Xavier Antich (La Seu d'Urgell, 1962) va viure el passat 11 de setembre la seva segona Diada com a president d'Òmnium Cultural, després d'agafar el relleu a Jordi Cuixart al capdavant de l'entitat. En aquesta ocasió, l'independentisme és notícia pel paper que ha de jugar en una hipotètica investidura de Pedro Sánchez. Tot i que rebutja donar directrius a les formacions, en aquesta entrevista amb ElNacional.cat els exigeix coordinació en les negociacions i també fixa com a una condició imprescindible l'amnistia, una mesura que Òmnium defensa des del 2019 per avançar en la resolució del conflicte polític.
Els 800.000 manifestants que, segons els organitzadors, van anar a la manifestació de la Diada són la prova que el moviment independentista està disposat a tornar a sortir al carrer?
Més enllà del ball de xifres, que és gairebé un clàssic, el que és molt rellevant és que torna la mobilització als carrers. Això suposa fer pressió en l'actual moment polític, demostrant el gran consens d'aquest país per avançar en termes nacional cap a la independència a la República Catalana. I això es va tornar a demostrar en una de les grans manifestacions a Europa d'aquest 2023.
En aquesta manifestació es van veure algunes famílies amb nens, però majoritàriament eren persones grans, veterans de l'independentisme. Creu que els més joves s'han allunyat del moviment independentista i les mobilitzacions?
Els joves són absolutament necessaris per avançar cap a la independència, però no en compartim el diagnòstic. A Òmnium, la Diada es va acabar amb un gran concert on es van reunir milers de joves celebrant la música en català, la Diada i per tant, l'aspiració nacional. Per exemple, durant el concert van sortir a l'escenari representants de les 17 organitzacions juvenils amb més base social del país, recordant l'aniversari de la mort de Guillem Agulló, fent una crida a la participació del jovent. Des de la nostra perspectiva, la gent jove hi és perquè hi ha estat sempre. No s'explicaria res del 2017 sense la participació del jovent organitzat.
Hem de treballar perquè els partits negociïn tan coordinats com sigui possible
Poc abans de la Diada, es va presentar el nou Pacte Nacional del Moviment Independentista juntament amb altres entitats. Demanen la mateixa unitat als partits?
Des d'Òmnium sempre afavorirem aquesta mena de pactes perquè és aquí on es permet esbrinar la diversitat de tàctiques o de matisos de cada organització i treballar per les coses que tenim en comí. I unitat és el que reclamem des de fa anys els partits polítics, especialment des de l'octubre del 2017 i aquesta Diada vam deixar clar que, davant l'oportunitat que s'ha obert amb l'aritmètica parlamentària, no només és desitjable, sinó que hem de treballar perquè els participants en la negociació vagin tan coordinats com sigui possible. D'altra banda, és una evidència que no hi ha grans discrepàncies estratègiques, per no dir ne cap, en els temes que estan sobre la taula.
Parlava dels matisos entre les diferents organitzacions. Comparteix la visió de l'ANC a l'hora de demanar que es convoquin eleccions si no s'avença cap a la independència?
Des del respecte més escrupulós pel que demanen altres organitzacions, ells van verbalitzar una posició que és conegut que no és la nostra. Des d'Òmnium sempre hem tingut clar que som una organització de la societat civil que té la funció de pressionar els partits perquè trobin la manera de canalitzar les aspiracions de la ciutadania. Però ni som un partit polític ni, com ja vam dir en el seu moment, ni tenim cap aspiració d'arribar nos a convertir-nos en un.
Això xoca amb l'aposta que va fer Feliu per la quarta llista independentista?
De nou, des del respecte cap a les seves iniciatives, som una organització de la societat civil, la que més base social té a Catalunya i amb més socis a Europa i la nostra feina està orientada a enfortir la societat civil, cohesionar-la i reconèixer la seva pluralitat i transversalitat.
Ha utilitzat la paraula transversalitat, que també l'ha emprat l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, quan va explicar que se sent més propera a Òmnium perque representa millor la transversalitat que l'ANC. És un dels seus objectius?
Sense cap mena de dubte. Enguany ens ha abandonat Jordi Porta, que va ser president d'Òmnium, i reclamava que l'entitat havia d'assemblar-se tant com fos possible a la societat que pretenia representar. Després, Muriel Casals, Jordi Cuixart i ara nosaltres, tenim la responsabilitat de continuar-ho fent. L'objectiu d'Òmnium és representar aquest pluralisme i transversalitat de moviment independentista i també del sobiranisme. La nostra fortalesa deriva de la transversalitat, el país és així. Com deia Porta, "que uns altres es dediquin a queixar-se de totes les coses que van malament, a Òmnium ens pertoca treballar constructivament per esmenar-les".
No hi haurà final de la repressió si no s'aborda a través de l'amnistia
En aquesta Diada, una de les paraules més repetides ha estat "amnistia". La veieu a prop?
Veiem l'amnistia amb moltes expectatives i molta esperança. Cal recordar que Òmnium va ser la primera organització d'aquest país que va posar l'amnistia sobre la taula el 2019 i des d'aleshores no hem deixat de reclamar-la. Quan vam començar a treballar-hi, havia molta gent que no només la considerava una utopia irrealitzable, sinó una cosa sobre la que era impossible parlar-ne. Ara veiem, fruit de l'aritmètica parlamentària, que aquells que deien que era impossible són els primers que ho posen sobre la taula. I no hi haurà final de la repressió si no s'aborda a través de l'amnistia, que és un instrument polític i col·lectiu que, homologable internacionalment per abordar conflictes polítics.
Si no hi ha una llei d'amnistia abans de la investidura, no s'ha d'investir Pedro Sánchez encara que aquest signi un ?
Des d'Òmnium no entrarem mai en la lògica de les negociacions, sinó més aviat en la lògica del principi conceptual. Per nosaltres, l'amnistia no és una opció, és una necessitat. Quan es parla una amnistia o "alguna mesura que permeti estalviar els efectes de la repressió", cal tenir clar que no hi ha cap instrument polític per aturar la repressió que no sigui l'amnistia. Quan, de quina manera, amb quins tempos, amb quines lògiques... els pertoca als partits polítics. Comptem amb ells.
L'amnistia porta implicítament reconegut el dret a l'autodeterminació
Sempre es parla de l'amnistia com una primera passa per a l'objectiu final, que és l'autodeterminació. Si no hi ha un compromís per avançar en l'autodeterminació, s'ha d'acceptar un nou govern espanyol de Pedro Sánchez?
Sense voler incidir en les negociacions, per nosaltres l'amnistia i l'autodeterminació són indestriables. Existeix un acord social que ha aplegat com mai un consens a nivell empresarial, sindical, organitzatiu, municipal. A més, no són dos capítols diferents a l'hora d'abordar democràticament el conflicte polític, sinó que l'amnistia porta implícitament reconegut el dret a l'autodeterminació, perquè representa que aquells fets que han estat perseguits com a delictius no són delicte. Per això té impacte sobre la gent represaliada, però indirectament és un reconeixement de cara el futur que aquests fets no són delicte.
Segons vostè mateix va explicar l'11-S, aquesta llei d'amnistia hauria d'afectar, com a mínim, a 1.400 represaliats. Des d'Òmnium però, també havíeu informat que hi ha més de 4.400 represaliats. A que es deu aquesta diferència tan gran en les xifres?
Òmnium fa des del 2019 un recompte dels represaliats, comptabilitzant les persones que pateixen o que són víctimes de la repressió política a partir de l'1-O per defensar la independència i el dret d'autodeterminació. Ara la xifra és de 4.400, que és el total dels represaliats, incloent-hi persones víctimes de violència policial, d'espionatge polític, de processos penals i processos administratius i comptables. És evident que una persona que ha estat víctima de violència policial no és amnistiable, perquè què no ha estat condemnada, no hi ha sentència, sinó violència física. El mateix passa amb una víctima d'espionatge polític. Òmnium no diu qui ha d'entrar o no en l'amnistia, sinó que, a partir d'aquesta base de dades, indetifica quins són els represaliats als quals hauria d'afectar una llei d'amnistia. I són aquelles persones condemnades penalment; les que estan en judici obert, però no hi ha sentència; les que estan sent investigades però que encara no s'ha obert el judici i totes aquelles que tenen sancions administratives o comptables. Així, del conjunt de represaliats, hi ha 1.432 casos que haurien de ser susceptibles d'acollir se a una llei d'amnistia.
Un dels casos que ha generat debat és de Laura Borràs. El seu partit defensa que s'ha d'incloure en la llei d'amnistia, mentre que la resta ho rebutgen. Laura Borràs no entra així dins els 1.432 amnistiables però si entre els que han estat víctimes de la repressió?
Sense cap mena de dubte. Em sorprèn una mica que aquest tema estigui generant un cert debat, perquè ja quan Òmnium va fer pública la llista antirepressiva que comptabilitza són les persones perseguides o represaliades per defensar la independència i l'autodeterminació, Laura Borràs hi apareixia com a represaliada pel ciberespionatge amb Pegasus.
Des d'Òmnium també s'ha afirmat que no es pot amnistiar els casos on hi hagi violència, però alhora, la majoria de manifestants independentistes són acusats d'atemptats contra les autoritats. Aquestes persones són amnistiables?
Per suposat, qualsevol persona que està perseguida per exercir drets fonamentals hauria de ser objecte d'una amnistia. Creiem que hi ha dos grans grups de persones represaliades que serien susceptibles d'acollir se a una llei d'amnistia. Per un costat, totes les persones vinculades a l'organització i realització de l'1-O , i per l'altre els represaliats per exercir el dret a la protesta, moltes de les quals estan acusades d'obstrucció de la via pública, delictes contra l'autoritat...
La via per defensar les víctimes de la violència policial és diferent de l'amnistia
I la resta de represaliats?
Això no vol dir que siguin diferents. Hi ha persones que són víctimes de la violència policial i que no es poden acollir a una amnistia i des d'Òmnium ens hem personat buscant una condemna dels agents, però l'instrument de defensar aquests represaliats és difrent a la via de l'amnistia. Estem impulsant causes amb altres organitzacions i tenim la voluntat de portar molts d'aquests casos a les esferes internacionals.
Un dels altres pilars d'Òmnium és la defensa de la llengua catalana. Des del pròxim dimarts ja es podrà parlar català i la resta de llengües cooficials al Congrés? Ho veuen com una anècdota o realment és una fita important per la llengua catalana?
No és una anècdota en absolut. Òmnium neix fonamentalment per defensar la llengua catalana durant una la dictadura franquista. Han canviat els contextos polítics, però continuem tenint com a primera preocupació la preservació del català i això vol dir afavorir-ne l'ús social i garantir que pugui ser parlada amb igualtat de condicions a tot arreu. Per a nosaltres constitueix una anomalia catedralícia que un parlamentari català comencés a fer la seva intervenció en català i que la presidència del Congrés li prohibís de parlar-lo. Hi ha un àmbit institucional de l'Estat espanyol en el qual estava prohibit utilitzar el català, fet que per a nosaltres això és una anomalia democràtica i qualsevol cosa que la esmeni resol una anomalia històrica.
Dimarts es decidirà l'oficialitat del català a Europa. Sou optimistes?
Sí, sinó el que hauríem de fer és anar-nos a casa. Hem de ser optimistes perquè hem de confiar en que les coses es resolguin com s'han de resoldre. Que la llengua catalana parlada per 10 milions de ciutadans europeus no tingui caràcter de llengua oficial a Europa és una anomalia que ja fa molt temps que s'hauria d'haver esmenat.