Xavier Godàs (Vilassar de Dalt, 1969), va tenir el suport de 3.157 militants el 30 de novembre per ser el nou president d'Esquerra Republicana, 849 menys que Oriol Junqueras, el guanyador d'aquella primera volta del congrés dels republicans. Com que cap candidat va superar el 50% dels vots, Godàs i Junqueras s'enfrontaran aquest dissabte en una segona ronda i la militància del partit triarà definitivament qui és el nou president. Junqueras continua sent el gran favorit per emportar-se la victòria, però Godàs es mostra convençut de les seves possibilitats de guanyar en aquesta entrevista a ElNacional.cat, ja que es veu capaç d'aglutinar la "voluntat de canvi", és a dir, d'aconseguir que aquelles persones que van votar Foc Nou optin per ell. Godàs també lamenta que els seus rivals hagin muntat una "campanyeta" a les xarxes per desacreditar-lo, que se'ls continuï relacionat amb l'estructura B del partit, i el menysteniment que, diu, ha patit la seva candidatura, Nova Esquerra Nacional, per part de la de Junqueras. En aquesta entrevista explica els seus plans més immediats en cas que aconsegueixi una victòria, que per molts seria inesperada, dissabte. I entre aquests no hi ha començar a negociar els pressupostos ni de la Generalitat ni de l'Estat si els socialistes no avancen en el compliment dels acords pendents.
Va treure 850 vots menys que Oriol Junqueras en la primera volta del congrés del 30 de novembre, un 15% menys. Què li fa pensar que pot imposar-se en aquesta segona volta?
Quinze dies hauran estat suficients per veure com la voluntat de canvi que es va manifestar el dia 30, la massa crítica que vol canvi, s’acaba concretant el 14. Tenim tota la voluntat d’acabar-nos d’explicar per provocar això mateix, el canvi que és necessari en termes de partit i de país.
Hi haurà militants que dia 30 van votar a Junqueras que en aquesta ocasió el votin a vostè?
Sí, en coneixem algun. Tots els militants són importants, el 20% que no va anar a votar també. Convé que tothom voti i participi del partit, ens encantaria que la participació fos del 100%.
Han pogut parlar amb aquests militants que no van votar el 30 de novembre? És possible mobilitzar-los?
Ho estem fent, en tant que els militants coneixen els militants. Els convidem a votar i a exercir el dret que tenen.
La nostra voluntat és assumir tot el potencial de canvi que hi ha en el partit i entenem que Foc Nou és una part molt significativa que reconeixem i abracem
Va fer arribar una contraproposta a Foc Nou, acceptant bona part de les seves peticions. Ha rebut resposta? Creu que pot comptar amb el seu suport aquest dissabte?
N’estem parlant i les converses són molt cordials. Tenim per norma respectar el que hem acordat quan parlem, que va ser de qüestions programàtiques. Ens hem limitat en tot moment en allò que és essencial: posar-nos d’acord, el què i el com. A partir d’aquí veurem si les converses donen el fruit que nosaltres esperem i que es pugui convertir en un suport de persones referents de Foc Nou. La voluntat de Nova Esquerra Nacional és assumir tot el potencial de canvi que hi ha en el partit i entenem que Foc Nou és una part molt significativa que reconeixem i abracem d’aquest potencial.
Una de les exigències de Foc Nou era que el referèndum fos una condició sine qua non per investir un president del govern espanyol. Aquesta proposta no l’assumiu. Per què?
Sí que forma part de la contraproposta en la mesura que és una de les condicions que es poden establir en un acord d’investidura i qualsevol acord ha d’estar refrendat per la militància. Aquest factor és clau. Les preguntes han d’estar validades pel Consell Nacional i en les respostes hi pot figurar un referèndum d’autodeterminació. Però ens podem trobar en diferents contextos i condicions que hem de saber analitzar en tot moment, i per això, necessitem un marge de flexibilitat. Amb Foc Nou la relació que tenim és de sinceritat. No enganyarem ningú, la veritat és important, ocultar-se i el tacticisme no van amb nosaltres.
La relació dins de l’independentisme ha de tornar a ser sincera perquè fins ara ha estat tàctica, ineficient i improductiva
Ha proposat partir de la base del pla de Foc Nou para la independència el 2030. Per vostè, quin és el camí que ha de seguir ERC per arribar en aquest objectiu?
Des del primer moment vam posar sobre la taula la qüestió de l’autodeterminació, no més tard en campanya per poder aconseguir vots. Hi ha diferents qüestions, començant per recuperar una relació política de confiança amb el conjunt d’actors independentistes, desvinculant qualsevol relació amb l'extrema dreta. Ha de ser una relació sincera perquè fins ara no ho ha estat, ha estat tàctica, ineficient, improductiva i ha generat més desunió que unió. Ens hem de tornar a posar d’acord en l’agenda nacional, necessitem una estratègia conjunta per l’exercici de l’autodeterminació. Plantegem acords de col·laboració al Parlament, al Congrés i als ajuntaments sobre l’agenda nacional. Podria ser que no governéssim plegats, però ha de ser possible que malgrat les diferències polítiques entre nosaltres, en les qüestions nacionals ens posem d’acord i anem a l'una. També entenem que és molt important que en l’estratègia independentista, el vessant municipal prengui una volada que no va tenir en el primer període. La representativitat de l’independentisme als ajuntaments és fonamental per generar que l’exercici a l'autodeterminació sigui una possibilitat en termes de capacitat de poder.
ERC ha deixat de banda l’objectiu de la independència en els darrers anys?
ERC ha hagut d’assumir un període d’alta tensió des de dos fronts: d’una banda, la lluita antirepressiva, no de manera fàcil, i amb resultats evidents com és la llei d’amnistia que s’ha de desplegar íntegrament i encara és un cavall de batalla; de l’altra, responsabilitats de govern. No ha estat un període fàcil, ha estat d’alta tensió que s’ha emmarcat en un gran desengany general sobre el procés i amb la incapacitat dels seus líders fins ara de posar-se d’acord en res, ni en allò que era essencial. En termes independentistes el balanç és dolent. ERC ha d’obrir una nova etapa tornant a ser el que era, fixant-se en el perímetre de l'esquerra nacional i no saltant-se’l per mirar d’agradar a tothom. L’estelada ha de ser present i ERC ha de tornar a tenir una estratègia independentista plausible, no feta de màgia.
Una de les coses en què més ha anat insistint durant la campanya, ara hi ha fet referència, és que ERC no pot agradar a tothom. A qui vol agradar i a qui no?
No tenim gens d'interès a agradar als especuladors, a Foment de Treball, a la cúria vaticana. Ens interessa connectar amb les classes populars, la gent que es lleva cada dia per anar a treballar, amb aquells que se senten identificats amb l'esquerra nacional, que són sobiranistes, independentistes i progressistes. És amb aquesta gent que hem de tirar endavant un projecte polític, no saltant-nos el perímetre per semblar-nos als altres.
Voler agradar a tothom ha sortit malament: ha liquat la identitat d'ERC i ens ha fet perdre
Al PSC?
Per exemple. Hem de fer gran l’espai de l’esquerra nacional, no saltar-nos el mur. Quan vols agradar a tothom vol dir que te’l saltes, encara que potser mur no sigui la paraula més indicada. La base que ha d’eixamplar ERC és la de l’esquerra nacional i no una altra. Cada vegada més gent a dins i prou mirar de ser un partit equidistant amb tot, de fitxar a un d’una banda i un altra d’una altra per fer un “catch all party”. Això ha sortit molt malament a Esquerra Republicana. Ha liquat la seva identitat política i ha fet que perdi. Nosaltres, si guanyem, tornarem a ser Esquerra Republicana de Catalunya.
També ha dit que a ERC li ha faltat definició en els últims anys. Sobre quins temes creu que s’han de posicionar amb més contundència?
En les qüestions estratègiques hem de tornar a tenir un pes molt important. Hem de tornar a ser referents actius del conjunt del moviment d’alliberament nacional. I des del punt de vista del model de país, ERC ja ha fet feina. Nosaltres no direm que el Govern ho ha fet tot malament per mirar de recollir quatre vots; reconeixem el Govern que va haver de treballar en condicions d’alta precarietat, amb 33 diputats i Junts sortint per la porta. Cal molta més precisió i claredat en termes fonamentals de país, com ara l’habitatge i la lluita contra l'especulació, apostar per l’economia productiva, les innovacions en l’àmbit industrial, tot el vessant tecnològic de l’economia del s. XXI… Tot allò que són reptes de país, també el milió i mig de persones que viuen a Catalunya i que provenen d’altres orígens i que s’han de poder integrar en termes de prosperitat i catalanitat, o el repte de l’envelliment. Amb tot això ERC ha de fer política pública amb precisió quan governa.
Aquest dimarts es va publicar que Oriol Junqueras va demanar que no s’engeguessin els protocols contra l’assetjament pel cas d’Exteriors. Com ho valora?
Només ho valoro en termes de si és veritat o no.
És fals que haguem filtrat res sobre el cas d'assetjament sexual al departament d'Exteriors
Des de la candidatura de Junqueras els acusen a vostès de filtrar la notícia per perjudicar-los. És així?
És fals, completament fals. Malauradament, la candidatura de Junqueras ha seguit dues estratègies. La primera, dir que nosaltres no arribaríem enlloc i que ells arrasarien. La segona, dir que nosaltres som la B. És una mena de papu, d’abstracció, d’arma llancívola que s’utilitza de manera gratuïta. Jo els demanaria que diguessin noms i cognoms. El que convindria que fessin són propostes de futur a partir del dia 14 en lloc d’anar acusant els altres de les informacions que no els agraden. La gent que està a primera línia està subjecte a aquesta mena de situacions. A mi Militància Decidim em va fer una campanyeta anònima sobre la meva continuïtat militant. Haig d’assumir-ho i explicar-ho. Alguns diran que m’he explicat bé i d’altres diran que no els agrada. Però aquesta campanyeta anònima d’on ha sortit? De la B de la Militància Decidim?
A què es refereix exactament?
Jo porto 18 anys de militància acumulats, però no de manera contínua. He estat sortint i entrant de l’activitat política, també de la remunerada, he estat militant de l’esquerra independentista des dels 14 anys, però no he estat sempre a Esquerra Republicana, tot i que des del 1987 hi contribueixo i l’he feta guanyar. Això pot agradar gent i pot explicar que sigui una alternativa a la presidència més que plausible i possible, eficient i eficaç? Sí. Hi haurà qui dirà, “home, ho sé…”. Jo el que puc dir és que continuaré militant a ERC i que alguns dels amics que em van fer entrar l'última vegada, com ara Oriol Amorós i Pau Morales, confirmen la meva capacitat d’haver ajudat sempre el partit. Però aquesta campanya que utilitza una informació confidencial ha sortit d’on ha sortit. Quan s’està al davant i quan s’està en campanya poden sortir informacions de tota mena. La diferència és que una és periodística i contrastable i l’altre és anònima. Això denota una cosa: covardia. Aquest partit ho és un partit valent o no serà. I amb la covardia mai enlloc.
Ha obert la porta a fer una auditoria del cas dels cartells, però no de l’estructura B. No creu que sigui necessària?
Ho podem explicar tantes vegades com sigui necessari i en alguns companys fins i tot hi podríem arribar a fer un croquis. La qüestió és que els òrgans de control del partit són òrgans de control del partit. I nosaltres no estem per desfer-lo ni atacar-lo. El que proposem és que es reforcin en la línia que siguin compartits també per persones expertes de les diferents candidatures. I també una auditoria externa que faci la feina necessària que s’ha de fer per aclarir tots aquests fets i que reportin la informació als òrgans de control. Cap problema, claredat absoluta, només faltaria.
Liderar vol dir assumir responsabilitats, si no assumeixes responsabilitats no lideres
Ahir en una piulada va criticar que Junqueras no assumís responsabilitats.
Jo he estat alcalde de Vilassar de Dalt i resulta que si ets alcalde ets responsable de tot, fins i tot de pagar les nòmines. Per tant, la meva qüestió, el meu interrogant fonamental és com pots dir que has estat manant al partit durant 13 anys consecutius i alhora no fer-te responsable de tot el que ha passat? No és concebible. Qualsevol que tingui dos dits de front això no ho entén. És així de simple. Liderar vol dir assumir responsabilitats, si no assumeixes responsabilitats no lideres. I les responsabilitats en totes les direccions: quan va bé, quan va regular i quan va malament. Dir que no sabies res és defugir la responsabilitat i, per tant, és no liderar.
Ha anat negant que ERC estigui dividida. Però, creu que davant els darrers esdeveniments, ERC es pot recosir?
Sí que es refarà, perquè la militància marca el camí en aquest sentit. El que hem d'evitar és que d'Esquerra en surti més gent. Hem d'aconseguir que n'hi entri més, tot i que això ja sabem que immediatament no passarà. S’ha de recosir des de la base. Quan guanyem, farem tot un periple per visitar totes les seccions locals i tots els responsables municipals que conformen la base d'aquest partit per sumar tots cap endavant. En la nostra candidatura des del primer dia, i això ens diferencia de la resta, hem plantejat mesures d'unitat. M'agrada molt més la paraula unitat, que no ha de ser monolítica perquè la discrepància política és una virtut democràtica i en els partits ha de ser també una possibilitat. Treballarem per la unitat des del primer dia. Si guanyem el congrés ho farem des del minut u. Si no el guanyem, dins del partit també ho farem i mantindrem les posicions.
En el debat de presidenciables va dir que el primer que faria com a president seria anar a la secció local de Sant Sadurní d’Anoia. Més enllà d’això, quines són les primeres propostes que té per als primers dies de mandat?
Primer aniré a Sant Sadurní, sí, que serà el punt de partida de tot el calendari de visites que volem fer aviat, sempre combinant-ho amb les responsabilitats derivades de dirigir el partit. El primer que abordarem serà la comissió redactora de la ponència política en què farem participar la resta de candidatures i que validarem en un procés participatiu en el marc de la militància. Tirarem endavant la conferència del partit que té per motiu fixar l'estratègia independentista i també la de les esquerres sobiranistes i independentistes prevista per la tardor, amb totes les trobades i la interlocució que això implica; i una convenció municipalista del partit per estar al servei de tots els regidors i regidores per encarrilar les eleccions del 2027, que són molt importants. Tant, que estem disposats a convocar un congrés immediatament després perquè ens volem sotmetre a una moció de confiança per part de la militància. Si hem fet bé la feina i aconseguim que el 2027 ERC faci un pas endavant en l’àmbit municipal clau en el partit haurem mostrat la nostra capacitat de treball. En cas que no sigui així, també assumirem la responsabilitat de no haver-ho aconseguit i ens posarem a disposició de la militància perquè consideri si hem de continuar o no.
Quin paper tindrà Marta Rovira si vostè guanya les primàries? Ha parlat ella últimament?
Vaig poder veure-la fa uns dies, una trobada molt curta i com a companys de partit. Ella la intenció que té és ser militant de base. Per tant, és conseqüent i congruent amb la decisió que va prendre. Però jo crec que els actius del partit que tenim, sempre hem dit que tots ells, encara que més d’una vegada ens ho posin difícil, han de tenir un paper rellevant a Esquerra. Hem de poder-ho parlar, tenint en compte que la gent represaliada se l’ha de protegir fins al final, fins que no aconseguim que es desplegui la llei d’amnistia suposi girar full d’aquesta qüestió.
La candidatura de Junqueras ens ha tractat amb menysteniment, n’estem tips i no ens faran callar”
Quan diu “tots els actius” fa referència a Oriol Junqueras?
Sí, ho hem dit sempre. A nosaltres només ens han enfocat des del punt de vista del combat, des d’un punt de vista agressiu. El que tenim per resposta és un “no” al menysteniment: havien d’arrasar i no arrasen, també han dit que el 14 és “un tràmit”, que la B som nosaltres… Això és el que hem tingut de Militància Decidim i n’estem tips. Si algú es pensa que nosaltres el 14 algú ens farà callar va molt errat.
Si perden quin paper volen tenir dins d’ERC?
Si guanya Junqueras el felicitarem i ens posarem a disposició del partit, com no pot ser d’altra manera. Alguns tenen responsabilitats i d’altres no, jo seré un militant de base i contribuiré a fer gran el partit. No el deixarem, ens mantindrem actius. Ara bé, a nosaltres no ens farà callar ningú i actuarem amb conseqüència. La política també és això. Tenir conviccions, saber interpretar el moment, llegir-lo correctament i continuar treballant per un objectiu.
I si guanyen vostès, Junqueras quin paper hauria de tenir? Seria un bon candidat a la Generalitat quan caigui la seva inhabilitació?
Jo espero que la llei d'amnistia s'hagi aplicat ja en aquell moment. Crec Esquerra Republicana ha de continuar fent el que ha fet fins ara, que ha estat protegir els seus represaliats. La feina que s'ha fet ha estat ingent i ho ha de continuar sent fins que ningú estigui condicionat per la repressió. Si Junqueras vol ser candidat a la presidència de la Generalitat, que és el motiu pel qual vol ser president del partit, tal com ells han explicat, tindrà tota la possibilitat de presentar-se a unes primàries i guanyar-les.
Junqueras li retreu que no cal esperar un any per avaluar el compliment dels pactes amb el PSC, com proposen vostès, ja que es pot fer abans. Estaria disposat a avançar aquesta consulta a la militància?
Nosaltres no fem propaganda, fem política i diem el que considerem que més adient en tot moment en funció d'una valoració política. Entenem que la tardor és idònia en aquest sentit perquè marca la possibilitat d'haver concretat passos pel que fa a l'acord d'investidura. Si aquests no es produeixen, això tindrà com a conseqüència que ERC no farà passos en matèria de governabilitat, però estimem que tota aquesta informació i tots aquests passos es podran explicar si s'han donat o no en aquest marge temporal. A partir del dia 14 no fem politiqueria. Si canvien algunes condicions, doncs evidentment podem parlar de moure’ns, però sempre en el terreny de la responsabilitat política que significa no dir tonteries. No crec que hi hagi cap militant que decideixi si ens dona suport o no depenent de quan fem la consulta sobre el pacte d’Illa. La gent necessita molta sinceritat i molta menys propaganda.
No es donen les condicions perquè ERC negociï els pressupostos ni a Catalunya ni a Madrid
Si vostè el dia 15 és president d’ERC, començarà a negociar els pressupostos amb Salvador Illa i Pedro Sánchez? Es donen les condicions?
No, en aquests moments no. Hem de veure passos concrets i no declaratius en matèria de finançament, això és fonamental, i en la condonació del deute del FLA. Però la qüestió del finançament és la clau en termes de sobirania que nosaltres hem de fer avançar. Per parlar de pressupostos no només hi podem posar fe i bona voluntat, hem de veure passos concrets que en aquests moments no s’estan donant en la contundència i claredat que convindria. Si anem bé podrem parlar de pressupostos i si no, no.
Vostè i Junqueras coincideixen a dir que si els socialistes no compleixen, els seus governs trontollaran.
Això ho vam dir nosaltres, podem tirar hemeroteca. Estem fent política, no un seminari, però el 19 de setembre, el 19 d’octubre i durant tota la campanya ho hem dit nosaltres. Benvinguts.
Toca que els socialistes moguin fitxa d'una punyetera vegada. Si no la mouen i els dolents venen la seva responsabilitat serà majúscula
La qüestió és si creu que ERC, que ha donat suport a Pedro Sánchez des del 2019, té credibilitat per dir que farà trontollar governs socialistes?
El que no passarà amb el govern de Pedro Sánchez és que el suport que se li hagi de donar sigui perquè ens digui que venen els dolents. Això ja s’ha acabat, tenim tots una edat. Si venen els dolents és perquè tot allò que tu has acordat no s'està donant. Veiem una sinergia de conjunt que té a veure amb el PSOE en el sentit més general del terme. Toca que moguin fitxa d’una punyetera vegada. Si no la mouen i els dolents venen, la seva responsabilitat serà majúscula. ERC ha de cobrar les seves factures després d’haver fet tots els passos de responsabilitats, alguns dels quals no s’han entès. Ara màxima contundència a l’hora de concretar acords.
No estem plantejant cap canvi en la representació institucional del partit, ni al Parlament ni al Congrés
Vostè defensa la renovació dels lideratges. Al Parlament també n’hi ha d’haver? I al Congrés?
De la renovació no en fem bandera buida. És plantejar una nova etapa política en què el partit marqui l'estratègia, que no és el que ha passat fins ara. I que tots els actius actuïn en conseqüència i a l'uníson. No estem plantejant cap canvi en la representació institucional del partit. No hem fet cap proposta en aquest sentit, a diferència de l’altra candidatura que planteja canvis i purgues.
A qui proposaran per presidir el Consell Nacional d’Esquerra?
La nostra proposta és Dionís Guiteras, alcalde de Moià.
📹 L'entrevista sencera, a continuació