La CUP llança avui l'Observatori del Procés, un projecte periodístic de fact checker impulsat per la CUP-CC en col·laboració amb un equip de periodistes independents amb l'objectiu de verificar el compliment dels acords aprovats al Parlament de Catalunya en tot el que fa referència al procés sobiranista.

L’Observatori, que tindrà una actualització setmanal, també vol posar a disposició dels lectors dades i informacions fruit de la dinàmica parlamentària entre Junts pel Sí i la CUP, que, segons ells, "poden ajudar a entendre amb més claredat i transparència l’avenç –o no– del procés cap a la independència".

El web neix després que la CUP hagi lamentat que el desplegament de les lleis de desconnexió "va més lent del que seria desitjable", així com que no s’ha desobeït al TC tal com, a parer de la formació, establia la declaració del 9-N.

Estat del procés

El web repassa l’estat del procés a partir de l’inici d’aquesta “legislatura excepcional”. Repassa per exemple les lleis de desconnexió, i es posa l’èmfasi en el fet que “s’avança a bon ritme” en el desenvolupament de “tot allò que ja és possible” en un govern autonòmic i que “no s’havia desplegat” en els més de 30 anys d’autonomia, però en alguns dels aspectes més propis d’un Estat independent “pràcticament ni tan sols s’ha començat a treballar”. 

N’és un exemple, a parer de la CUP, el Codi Tributari, les quatre lleis que han de regular la Hisenda catalana. La formació constata que s’ha avançat “a bon ritme” en la regulació dels organismes “ja previstos per la legislació autonòmica”, però lamenta que “es va molt tard” en la dels nous impostos o la d’aquelles estructures no previstes en la normativa actual.

Ritme lent

També sobre les lleis de desconnexió alerten que pel que fa a la “més important de totes tres, ja que és la principal llei de ruptura, la de règim jurídic”, també va a un ritme “massa lent”.

Ha d’estar a punt el 31 de desembre d’aquest any i ha d’incloure “com a mínim” la regulació sobre la successió d’ordenaments jurídics, la nacionalitat, els drets fonamentals, el sistema institucional, la potestat financera i el poder judicial durant el període de transitorietat existent entre la proclamació de la República catalana i l’aprovació de la Constitució, així com el reglament de l’Assemblea Constituent.

Un altre aspecte que des del web es critica per lentitud és l’activació del Procés Constituent. La CUP espera que hi hagi “un abans i un després” en aquesta qüestió un cop superat el debat de política General del 5 i 6 d’octubre passat.

Incompliment

La CUP també lamenta que no s’ha complert la declaració del 9-N en l’aspecte que especificava que el Parlament no se supeditarà a les decisions de les institucions de l’Estat espanyol, en particular del Tribunal Constitucional. “Aquesta desobediència no s’ha donat”, afirma el partit, i “ans al contrari”, la cambra catalana ha donat resposta a “una quinzena” de requeriments del TC. 

La formació cupaire és especialment crítica amb aquest extrem: “En alguna de les respostes donades al Constitucional, i més concretament precisament en aquelles referides a la suspensió de la mateixa declaració del 9-N i de la comissió d’estudi del Procés Constituent, el mateix Parlament ha rebaixat el caràcter vinculant i amb efectes jurídics de la resolució, relegant-la a una mera declaració de caràcter polític”.

Finalment també s'hi pot observar un compte enrere pel temps que queda perquè es convoqui el referèndum.