Xavier Godàs (Vilassar de Dalt, 1969) va ser anunciat com a candidat a la presidència d'ERC per Nova Esquerra Nacional a finals de setembre. El nom d'aquest sociòleg, exalcalde del seu municipi del Maresme durant dos mandats i exalt càrrec en el Govern de Pere Aragonès, era desconegut pel gran públic i va resultar una sorpresa per a molts. En la cursa per la presidència d'ERC, que culminarà en les primàries del 30 de novembre, s'enfronta a Oriol Junqueras, que ha presidit la formació republicana des del 2011 i és un dels líders polítics més coneguts al país, i també a les candidatures Foc Nou i Recuperem ERC. Godàs és per molts el candidat dels roviristes, és a dir, els afins a l'encara secretària general Marta Rovira, que ha donat suport a la candidatura, assistint a la seva presentació, i que ara està enfrontada a Junqueras. També el secunden bona part dels consellers del Govern Aragonès, inclòs el president, i dirigents de l'època del tripartit. Nova Esquerra Nacional ha abraçat aquest llegat de Rovira i l'ha reivindicat, mentre que fa bandera de la renovació i la necessitat de tenir nous lideratges per afrontar aquesta nova etapa en què l'independentisme està en minoria.
En aquesta entrevista a ElNacional.cat, Godàs explica les bases de la seva proposta per dirigir el partit que en el darrer any i mig ha patit quatre derrotes electorals i que actualment està immers en una guerra interna agreujada per l'afer de l'estructura B i els cartells contra els germans Maragall. El candidat a la presidència aposta per refer ponts amb l'independentisme, més enllà de "la unitat per la unitat", fer que el partit tingui posicionaments més clars, augmentar el paper de la militància i també per deixar de mirar cap als fets del 2017 amb melangia per poder encarar el futur.
Fa poc més d’un mes que se sap que serà el candidat de Nova Esquerra Nacional a la presidència d’ERC. Llavors era un desconegut per al gran públic. Ja el coneixen quan es va a trobar amb la militància?
Sí. Ara ja em coneixen més i es tracta d'això, d'anar de militant a militant.
Com s'ha trobat la militància en aquestes reunions?
Té moltes ganes que parlem de projecte, de propostes. Pensen que el dia 30 es dirimeix un projecte de partit i un projecte país també, com a derivada.
Abans havia estat alcalde de Vilassar de Dalt i després va passar a formar part de l’estructura del Govern del president Aragonès. Què el va empènyer a acceptar el repte d’optar a la presidència? Va ser una proposta seva o d’algú altre?
No passo de l'alcaldia de Vilassar de Dalt a ser alt càrrec del Govern. Hi va haver un espai de tres anys en què treballo com a autònom en l'àmbit de la consultoria, que és la meva professió. I, per tant, entro i surto de l'activitat política. Crec que és molt important airejar-se. I jo no dic que vull ser candidat a la presidència d'Esquerra. És un procés que es va fent a través d'una conversa dilatada en el temps que acaba amb una proposta de caràcter col·lectiu. Per què? Perquè em moc per criteris d'utilitat. És molt important refer el partit. Que Esquerra Republicana de Catalunya torni a ser-ho. En aquest sentit, val la pena dedicar temps a guanyar el congrés del 30 de novembre perquè ens hi va el país.
Si guanyem, Junqueras tindrà la capacitat de poder influir en la posició que s'escaigui. No cal treballar sempre a la primera línia per ser útil
Vostè es presenta per ocupar un càrrec que en els últims anys ha estat d’Oriol Junqueras, que es presenta a repetir. Per què creu que no hauria de tornar a ser president d'Esquerra?
Oriol Junqueras té tot el dret a presentar-se. En aquest sentit, la valoració que en faci ell és la seva decisió. Jo crec que val la pena, dit en positiu, tirar endavant una nova etapa on, partint del que s'ha fet fins ara, s'encari un nou cicle guanyador. Recuperar la confiança de l'electorat, enfocar un partit centrat en la seva militància, amb capacitat propositiva en política i que sigui de nou ròtula del conjunt del moviment independentista. I això, per fer-ho, convé que ho faci un nou equip. Perquè l'equip anterior no ho va fer bé? No, perquè una nova etapa reclama nous lideratges, perspectives diferents. Això no vol dir una ruptura absoluta respecte del que s'ha fet fins ara, però sí que cal que el partit evolucioni. I ho ha de fer pensant que de cara al futur és important refer el moviment independentista i refer les aliances, ser útils en el dia a dia per a la ciutadania, ser un partit de govern i que sigui capaç de rearticular un espai malmès, però molt potent alhora, que és el de l'esquerra nacional d'aquest país.
Si la seva candidatura, Nova Esquerra Nacional, acabés sent la guanyadora d'aquest congrés, quin paper tindria Junqueras a partir de l’1 de desembre a Esquerra?
Nosaltres no predeterminem, per una qüestió d'ètica política bàsica, què es farà i què no es farà amb el conjunt d'actius del partit. El que diem és que preservarem la unitat del partit fins al 30 novembre i que la garantirem a partir de llavors. Els actius del partit, inclòs Oriol Junqueras, tindran la capacitat de poder influir en la posició que s'escaigui. No cal treballar a la primera línia per ser útil. La utilitat es pot distribuir en el temps i en el marc del partit en funcions diverses. Veurem quina podrà ser i dependrà també de la voluntat de Junqueras de continuar en el partit, de ser un actiu.
I si guanyés la candidatura de Militància Decidim, quin paper hi voldríeu tenir dins d'Esquerra?
Jo estaré a disposició del partit per allò que convingui. Però el que faria és dedicar-me a l'activitat professional en primera instància i després contribuir al partit, ni que sigui fent articles, que és el que faig habitualment. Si s'arribés a aquesta situació, la meva previsió no és ser membre de l'executiva.
ERC ha de tornar a fer política i no només declaracions ni tenir un discurs sentimental
Descarta algun pacte llavors abans o després del congrés?
Nosaltres el que diem clarament és que preservarem la unitat del partit, tothom hi té cabuda. Hem de tornar a fer política, no només declaracions ni tenir un discurs sentimental, aquesta és la qüestió rellevant.
En la seva presentació va dir que, si guanyàveu, voldríeu redactar la ponència política amb la resta de candidatures. Si perdessin, també voldrien participar-hi?
Clar que sí, ja ho he fet. Em van demanar de contribuir a la redacció de la ponència política de 2018, que marcava un canvi d'estratègia en el partit i ho vaig fer molt alegrement. La meva contribució serà sincera sempre. En cas que el 30 de novembre no guanyéssim, tot i que nosaltres treballem per guanyar, jo seré útil en altres funcions que podria interpretar-se com a secundàries, perquè per mi són molt importants. No necessito ser el número u per ser útil.
Hi ha quatre precandidatures en aquest procés congressual. El dia 30 de novembre n’hi haurà cap que superi el 50%?
Nosaltres treballem perquè l'1 de desembre hi hagi una nova direcció. La nostra estratègia és guanyar el 30 de novembre i anem incrementant suports i incidència. La tendència en aquest sentit és positiva. Ho fem en un marc d'incertesa i a vegades, per què no dir-ho també, d'una certa por al canvi. Però ho anem esmicolant i anem avançant.
No sé si Marta Rovira ens ha avalat, no llegeixo tots els avals perquè no juguem la carta de la força sinó del convenciment
Entre els suports que ha rebut hi ha el de Dolors Bassa, que ha acabat avalant a una altra candidatura. Sap si Marta Rovira us ha avalat?
Sincerament, la veritat és que no ho sé. No em dedico a anar llegint tots els avals perquè no juguem la carta de la força, sinó la del convenciment. No ens atabalem per si en un acte som 800 i els altres n'han reunit 1.200 o per si tenim més o menys avals. En un marc d'incertesa, d'interrogant general entre la militància, hem de provocar la sensació de claredat i, a més, demostrar que es pot fer política amb posicionaments clars i que tenim projecte. L'aval no determina el vot. El vot és lliure i és el 30 de novembre. I nosaltres el que reclamem és que la militància voti lliurement en funció de projecte.
Ha utilitzat la paraula claredat. A la darrera direcció n’ha faltat en alguns aspectes i l’ha penalitzat electoralment?
Això sempre requereix una resposta més àmplia. Què li convé a ERC? Ser un partit responsable, orientat a la utilitat, a la influència, al govern. Però ha de tenir posicionaments clars. Això vol dir ser esquemàtics o inflexibles? No. I ho hem de fer a partir de la identitat política de l'esquerra nacional. No podem ser una cosa i l'altra a la vegada, no podem agradar a tothom. ERC no pot agradar a Foment del Treball Nacional i alhora als sindicats majoritaris d'aquest país. No podem fer una mica de Convergència a vegades i un poc del PSC altres cops. Hem de ser ERC de tota la vida, que està molt més interessada en Rodalies que en l'ampliació de l'aeroport.
Un d’aquests posicionaments clars seria contra l’ampliació llavors?
Un posicionament clar, pensant en polítiques de cara a les majories, en la gent que s'ha de llevar cada dia per anar a treballar, és que Rodalies funcioni com un rellotge. No és per a nosaltres una prioritat l'ampliació de l'aeroport.
I la Copa Amèrica que va comptar amb el suport del Govern d’ERC?
Tampoc. Els posicionaments polítics han de ser clars i han de ser congruents amb el que ha estat i és ERC. I per això diem que ens centrarem en el partit, en enfortir-lo, en una major capacitat de participació del conjunt de la militància amb coneixement, farem doctrina política. I per això jo no seré candidat a la presidència de la Generalitat i orgànicament definirem les regles del joc de manera que la presidència i la direcció màxima d'aquest partit estigui desvinculada de qualsevol curs electoral.
Totes les candidatures utilitzen la paraula renovació. Les candidates a les vicepresidències i secretaria general han tingut papers molt importants en les institucions i dins el partit. Què vol dir renovació per a vosaltres?
Renovació és nova etapa. És evolució del partit i nosaltres conjuguem experiència amb renovació. Jo no vaig néixer ahir, tinc una activitat militant en l'esquerra independentista des dels 14 anys i al voltant d'Esquerra Republicana a partir del 1987, entrant i sortint de l'activitat política. El que no tinc és trajectòria orgànica en el partit. Llavors, què vol dir renovació? Significa fer política i obrir una nova etapa guanyadora a partir de centrar el partit en tot allò que és necessari en termes de govern, d'influència política perquè la gent millori les seves condicions de vida i marcar el nord del moviment independentista entorn de l'exercici de l'autodeterminació. Hi ha gent que ho ha fet fins ara i que estimem molt i que és molt important que estigui amb nosaltres, però també gent que no ho ha fet fins ara que són talents nous que formen part de la candidatura. O fem això, o Esquerra s'empetitirà. I en la fragilitat d'Esquerra, el país retrocedirà.
En el seu gran acte de presentació, amb Marta Rovira entre el públic, van agrair i reivindicar el seu llegat. Quin és? És el mateix que el de Junqueras?
És evident que Oriol Junqueras i Marta Rovira han estat un tàndem de més d'una dècada. Què és el que els diferencia? Marta Rovira, en moments d'alta complexitat política en què s'havien de prendre decisions, es queda fins al final. I a casa meva sempre m'han ensenyat que el lideratge és estar al davant, fent equip, quan les coses van bé, quan no van tan bé i quan van malament. El reconeixement a la secretària general és haver exercit com a tal durant tots aquests anys fins al final. Ha pres una decisió, que és desvincular-se de l'activitat política activa a primera línia en funció d'un criteri polític que és que s'esgota una etapa, se n’ha d'iniciar una altra. És una decisió política i personal alhora. La diferència fonamental és que mentre Rovira ha de gruar la complexitat del moment i la conjuntura tan complicada que teníem, tant en termes de partit com en termes més generals; el president no ho fa i marxa per fer campanya.
Creu que això li pot passar factura a Junqueras?
És important en aquestes qüestions obrir una reflexió política. A mi les qüestions personals m'interessen molt, però crec que s'han de desvincular de l'evolució dels fets polítics. Crec que és evident que Junqueras marxa del seu lloc de responsabilitat en un moment en què era clau comandar, prendre posicions i portar la nau fins al final en aquesta etapa que es clou ara.
Vostè no ha tingut cap càrrec orgànic i vol encarnar el concepte de renovació. Pot ser contraproduent llavors que exdirigents o exconsellers li donin suport?
No. Mai no he entès per què hauria de ser dolent. Com a persones hem d’aspirar a ser conseqüents, tenir capacitat crítica, prendre decisions… no ser éssers de llum amb una bondat intrínseca que és intocable. Que hi hagi consellers o membres de la direcció que donin suport personal a Nova Esquerra Nacional, que assisteixin als actes o que ens diguin que ens votaran és acumular capital polític. Els consellers del Govern han hagut de sentir de nosaltres elements de crítica pel que fa a posicionaments. I, assumint això, que ens donin suport, denota intel·ligència política i voluntat de col·laborar. Nosaltres abracem, reconeixem i agraïm tots els suports que rebem, tots. I de la gent que ha fet un pas per servir el país o per dirigir el partit fins al final d'aquesta etapa, la veritat és que estem molt contents que ens facin costat.
Jo vaig votar sí a Illa i he explicat la meva decisió. Em falta saber què ha votat Oriol Junqueras, que em sembla molt rellevant
Vostè va votar sí a investir Salvador Illa. Se’n penedeix?
Medito prou les coses perquè no me n’hagi de penedir. Jo vaig votar sí per un criteri polític que era que el moviment independentista en general i Esquerra en particular no podien debilitar-se més. La conjuntura, ens agradi o no, que tenim en el conjunt del moviment independentista és de retrocés. Unes noves eleccions, en la meva hipòtesi, implicaven més retrocés, perquè hem de saber interpretar el marc de fons d'aquest país i el clima no és el del 2017, 2018 o 2019. El que pertocava era trobar les millors condicions per fer avançar el país a partir d'una negociació política que implica un acord d'investidura. Ara hem d’obrir un nou cicle guanyador. La responsabilitat màxima que tenim és enfortir-nos, fent política, no declaracions, ni frases grandiloqüents o instal·lar-nos en la retòrica de la intransigència que no ens ha conduït enlloc més que a baixar la capacitat d'incidència social i de mobilització. La meva biografia política és sempre enfront de la dreta catalana i l'esquerra sucursalista espanyola. Sempre. He pogut enfrontar-me a l'Estat quan he tingut l'ocasió, sent insubmís. I he vetllat per interessos generals quan he governat. A mi em mou el servei al país, i la política és només una eina. A cada moment s'han de prendre decisions. Jo vaig prendre aquesta i l'he explicat. A mi em falta saber què han votat altres, concretament Oriol Junqueras. Em sembla molt rellevant.
El sí a Illa va guanyar per molt poca diferència. Si fos president del partit creu que s’hauria de tornar a consultar a la militància si s’ha de mantenir l’acord, com proposen altres candidatures?
Respecto molt les propostes dels altres i estic d’acord en el fet que la militància ha de participar de qualsevol decisió política que sigui rellevant, perquè si no estaríem bloquejant sistemàticament el partit. La direcció ha de poder dirigir, ha de manar obeint. Què és el que ens ha demanat la militància del sí i del no? Màxima exigència en termes de calendari i de contingut. ERC fa anys que assumeix la responsabilitat que altres no han fet palesa. Per tant, ens toca ara, per una qüestió de reciprocitat bàsica, cobrar les factures. I, si no, la nostra direcció farà caure governs, no facilitarà la governabilitat, començant pels pressupostos.
El PSC ha de saber que ERC som els seus adversaris i que els volem superar des de l'esquerra nacional, no sent com ells
Quins incompliments dels socialistes poden “fer caure governs”?
Tot el que té a veure amb l'acord d'investidura. En aquest, evidentment, hi ha elements més estratègicament importants en termes de país. La qüestió del finançament és un element clau. Tenim més de 8 milions de persones, moltes de les quals s'han incorporat fa ben poc. I tenim un país en procés d'envelliment. Des del punt de vista dels serveis públics garantir l'atenció a aquest conjunt és un repte monumental i Catalunya no està en condicions d'assumir-lo. Per tant, necessita control de caixa per fer-ho, no només la competència. No és una qüestió de política autonomista de baixa volada, estratègicament parlant és molt important per al país. I tot el que tingui a veure amb falcar la nació, ho és també. Aquí i allà serem molt exigents. I cal que tothom sàpiga a Catalunya, i el PSC en particular, que nosaltres som els seus adversaris, que volem superar-los des de l'esquerra nacional, no sent com ells. I el mateix amb Junts, un partit que va cometre un acte clarament antipatriòtic el 2022, eixint del Govern. A nosaltres ens diuen sistemàticament què és el que fem malament quan una formació tan important com Junts deixa un Govern independentista sense assumir gens ni mica de responsabilitat i quan els problemes d’entesa es podien superar. D’ara endavant nosaltres refarem ponts. Jo tinc bona relació personal amb “tot Déu”, però situem les coses allà on són, perquè l'autocrítica per anar millor passa per assumir que hi ha hagut moments en què mereixem, malauradament, ser on som.
Abans ha comentat que si és president d'Esquerra no vol ser candidat a la presidència de la Generalitat. Les persones que l’acompanyen en la proposta de la direcció, les vicepresidentes i la secretària general, tampoc?
A mi em sembla molt important que la presidència i la direcció al capdamunt del partit faci aquesta opció. Això és molt diferent a dir “jo no tinc expectatives”, que és el que contesta segons qui quan se li pregunta. Les expectatives van i venen. Pots no tenir l'expectativa ara i, en canvi, tenir-la d'aquí un parell d'anys. Jo el que garanteixo és que com a president d'ERC no participaré en cap curs electoral del partit. I em sembla que el model basc en aquest sentit és bo: cal que la direcció se centri en el partit, que l'enforteixi, que marqui posicionaments polítics i que amb això influeixi el conjunt del moviment independentista, que rearticuli el conjunt de l'esquerra nacional i que condicioni els governs quan els tinguem, per tal que no ens passi com fins ara. Per tal de governar hem intentat agradar a tothom, cosa que ha estat letal per a Esquerra Republicana de Catalunya.
Per tal de governar ERC ha intentat agradar a tothom, cosa que ha estat letal per a nosaltres
Aquest model basc s'ha aplicat des del 2021 a Esquerra i no ha funcionat massa bé. S’han anat perdent eleccions i el president del partit ha acabat enfrontat a la secretària general i al president Govern.
Això no ha estat així. Jo parlo de model orgànic, que és una cosa molt diferent. Es va adoptar aquest perquè no hi havia la possibilitat que encaixessin les peces, no hi podia haver una candidatura a la presidència de la Generalitat per la repressió. En matèria repressiva s’ha fet tot el que havia de fer i ha obert el camí que altres després han assumit. Hem fet passos molt important com la llei d'amnistia. Però ERC ja no pot tirar endavant, no pot evolucionar com a partit, si fixa sempre la mirada en l'episodi de repressió. Sempre màxima protecció al miler de persones represaliades, a qui ha estat a la presó i a l'exili. Però no podem estar condicionats més per la repressió, una eina d’alliberament nacional com ERC ha de mirar cap endavant, no cap enrere.
La seva candidatura ha deixat oberta la porta a la possibilitat que el candidat a la presidència de la Generalitat pugui ser Junqueras, quan se li apliqui l’amnistia. És contradictori no voler-lo al partit però sí al Govern?
Som un partit republicà. I en què es diferencia d'un partit que no ho és? En què el debat polític ha de ser una virtut, en què la capacitat de poder tenir espais d'influència política i de representativitat en un partit republicà segueixen un procediment democràtic estricte. No podem ser nepotistes ni establir relacions de dominació arbitràries entre la militància. Per tant, en un procés que porta la candidatura a la presidència de la Generalitat se segueix un procés de primàries i aquí tothom es pot presentar i nosaltres podem avaluar qui ho podria fer de manera més idònia, però és un procés obert.
Aquest procés congressual s’ha vist molt afectat per l’estructura B i l’escàndol dels cartells. Vostè no ha format part de l’Executiva. Com creu que s’ha d’afrontar això? Comparteix la idea de “fer net” que va utilitzar Junqueras?
El partit ha estat molt tensat en condicions de repressió. Un dels errors ha estat mantenir la direcció política en aquestes condicions. Ja es va dir en el seu moment que podia ser un error i ens aconsellaven que no ho féssim. La direcció política no hauria d'haver estat vinculada a la repressió, com no ho està a efectes pràctics en general mai enlloc. I aquí vam considerar que érem un cas singular i que podíem fer-ho. Error. El partit ha de poder funcionar amb llibertat, en les condicions que eren, i assumint que la repressió és un element que estronca els partits. Dit això, què és el que nosaltres volem que passi? Que d'una vegada per totes es completi la investigació i que, si hi ha altres responsabilitats, aquestes es depurin. Però no ens agrada la idea de fer net. Què vol dir fer net, exactament? Purgar? Nosaltres no som d’aquesta gent que té una llisteta on hi ha creuetes al costat de noms, ni em miro a les fotos qui surt i qui no surt en un acte. El missatge que volem donar és molt clar: llum i tothom a dins. Assumim les responsabilitats polítiques i concretes d'allò que no funciona. Però tothom dins. No ens agrada la por i no volem, en aquesta campanya, donar-li ales.
Els militants han de poder decidir i consensuar la trajectòria política del partit a un nivell estratègic, molt més enllà de la ponència política
Totes les candidatures parlen de reconnectar amb la militància. Quines coses els consultaria?
La militància ha de participar en tot allò que sigui fonamental en l'evolució del partit. I això vol dir que aquestes aliances, des de la perspectiva de l'Esquerra Nacional, s'han de poder anar explicant de veritat, s'han de poder comprendre i la militància ha de poder avalar-les cada vegada que sigui necessari. Han de poder decidir i consensuar la trajectòria política del partit a un nivell estratègic, molt més enllà de la ponència política que caldrà fer de cara al febrer. Ho han de fer de manera constant. I, evidentment, han de poder participar en tots aquells sobrevinguts fonamentals en què cal prendre posició. La militància és important, si no, seríem un partit d'oficines, de tècnics, de buròcrates i això no pot ser.
Diuen que volen parlar més de projecte que de persones. Quines diferències hi ha entre Nova Esquerra Nacional i la resta de candidatures?
La primera qüestió és que nosaltres ens centrem en el partit. La direcció que plantegem no té cap altra expectativa que no sigui centrar-se en ell. També que som una candidatura d’esquerres que pretén representar el conjunt de la gent progressista, plural, sobiranista i independentista des d’un punt de vista pràctic i no retòric. El nostre espai, la nostra identitat, és l’esquerra nacional i no assemblar-nos al PSC a l'àrea metropolitana i a Junts als rerefons del país. Hi ha expectatives de col·laboració política amb el PSC molt importants a Militància Decidim, que no expliquen i que no crec que siguin bones, i també hi ha qui diu que només representa a la gent del “no” a Illa, quan són gent molt diversa. Les candidatures han de comprendre el conjunt del partit. I també som una candidatura per orientar-se al futur. No mirem pel retrovisor. Reconeixem la història política d'aquest país i allà on hem arribat, però no tornarem al 2017, ni al 2018, ni al 2019. No s'hi val, com a candidatura, dir "allò que sí que era bonic", que tant de bo, amb un exercici de melancolia, tornéssim allà. No hi tornarem. També ens diferencia que nosaltres som independentistes, hi ha altres candidatures que són autonomistes, d'anar fent com fins ara, que diuen que estan per l’autodeterminació, però mentrestant anem fent. Nosaltres som independentistes, d’esquerres i amb un projecte de futur.
És partidari que ERC entri a governar a l’Ajuntament de Barcelona amb el PSC?
En aquests moments toca centrar-nos en el partit. El 2027 hem de generar les condicions de competitivitat al conjunt del país per arribar a tenir tanta representació com sigui possible en el món municipal, perquè serà l'espai contrahegemònic de l'independentisme d'esquerres i, per tant, guanyar Barcelona el 2027. Ara no veig cap incentiu en entrar a governar a l'Ajuntament de Barcelona.
Hi ha candidatures que tenen refer la unitat independentista com a prioritat. Ho és per vostè?
La unitat per la unitat com a mantra m'avorreix. La unitat ha de ser molt sincera en l'agenda nacional, perquè amb Junts hi haurà grans diferències en matèria de política pública, però en aquest aspecte hem de tenir una relació sincera i posar-nos d'acord. I en el conjunt del moviment independentista cal tornar a tenir una relació de confiança i que Esquerra contribueixi al conjunt del moviment independentista al lloc que li pertoca, que és liderant, amb mà estesa i generositat.
Creu que ara que el president Puigdemont torna a presidir Junts. Això complica facilitar els punts de trobada?
El president Puigdemont haurà fet finalment una feina fonamental que és rearticular Convergència. Nosaltres farem una feina fonamental que és rearticular l'esquerra nacional. I serà a partir d'aquí que nosaltres tindrem una relació sincera amb Junts. Penso sincerament que hauria d'haver seguit el criteri que va plantejar el 2022 i no hauria de ser un agent de primera línia en aquest moment. Ningú creu que Puigdemont i Junqueras siguin el futur en aquest país. Tinguem en compte el país, no cada parròquia. Els partits polítics al final són bombolles autoreferencials i això s'ha de trencar. El país té un clima completament diferent.
📹 L'entrevista sencera, a continuació