“Estem contents.” El magistrat Xavier Gonzàlez de Rivera expressa així la valoració de la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), coneguda dimarts, que ha condemnat l'Estat espanyol per la publicació al diari La Razón de la fotografia del DNI de 33 magistrats i jutges catalans que s'havien pronunciat a favor del dret a decidir, el 2014. De la trentena de signataris, uns 20 van portar el seu cas al tribunal amb seu a Estrasburg, ja que eren els que s’evidenciava que la seva imatge s’havia extret de la base de dades policial, com ara ha confirmat el tribunal europeu, que certifica que l’Estat espanyol ha vulnerat la protecció al dret a la intimitat dels jutges, però no el de la llibertat d’expressió, com denunciava el seu advocat, Andreu Van den Eynde. No obstant això, la sentència és important perquè el tribunal  renya l’Estat espanyol per permetre que es facin informes policials de persones sense que hagin comès cap delicte i que no s’investigui prou l’autoria.

“Tens la sensació que estàs controlat i assenyalat. No m’ha afectat, però sí la sensació d’estar assenyalat”, declara Gonzàlez de Rivera a ElNacional.cat. El titular del jutjat Social 3 de Barcelona i portaveu de l’associació de jutges Àgora Judicial afirma que no ha patit cap entrebanc en la seva carrera judicial, però que algun company sí, que prefereix ni explicar. El cert és que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) no els va defensar pas quan van sortir les seves imatges publicades en un mitjà de comunicació espanyol  i amb  la denúncia del sindicat d’ultradreta Manos Límpias, el Poder Judicial va obrir-los unes diligències d’investigació,  que va tancar, però  els va  reprovar que diguessin que Catalunya és una nació en el seu manifest, molt mesurat i en el qual s’afirmava que en l’ordenament jurídic espanyol hi té cabuda un referèndum d’autodeterminació. Era un posicionament jurídic davant el debat polític abans de la consulta no vinculant del 9-N, convocada pel govern d’Artur Mas, condemnat per desobediència  i que després va derivar en el referèndum de l’1-O del 2017, aquest cop amb condemnes de presó per sedició.

Efectes de la condemna

Què suposarà aquesta condemna a l’Estat espanyol? “La sentència és un toc d’atenció que va més enllà de l’actuació impune de la policia. Quan parla d’autoritats, es refereix tant a la judicial, per no haver investigat prou, com a la policia, és a dir al Ministeri de l’Interior, que no pot actuar impunement”, declara el jutge català. Això no obstant, no confia en cap autocorrecció per part del govern espanyol, ja que ha estat condemnat en altres ocasions sense canviar la seva forma d'actuar.

 Les actuacions de la policia patriòtica del PP, del 2014 al 2017, ara evidenciades amb els àudios difosos que guardava el comissari jubilat José Manuel Villarejo, són una mostra d’aquestes pràctiques proscrites realitzades contra els 33 jutges i contra representants de l’independentisme català a través del programari Pegasus, almenys fins al 2019, com ha evidenciat el grup Citizen Lab en la investigació Catalan Gate. Per ara, el titular del jutjat d’instrucció 21 de Barcelona ha admès a tràmit la querella d’Òmnium, però només per comprovar primer si tres responsables de l’entitat van ser infectats en els seus mòbils i després es buscaran els autors.

 A més, Gonzàlez de Rivera exposa que fer justícia en el seu cas, seria poder reobrir la causa penal; així i tot, el delicte de revelació de secrets i contra la intimitat  ja està prescrit perquè han passat més de cinc anys. El que sí que han demanat els jutges catalans, a través de l’advocat Josep Cruanyes, és que l’Agència Espanyola de Protecció de Dades reobri la investigació de la seva vulneració del dret a la intimitat, a partir de l'àudio de Villarejo i de la sentència del TEDH.

Els arguments de l’Advocacia de l’Estat

De la sentència, el jutge Gonzàlez de Rivera expressa que l'ha sorprès que l’argument de l’Advocacia de l’Estat hagi estat que van exposar al públic la seva vida privada en haver fet el manifest. I l’Estat recorrerà la condemna? “És una sentència per unanimitat, on es fa difícil  presentar un recurs, però mai se sap”, conclou el magistrat. Dels set magistrats que signen la condemna, hi ha la magistrada espanyola Maria Elosegui. L'Estat espanyol els ha d'indemnitzar a cada un amb uns 4.000 euros, a més de la condemna per pràctiques fora dels paràmetres democràtics.