Fumata blanca. Després de moltes fumates negres. Han hagut de passar 2.030 dies perquè el PSOE i el PP hagin acordat la renovació del Consell General del Poder Judicial, que té el mandat caducat des del desembre del 2018. Finalment, populars i socialistes han aconseguit enterrar velles i profundes discrepàncies i han dut a bon port unes converses que fa més d’un lustre que s’allarguen. En tot aquest temps, les negociacions entre el govern espanyol i el principal partit de l’oposició han viscut alts i baixos, però totes les vegades que l’aliança estava a punt de culminar-se, l’acord acabava naufragant. En cinc anys i mig no hi ha hagut manera. L’última vegada que els dos partits del règim del 78 van acordar la renovació del CGPJ, a finals del 2013, governava Mariano Rajoy amb majoria absoluta, Alfredo Pérez Rubalcaba era el cap de l’oposició i Joan Carles I encara no havia abdicat. I en aquesta dècada han passat tres presidents pel CGPJ: Carlos Lesmes (fins a l’octubre del 2022), Rafael Mozo (fins al juliol del 2023) i Vicente Guilarte.
📝 Les claus de l’acord PSOE-PP: un exministre haurà d’esperar cinc anys per ser fiscal de l’Estat
📝 El PSOE i el PP divergeixen ara sobre l’acord del CGPJ i el sistema d’elecció dels vocals
“Controlar la sala segona del Tribunal Suprem des de la porta del darrere”
El recorregut del CGPJ dels darrers cinc anys i mig ha estat marcat per diferents moviments i maniobres a banda i banda del tauler per intentar desbloquejar el puzle. Tot hauria pogut canviar el novembre del 2018. Un mes abans que caduqués el mandat de l’òrgan, el PP i el PSOE van acordar que Manuel Marchena, el jutge que més tard va presidir la sala que va de jutjar l’1-O, presidís el Tribunal Suprem i el Consell General del Poder Judicial a canvi de garantir una majoria progressista. Estava tancat. Tanmateix, el pacte va descarrilar després que transcendís un WhatsApp del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, vantant-se que els populars havien aconseguit “controlar des de la porta del darrere” la sala segona de l’Alt Tribunal, l’encarregada dels casos de corrupció, amb una “jugada estupenda”.
Això va portar Marchena a renunciar a la presidència del Suprem per reivindicar la seva independència i va desencadenar que el PP donés per trencat el pacte. Pedro Sánchez, que va lamentar haver perdut una “persona de tant prestigi”, va instar els populars a mantenir l'acord, però Pablo Casado, que en aquella època era el líder del PP, va justificar la seva decisió per “dignitat” i per “respecte” als jutges i fiscals.
El pacte no pot avançar amb Podemos “carregant” contra el rei
El segon gran obstacle que es va trobar la renovació del CGPJ va ser Podemos. I tot plegat a causa de la fugida del rei Joan Carles I. Ens hem de remuntar a l’estiu del 2020. El 3 d’agost el rei emèrit va marxar d’Espanya per instal·lar-se a Abu Dhabi per escapar de les acusacions de presumpta corrupció. La reacció d’Unidas Podemos, que en aquell moment tenia cinc seients al Consell de Ministres, va ser immediata: “S’obre la idea d’una república solidària i plurinacional”. I aquell comunicat publicat el matí d’un dilluns d’agost, sumat a un fil de cinc tuits que al vespre va compartir Pablo Iglesias, que era vicepresident segon del govern espanyol, reprovant una “actitud indigna” amb la “pretensió d’impunitat per presumptes delictes greus”, va fer descarrilar la negociació entre el PSOE i el PP.
Els populars van denunciar que Pablo Casado no va ser informat en cap moment de la marxa de Joan Carles I i van transmetre a la Moncloa que “el pacte de renovació institucional no podia avançar amb el govern carregant contra la Prefectura de l’Estat”. Les crítiques dels morats a la monarquia, combinades amb la voluntat de Podemos de pactar els pressupostos generals de l’Estat amb ERC, van portar el PP a transmetre al PSOE que “no es podia acordar la renovació de les institucions de l’Estat si Podemos hi tenia qualsevol paper”.
Finalment, Casado ho va comunicar a Sánchez en una reunió entre tots dos a la Moncloa i, en la roda de premsa posterior, va argumentar la seva posició esgrimint que Podemos era un partit “radical” que volia “canviar el règim constitucional”. Temps més tard, el març del 2021, el PP va vetar dos noms que haurien sigut del grat de Podemos com a vocals del CGPJ: Victoria Rosell (que era delegada del govern espanyol contra la Violència de Gènere) i José Ricardo de Prada (el jutge del cas Gürtel).
Dues reformes impulsades pel PSOE per frenar el CGPJ
Durant tot aquest temps, el PSOE ha anat intentant limitar el marge de maniobra del CGPJ. El març del 2021, el Congrés dels Diputats va aprovar, amb el suport del PSOE, Unidas Podemos i l’independentisme, una reforma impulsada pel govern espanyol per evitar que el CGPJ en funcions pogués continuar nomenant magistrats. I és que, malgrat estar en funcions, l’òrgan presidit per Lesmes havia renovat des de finals del 2018, entre altres, totes les presidències de sala del Tribunal Suprem. Just el passat 30 de gener el TC va avalar aquesta modificació. El juliol del 2022 la Moncloa va apostar per una nova reforma: en aquest cas, servia perquè el CGPJ sí que pogués nomenar els dos membres del Tribunal Constitucional que li pertoquen, malgrat estar en funcions.
Mesos abans, el govern espanyol i el principal partit de l’oposició sí que havien assolit un acord. Però atenyia un conjunt d’òrgans constitucionals, sense incloure-hi el CGPJ. Concretament, el PSOE i el PP van desbloquejar la renovació del Tribunal Constitucional, del Tribunal de Comptes, l’Agència de Protecció de Dades i del Defensor del Poble.
Sánchez fa marxa enrere per rebaixar la majoria per escollir els vocals del CGPJ
Una de les opcions que ha sobrevolat el panorama polític espanyol durant tot aquest temps ha sigut la possibilitat de rebaixar les majories necessàries per escollir els vocals del CGPJ. Actualment, es necessiten tres cinquenes parts del Congrés i del Senat, cosa que obliga a una aliança entre el PSOE i el PP. En els últims mesos, Pedro Sánchez ha reiterat en múltiples ocasions que ell no contemplava en cap cas la possibilitat de rebaixar aquest llindar. De fet, era una de les vies que els darrers dies, per exemple, Esquerra Republicana i Podemos havien posat sobre la taula per permetre la renovació de l’òrgan de govern dels jutges. Però Sánchez no ha mantingut sempre la mateixa postura.
L’octubre del 2020, el PSOE i Unidas Podemos van arribar a registrar al Congrés dels Diputats una proposició de llei per rebaixar la majoria i situar en la majoria absoluta els vots necessaris per elegir els membres del CGPJ. Mantenia una primera votació en la qual el requeriment era de tres cinquenes parts, però afegia que, si no s’assolia, es procediria a “una nova votació, 48 hores després, en la qual la cambra corresponent elegiria els sis Vocals del torn judicial per majoria absoluta”. Aquesta iniciativa va fer treure foc pels queixals a Europa.
L’Associació Europea de Jutges va expressar la seva “gran preocupació” per una reforma que suposava “un pas enrere en els objectius fonamentals per a la independència del Poder Judicial” i la Comissió Europea hi va percebre un intent de polititzar l’administració de justícia. Finalment, l’abril del 2021, Sánchez va renunciar a aquest camí i els dos grups parlamentaris van acabar retirant la iniciativa.
La dimissió de Lesmes i la derogació de la sedició
El tercer gran intent frustrat de renovar el CGPJ va ser l’octubre del 2022. Carlos Lesmes va renunciar a la presidència del Suprem i del CGPJ “sense que govern i oposició” haguessin “aconseguit un acord per a la renovació de l’òrgan de govern dels jutges o per a la devolució de les seves competències”. Això va suscitar una reunió immediata i d’urgència entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo, el nuevo líder del PP.
Després del pas al costat de Lesmes, es va obrir una nova finestra d’oportunitat per renovar el CGPJ. Ara bé, tampoc va acabar fructificant. El motiu: la derogació de la sedició. El PP i el PSOE tenien un “acord llest i preparat per ser firmat”, segons informaven els socialistes, però els populars es van aixecar abruptament de la taula i van suspendre les converses després que María Jesús Montero anunciés una reforma del delicte de sedició. Feijóo va traslladar a Sánchez la seva “estranyesa” davant el “canvi de posició del PSOE en relació amb la reforma del Codi Penal per rebaixar les penes del delicte de sedició” i l’acord es va tornar a trencar. L’aliança entre els socialistes i ERC per derogar la sedició impossibilitava l’entesa al si del règim del 78.
La mediació de la Comissió Europea com a recepta
El desllorigador definitiu ha arribat des de Brussel·les. Va ser el 22 de desembre de 2023 quan Alberto Núñez Feijóo, en la primera reunió amb Pedro Sánchez després de la investidura, va posar sobre la taula la mediació de la Comissió Europea. I el líder socialista va acollir la proposta amb bons ulls. El PP esgrimia que “si els socis del govern espanyol no se’n fien, l’oposició té molt difícil fiar-se’n” i argumentava que la renovació del CGPJ “s’ha de fer amb totes les garanties d’independència”. Mentrestant, la Moncloa defensava que aquest era un “bon punt de partida” per intentar “desembussar” la situació. Malgrat això, les postures continuaven enfrontades, ja que mentre els populars reclamaven reformar simultàniament el CGPJ i la forma d’escollir-ne els membres, els socialistes apostaven per prioritzar la renovació dels vocals. I es va decidir que l’encarregat de mediar entre les dues parts fos el comissari de Justícia, Didier Reynders.
La primera cita entre Félix Bolaños, ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, i Esteban González Pons, vicesecretari institucional del PP, va ser el 31 de gener. A la sortida de la reunió, els populars es van declarar “pessimistes” amb les negociacions, mentre que el govern espanyol va celebrar una trobada “constructiva” en la que estava sent “l’última oportunitat” per renovar el CGPJ. Calia continuar treballant i totes dues parts es van citar novament el 12 de febrer. Ara bé, el representant del PP es va posar malalt i es va haver de posposar la reunió. Finalment, el 19 de febrer el PP i el PSOE van tornar-se a encallar: Pons reiterava que no podien “consentir” un CGPJ en el qual “els jutges no escullin els jutges” i Bolaños insistia que primer tocava renovar els vocals i després “iniciar converses per millorar el model en la mesura del possible”. El bloqueig tampoc es va resoldre el 13 de març: el ministre Bolaños posava èmfasi en el fet que l’acord era “complex”, però “absolutament necessari i imprescindible”. Totes les parts es van instar a reunir-se a Madrid. Però la cita, que havia de ser el 27 de març, es va ajornar després que Reynders constatés que les parts “necessitaven més temps”.
Aquella trobada mai va arribar. El 15 d’abril, Didier Reynders va agafar-se l’excedència per centrar-se en la campanya per aspirar a la secretaria general del Consell d’Europa i això va deixar en l’aire la mediació. Qui va agafar-li el testimoni va ser la vicepresidenta de la Comissió Europa i comissària de Valors i Transparència, Věra Jourová. El 12 de juny Félix Bolaños va contactar amb Esteban González Pons per reprendre la negociació. Finalment, tots dos van citar-se per primera vegada amb Věra Jourová aquest dimarts a la tarda i el resultat de la trobada ja és història. Al final, la mediació europea, de la qual el president interí del CGPJ recelava (“No cal recórrer al belga”, va dir Vicente Guilarte), s’ha acabat convertint en l’elixir contra el bloqueig. I l’entrada en vigor de l’amnistia no ha impedit allò que prèviament havien impossibilitat un WhatsApp filtrat, les crítiques a Joan Carles I i un acord amb ERC per desjudicialitzar la política.