El president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha reclamat "denunciar els jutges que sabotegen obertament la llei d'amnistia". El líder independentista ha criticat que el poder judicial a l'Estat espanyol es pugui "rebel·lar impunement contra el poder legislatiu" i els jutges puguin incomplir la llei sense cap conseqüència. Una denúncia pública que arriba dos mesos i tres dies després de l'entrada en vigor de la llei, període que ha superat l'establert a la mateixa norma perquè els jutges decideixin la seva aplicació en tots els casos possibles. De fet, segons dades d'Alerta Solidària, tan sols s’han amnistiat el 25% dels casos que l'organització considera que entren en el marc que defineix la norma, i dels quals la meitat són agents de policia de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.
Als 2 mesos de publicació de la Llei d'amnistia, cal denunciar els jutges que, en lloc d'aplicar la llei, la sabotegen obertament.
— Xavier Antich (@XavierAntich) August 14, 2024
L'estat espanyol: el país on el poder judicial es rebel·la impunemente contra el poder legislatiu i els jutges incompleixen la llei. I no passa res.
Només 105 amnistiats després de dos mesos
L'últim balanç d'Alerta Solidària apunta que fins ara han estat amnistiades 105 persones —51 policies, 45 manifestants i 9 càrrecs públics. L'entitat antirepressiva va calcular la primavera passada, quan es va aprovar definitivament la llei, que hi havia 419 persones amnistiables de causes penals entre la societat civil, és a dir, només manifestants o activistes. Així, si es comptabilitzen només els 45 manifestants amnistiats, el percentatge d'aplicació de l'amnistia tan sols hauria arribat al 10%. La Fiscalia General de l'Estat va calcular que la norma es podria aplicar a un total de 486 persones, mentre que Òmnium situava en 697 persones aquelles que es podrien amnistiar per delictes penals.
Alerta Solidària també destaca en el seu seguiment de l'amnistia que hi ha hagut 39 casos en què s'ha denegat l'amnistia, que majoritàriament afecten polítics o càrrecs públics. El cas més paradigmàtic és el del president a l'exili Carles Puigdemont, però també ha estat rebutjada en cas de l'exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa pel delicte de malversació. A més, en 71 casos —de 56 polítics i 15 manifestants— la decisió final s'ha derivat a un altre tribunal, com el Tribunal Constitucional i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. És el cas dels investigats per l'operació Judes i els casos que afecten els dirigents d'ERC Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga.