Després d'un temps en silenci WikiLeaks torna a la palestra amb una nova macro-filtració que assenyalen directament la ultradreta espanyola. L'organització, juntament amb diaris d’Itàlia (Il Fatto Quotidiano), Alemanya (Taz), Espanya (Público) i Mèxic (Contralínea), ha publicat 17.000 documents interns de Hazte Oír i Citizen Go on es detallen aportacions de "Gran Grans donants" que van fer possible l’auge electoral de la ultradreta a Espanya.
Aquesta gran investigació s'emmarca en el projecte anomenat The Intolerance Network (La Xarxa de la Intolerància). Wikileaks ha compilat milers de documents que inclouen campanyes de propaganda i captació de fonts, instruccions internes sobre la gestió d'informació adverses, PowerPoint, cartes dirigides a socis internacionals i altres documents. Aquesta quantitat d'informació ha estat contrastada i verificada pels mitjans que han col·laborat en la publicació i els ha permès rastrejar les grans donacions que van propiciar l'auge de Vox, les quals van passar a través d'aquestes dues organitzacions ultracatòliques.
La documentació de la qual disposa WikiLeaks abasta gairebé 20 anys d'activitat dels grups ultracatòlics. Concretament entre el 2001 i 2017, segons detalla Público.
Tres actors en discòrdia
En aquesta història hi ha molts noms de particulars, empreses i organitzacions que entren al joc, però en destaquen tres: Hazte Oír, Citizen Go i Vox. El triangle que ha impulsat l'extrema dreta i l'ultra catolicisme dins de l'Estat. La relació entre aquestes tres comença l'any 2001 amb la fundació de Hazte Oír per part d'Ignacio Arsuaga, cosí tercer de Rodrigo Rato i íntim de Santiago Abascal, segons recorda Público.
La mà d'Arsuaga també es troba darrere de la fundació de Cirtizen Go l'any 2013, el mateix any de naixement de Vox. L'organització comparteix base ideològica amb Hazte Oír, però s'enfoca especialment a difondre l'agenda de l'extrema dreta en l'esfera internacional. Les operacions de Citizen Go arriben a mig centenar de països i seus permanents a 15 ciutats.
On entra Vox, doncs? Com remarca Público, Hazte Oír va ser la base sobre la qual es va alçar Vox. Les donacions que fa anys que han anat rebent les dues organitzacions els han permès impulsar partits i altres organitzacions d'extrema dreta. El digital espanyol inclou a Vox entre els escollits i destaca l'ajuda que va rebre el partit després dels seus grans fracassos electorals inicials.
Tot i això les relacions entre Arsuaga i Abascal van començar a fer aigües tan bon punt el partit d'extrema dreta va aconseguir els seus primers èxits electorals. La gota que va fer vessar el got va arribar l'agost de 2019, quan Hazte Oír va anunciar la seva ruptura amb Vox després que la formació política dones marxa enrere en la derogació de les lleis que protegeixen el col·lectiu LGTBI. Arsuaga va assegurar que "S'han venut molt barat".
Cares conegudes i donacions milionàries
Entre les moltíssimes donacions que han analitzat tan WikiLeaks com els diaris que han participat en la investigació hi ha un munt de petits donants, però també es troben grans aportacions de noms molt coneguts, Haste Oír té registrat en un Excel les donacions de l'any 2012 al qual han tingut accés. En la segona pàgina d'aquest document es recullen 209 contribuents a les arques de l'organització identificats per aquesta com "Grans Grans Donants". Entre els noms que recull aquesta llista hi ha el d'Esther Koplowitz (Foment de Construcció i Contractes), Isidoro Álvarez (El Corte Inglés) o Juan Miguel Villar-Mir (Grup OHL). Els donatius d'aquestes tres persones van anar dirigits a la celebració del Congres Mundial de les Famílies, un esdeveniment ultraconservador que aplega
No són els únics donant amb pedigrí que les fundacions han tingut en el període de temps investigat. També es troben donacions de David Álvarez Díez, propietari del Grup Eulen, Bernard Meunier, conseller delegat de Nestlé Península Ibèrica el 2012, Ignacio Esquer De Oñate, secretari del Consell d'Administració de Fertiberia i més càrrecs en altres empreses o Javier Javaloyes, provinent de l'Agència Negociadora i el Grup Reacciona.
WikiLeaks ha justificat la publicació dels noms dels donants que financen lobbies d'extrema dreta, no només a Espanya sinó arreu del món, com una resposta al creixement dels grups d'ultradretans. L'editora de WikiLeaks, Kristinn Hrafnsson, va dir: "Com que els grups polítics d'ultradreta han guanyat força en els darrers anys amb l'augment dels atacs als drets de les dones i del col·lectiu LGBTQI +, és valuós tenir accés als documents dels quals han pressionat per aquests canvis en l’àmbit mundial. La gent té dret a saber on s’inicien les polítiques".