L’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol (PP), s’asseurà al banc dels acusats per un delicte continuat de prevaricació durant el seu primer mandat com a batlle de la ciutat. El cas? La instal·lació sense llicència urbanística ni ambiental de dues antenes de telefonia mòbil en una zona qualificada per a equipament, a les dependències de la Guàrdia Urbana al Turó d'en Caritg, el juliol de 2012. Aquest dilluns, dotze anys després, l’Audiència de Barcelona ha de començar a jutjar Albiol -que actualment està en el seu tercer mandat com a batlle de Badalona-, juntament amb l’exregidor de Seguretat Ciutadana de Badalona i actual regidor del PP a Santa Coloma, Miguel Jurado; així com l'exgerent d’Urbanisme, Xavier Salvà, i l'exconseller delegat de l’empresa municipal Engestur, Tomás Vizcaíno.
El cas es va mantenir viu quan Dolors Sabaté (Comuns) va guanyar l’alcaldia, i per això la fiscal també acusa el regidor d’Urbanisme del seu equip de govern, Oriol Lladó (ERC) -que va dimitir quan Esquerra va trencar amb Guanyem- i Josep Duran, cap del departament de llicències i obres. Tots neguen haver comès cap irregularitat. Vodafone va desmuntar la seva antena, l’estiu del 2018, i Movistar, el gener de 2019. Inicialment, la secció 5a de l'Audiència de Barcelona ha programat set sessions del judici, aquesta setmana i part de la vinent.
Petició de penes de presó
La Fiscalia de Medi Ambient demana per a Albiol 2 anys i 10 mesos de presó i 10 anys d’inhabilitació a càrrec públic pel delicte continuat de prevaricació, un delicte continuat de prevaricació urbanística, i un altre de prevaricació ambiental per la instal·lació de les antenes a la comissaria de la Guàrdia Urbana. La mateixa pena demana per a Salvà i Vizcaíno, com a cooperadors. Per a Lladó i Duran, la Fiscalia sol·licita un any i 6 mesos de presó pel delicte de prevaricació urbanística, i per a Jurado, un any d’inhabilitació a càrrec públic per delicte d’omissió del deure de perseguir delicte. El jutge instructor de Badalona va dictar l’obertura del judici el març de 2023 i tres mesos després, al juny, Albiol va tornar a guanyar les eleccions municipals a Badalona.
L'Oficina Antifrau de Catalunya va xifrar en 17.448 euros, els diners que hauria d'haver recaptat el consistori per aquestes instal·lacions, per això el magistrat va indicar que Albiol i Vizcaíno havien d’aportar de forma solidària una fiança en metàl·lic de 20.000 euros. També va ordenar que Vodafone aportés una fiança en metàl·lic de 15.000 euros, la mateixa que es reclama a Movistar.
Albiol “no va autoritzar-ho ni per escrit ni verbalment”
La defensa d’Albiol, exercida pel penalista Cristóbal Martell, afirma que l’alcalde “mai va autoritzar ni per escrit ni verbalment” la instal·lació d’aquestes dues antenes, ni va ser informat pels responsables municipals i tècnics, segons l’escrit de defensa al qual ha tingut accés ElNacional.cat. Hi precisa que Albiol sí que es va entrevistar amb responsables de la Guàrdia Urbana, que li van expressar el seu temor que aquestes instal·lacions poguessin emetre radiacions cancerígenes. Indica que es van encarregar dos informes mediambientals, el 2012 i el 2014, que van concloure que tots els paràmetres eren normals. Res sabia de les llicències, sosté.
En aquest sentit, la defensa manifesta que les responsabilitats d’Albiol com a alcalde són "inabastables", i que només presidia Engestur -empresa responsable de la instal·lació-, com la resta de les sis empreses públiques pel seu càrrec. Per això, manifesta que és “inexigible” demanar-li responsabilitat, i més quan al consistori hi ha “potents equips, com el d’Urbanisme". També corregeix la Fiscalia, quan sosté que no era l’àrea d’Urbanisme la que havia de corregir aquestes instal·lacions, sinó l’àrea de Patrimoni i l’àrea Pública i de Mobilitat, a càrrec d’un altre regidor.
Per la seva part, Miguel Jurado, defensat pel penalista Josep Riba, també descarta que tingués cap responsabilitat ni poder sobre la instal·lació de les antenes. Hi precisa que Jurado va ser regidor de Seguretat Ciutadana del 2011 al 2015, i que el ple de l'Ajuntament badaloní va aprovar el 24 d’abril de 2014 la cessió de competències a l'empresa municipal Engestur sobre la implantació d'aquestes estacions i la prestació de serveis de telefonia. A més a més, detalla que en aquella època Jurado despatxava amb Antonio Piña, com a cap de seguretat de la Guàrdia Urbana “però no sobre temes de Territori, com podrien ser la gestió de les estacions de telefonia”.
L’advocat, en l’escrit de defensa, també sosté: “El senyor Jurado mai va traslladar al Sindicat de Funcionaris de Policia (SFP), ni a cap persona, la correcció i legalitat de les antenes, ni tampoc va ocultar cap irregularitat, per no conèixer-la.” Només admet que l'única qüestió que se li va comunicar al regidor va ser “la preocupació per la nocivitat de les emissions de la base de telefonia”, i davant les queixes Jurado va sol·licitar de manera expressa que s'elaborés un informe tècnic i es prengués mesuraments per a valorar l'existència de possibles efectes nocius per a la salut de les persones per les emissions que produïen, i es van encarregar dos informes que van concloure que les emissions es trobaven dins dels rangs autoritzats i complint la normativa.
“En definitiva, el senyor Jurado mai va assegurar ni públicament ni privadament que les antenes tenien llicències ni que complien amb els requisits legals previstos, sinó que el va comunicar és que les antenes es trobaven dins dels nivells d'emissions permeses”, conclou Riba.
I, l’exregidor d’Urbanisme Oriol Lladó, defensat pel penalista Andreu van den Eynde, també descarta haver comès cap delicte perquè les antenes ja estaven instal·lades amb el govern del PP, i altres departaments, que no eren responsabilitat seva, van negociar la retirada de les antenes, que es va executar el 2018 i el 2019.