser identificat i denunciat per la Guàrdia Civil després d’un concert el passat mes de maig a Jerez de La Frontera. Els agents van denunciar-lo per haver insultat a la policia en acabar l’actuació. Els insults denunciats formaven part de la lletra d'una jota que el cantant sovint interpreta a capela al final dels seus concerts.
En aplicació de la Llei Mordassa, les "faltes de respecte i de consideració" dirigides a les Forces i Cossos de Seguretat es consideren faltes lleus i estan castigades amb multes que van dels 100 a 600 euros. Páramos porta més de 30 anys sobre els escenaris sense haver viscut cap incident semblant.
Objecte del delicte: Versos com "No pago 30.000 euros por llamarte hijo de puta" (parlant de la policia) o "rómpete la crisma, hijoputa, policía".
Toni Albà, a l’espera de judici per tuits
L’actor i humorista Toni Albà anirà a judici acusat d’un delicte d’injúries per diversos tuits que va fer després de l'1 d'octubre sobre l'actuació policial, judicial i política. En cap dels missatges hi ha insults, però el jutge creu que es podrien considerar ofensius. Entre aquests, hi ha comentaris en contra de la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela o de l'anterior fiscal general de l'estat Jose Manuel Maza.
Objecte del delicte: Tuits com...
Eduard Biosca, citat per un personatge fictici
L'humorista Eduard Biosca va ser denunciat per la Policia Nacional per un presumpte delicte d'injúries contra els cossos de seguretat. L'origen de la querella va ser un comentari del ‘senyor Bohigues’, el seu personatge còmic més conegut, durant un gag al programa 'Versió Rac1'. El cas va acabar sent arxivat per la jutgessa argumentant que, encara que l’acudit pugui ser de mal gust, l’actor no va incórrer en cap delicte.
Objecte del delicte: Programa del 20 d'octubre. Els conductors del programa parlaven sobre les males condicions dels vaixells que allotjaven els policies enviats a Catalunya per l'1-O, on hi havia rates. Enmig de la conversa, el personatge del senyor Bohigues va deixar anar que "les primeres 10.000 rates ja les van portar de Madrid". La resta d'integrants del programa van demanar que no es rigués la broma.
Sis imputats per criticar la Policia de Madrid
Una jutgessa de Madrid ha imputat a sis usuaris de xarxes socials per un presumpte delicte d'injúries i calúmnies per tuits en contra de la Policia Municipal pels incidents de Lavapiés després de la mort d'un manter senegalès el mes de març. Entre els imputats, denunciats pels sindicats policials, hi ha una regidora de l’Ajuntament de Madrid, Rommy Arce, el portaveu del sindicat de manters, Malick Gueye, el secretari d'organització de les JERC Igualada, Joan Mangues, el periodista Fonsi Loaiza i els usuaris de Facebook Iván Cortés Villalón i Swett & Dandy. Tots ells ja van declarar als jutjats de Madrid i s'espera una resolució sobre el cas.
Objecte del delicte: Tuits com…
Hèctor López Bofill, a l'espera de sentència
El jurista i professor de Dret de la Universitat Pompeu Fabra va ser jutjat aquest setembre acusat d'injúries contra l’autoritat, amenaces a un col·lectiu professional i amenaces als drets fonamentals. L'origen de la imputació van ser uns tuits relacionats amb el procés i unes referències al politòleg i filòsof Carl Schmitt. A l'octubre, es comunicarà la sentència.
Censura
Les obres d’ARCO sobre els presos, censurades
La Institució Firal de Madrid (Ifema), organisme públic que acollia la mostra d’art ARCO, va exigir la retirada d’una exposició sobre ‘Presos polítics en l’Espanya contemporània’ de Santiago Sierra el passat febrer. L’obra consistia en diverses fotografies de presos polítics espanyols i catalans amb la cara pixelada, entre ells, els líders independentistes. Dels tres representants que hi formen Ifema, només l’Ajuntament de Madrid es va oposar a la retirada. La Comunitat de Madrid, en mans del PP, i la Cambra de Comerç van liderar l’acció.
La galerista encarregada de la mostra va decidir retirar-la sense replicar, cosa que va desencadenar una gran polèmica. Tot i que el tema va fer posar el crit al cel a partits, artistes i altres col·lectius, l’obra no va arribar a exposar-se. Això sí, va ser comprada aquell mateix dia per un dels socis fundadors de Mediapro, Tatxo Benet, per 80.000 euros i, poc després, va començar una ruta per espais com el Museu de Sixena o el CCCB.
L'exposició sobre presos polítics / EFE
El llibre ‘Fariña’, més de tres mesos segrestat
La jutgessa Alejandra Pontana va acordar el passat mes de març el segrest cautelar del llibre 'Fariña', obra en la qual el periodista Nacho Carretero aprofundeix en la història del narcotràfic gallec. La mesura va ser aplicada a petició de l'exalcalde d'O Grove (Pontevedra) José Alfredo Bea Gondar, que va demandar a Carretero i a l'editorial Llibres del KO per presumpta vulneració del seu dret a l'honor. Bea Gondar hi apareix citat per presumptes vincles amb el narcotràfic gallec.
Les vendes de 'Fariña' —que anava per la novena edició en el moment en què la jutgessa va decidir el seu segrest cautelar— es van disparar encara més en conèixer-se la notícia. Després de tres mesos 'segrestat', es va aixecar el veto del llibre i va desestimar la demanda. Abans que això passés, l'exalcalde d'O Grove assegurava en una entrevista a El Mundo que "si no fos creient i tingués un revòlver, buscava el noi i li fotia un tret al cap", referint-se a l’autor del llibre.
Objecte del delicte: Els fragments “Orbaiz Picos se ofreció al cartel de Cali para traer 2.000 kilos de cocaína. Lo hizo a través de Alfredo Bea Gondar, alcalde de O Grove por AP en 1983 y 1991, quien aceptó la propuesta” i “El coche (...) estaba a nombre de Alfredo Bea Gondar: alcalde de O Grove, afiliado al PP (otro más) y procesado en 2011 por un alijo de dos toneladas de cocaína”.
Groc, xiulets i estelades, vetats al futbol
La requisada de samarretes grogues a la final de la Copa del Rei al Wanda Metropolitano és un dels casos més esperpèntics de veto a la llibertat d’expressió en camps de futbol a Espanya. La policia va decomissar-ne més de 200 als aficionats blaugrana. Des del govern espanyol, no es va donar cap explicació i es va negar haver donat “instruccions polítiques” al respecte. El Barça i les entitats sobiranistes han acabat duent el cas als tribunals després d’haver preguntat els motius reiteradament i no haver rebut resposta.
Xiular l’himne espanyol també podria suposar delicte, però ni els tribunals ho tenen clar. El promotor de la polèmica xiulada durant la final de la Copa del Rei del 2015, Santiago Espot, va ser condemnat a pagar una multa de 7.200 euros per un delicte d'injúries a la Corona i ultratge a Espanya. Cinc mesos després, la mateixa Audiència Nacional l’absolia. No satisfeta, la Fiscalia ha demanat que es reactivi el cas i demana una multa de 90.000 euros.
L’exhibició d’estelades és l’altre tema candent a les graderies des de fa anys i ha comportat l’obertura d’expedients i recursos judicials. La delegada del govern espanyol a Madrid, Concepción Dancausa, va voler prohibir-les durant la final de la Copa del Rei de 2016, decisió que va ser anul·lada per un jutge abans de la celebració del partit i, finalment, arxivada.
Per la seva banda, la UEFA va obrir tres expedients al Barça per exhibir estelades en els partits de Champions League de les temporades 2015/16 i 2016/17. Exigien al club més de 150.000 euros de multa. Després de més de dos anys de recursos, la UEFA ha acabat arxivant els expedients i el club no tindrà cap sanció.
Els vetos, però, no acaben en els partits de primera divisió i ni tan sols fora del camp. Així ho demostren incidents com la confiscació d’una estelada per la policia a un aficionat blaugrana a la Puerta del Sol o la retenció de tres aficionats del Sant Andreu a Castelló pel mateix motiu.
Delicte d'odi
Jordi Galves, citat per un article sobre Cornellà
L’ajuntament de Cornellà va denunciar el col·laborador d’El Nacional Jordi Galves per un presumpte delicte d’odi per un article que va publicar aquest mitjà titulat ‘Cornellà no és com Catalunya’. El cas va arxivar-se abans de la declaració quan la fiscalia no va veure indicis de delicte al text.
Objecte del delicte: Un article sobre Cornellà amb frases com “Una terra on només hi ha un col·lectiu que es creu superior als altres i que ha decidit no integrar-se a Catalunya”, “On prolifera la llei del més fort, la violència en totes les seves formes, la ultradreta, el sexisme, el ressentiment permanent de l’immigrant que no vol deixar-ho mai de ser”, “He conegut un noi solitari, aïllat i espantat, a qui els seus companys denominaven ‘el catalán’ per estigmatitzar-lo, per assetjar-lo”.
Pesarrodona, un nas de pallasso i tres delictes
El regidor d’ERC de Sant Joan de Vilatorrada, Jordi Pesarrodona, va ser imputat el desembre de 2016 per un presumpte delicte d'odi i resistència greu durant l’1-O al seu poble. Pessarrodona s’havia fet conegut per haver posat durant unes tres hores amb un nas de pallasso al costat d’un agent que custodiava la porta del Departament de Governació durant el 20-S. Finalment, no va caldre ni que declarés, ja que la jutgessa va decidir arxivar el cas després d’escoltar dues hores el testimoni d’un tinent de la Guàrdia Civil. Tot i això, encara té pendent una altra causa de desobediència greu per la qual haurà de declarar el proper 10 d'octubre.
Mossos per la República, citat per la Guàrdia Civil
El coordinador de Mossos per la República, Albert Donaire, està sent investigat per un suposat delicte d'incitació a l'odi per piulades. El mosso es va negar a declarar davant de la Guàrdia Civil i està pendent de saber si el cas tira endavant o és arxivat. L'origen de la investigació és un vídeo que l'agent va penjar denunciant que un vigilant de seguretat de l'Aeroport de Girona se li havia encarat per parlar en català. A partir d'aquí, també analitzen les piulades i interaccions contra l'actuació policial de l'1-O.
Ofenses als sentiments religiosos
480€ per posar cara al Crist de l'Amargura
El jove Daniel Serrano, de 24 anys, va ser condemnat aquest febrer a pagar una multa de 480 euros com a autor d'un delicte contra els sentiments religiosos per publicar a Instagram un fotomuntatge amb la seva pròpia cara del Crist de l'Amargura, popular a la Setmana Santa de Jaén.
La confraria li va demanar en diverses ocasions que retirés la imatge i, en no obtenir resultat, van acabar per portar el cas als tribunals. Segons la fiscalia, la "vergonyosa manipulació de la cara de la imatge" evidenciava un "manifest menyspreu i mofa cap a la confraria amb propòsit d'ofendre" i demanava una multa de 2.160 euros.
Objecte del delicte:
Willy Toledo, citat per “cagar-se en Déu”
L’actor Willy Toledo va ser imputat per un presumpte delicte d'ofensa als sentiments religiosos arrel d'una denúncia presentada per l'Associació d'Advocats Cristians. El motiu era un post publicat el 2017 on carregava contra Déu i la Verge del Pilar. La denúncia es va arxivar provisionalment però va ser reoberta per un recurs de l’associació. Toledo va ser citat dues vegades als jutjats però es va negar a presentar-s’hi.
Després d'uns dies d'expectació, l'actor va ser detingut a casa seva i traslladat als jutjats per prestar declaració davant del jutge. Va acollir-se al seu dret a no declarar i ha quedat en llibertat provisional a l'espera de saber si el seu cas tira endavant o és arxivat.
Objecte del delicte: Un post on deia “Me cago en la conquista genocida de América, me cago en Dios, me cago en la Virgen del Pilar. Viva el coño insumiso”.
‘Coño insumiso’, una performance a judici
Tres dones seran jutjades l’any que ve per participar en una performance escenificant una processó amb el ‘Coño insumiso’ com a protagonista el maig de 2014 a Sevilla. Van ser denunciades per l'Associació dels Advocats Cristians -la mateixa que va denunciar a Willy Toledo- per un delicte contra els sentiments religiosos i la Fiscalia demana per a cadascuna d'elles una pena de 3.000 euros. La causa va ser arxivada per una jutgessa el 2016, però es va reobrir un any després per un recurs de l’associació.
Objecte del delicte: