Xavier Martínez Gil (Barcelona, 1965) és el candidat de Recuperem ERC, la precandidatura que neix del Col·lectiu Primer d'Octubre, a la presidència d'Esquerra Republicana, que aquest 30 de novembre, després de sis mesos de crisi interna, celebrarà el seu congrés nacional en què s'ha d'escollir la nova direcció del partit. Martínez, que és militant d'ERC des de fa una quinzena d'anys, economista, doctor en dret tributori i afiliat a UGT, va engegar el juny del 2019 amb altres companys el Col·lectiu Primer d'Octubre, del qual n'és portaveu.
Des d'aquell moment, han anat llençant missatges crítics cap a la direcció encapçalada per Oriol Junqueras i Marta Rovira, ara enfrontats. Es van mostrar contraris, en la primera investidura de Sánchez, a aprovar els pressupostos amb socialistes i a arribar-hi a acords. L'objectiu era recuperar la unitat independentista que va permetre el referèndum del 2017. Durant els últims cinc anys, de fet, han reclamat tornar a la ponència política del 2018, que també ara és el seu objectiu. Martínez Gil, que té com a candidat a la secretaria general el conseller nacional Àngel Ruiz, explica a ElNacional.cat en la recta final per a la recollida d'avals, que s'acaba divendres, les seves propostes per al partit que es basen en un retorn a l'independentisme i també a donar més pes a la militància.
Us heu anat trobant amb la militància aquestes darreres setmanes. Quina sensació s'emporta d'aquestes reunions?
L’experiència de conèixer de primera mà les opinions, les reflexions, les inquietuds de la militància és molt gratificant. Com l'hem trobada? Depèn del territori. Hi ha interès en tot el que hem anat explicant, però també hi ha una certa desmobilització i en alguns llocs costa que la gent s’activi. Entre els que venen i ens escolten sí que hi ha bastant inquietud i necessitat de reflexió.
Què és el que genera aquesta inquietud?
El rumb del partit, la seva direcció. Des de la nostra candidatura, que prové del Col·lectiu Primer d’Octubre, tenim clar quina hauria de ser.
Aquesta setmana acaba el període de recollida d’avals. Com ho porta la seva candidatura?
Anem fent, ho explicarem al final i no farem cap avançament. La nostra forma d’arribar a la militància és anar-hi i parlar amb ells. No hem tingut altres canals, ni oportunitats, ni mitjans per explicar-nos. Anem picant pedra lloc a lloc.
Hi ha dues candidatures que volen fer-se amb els votants del “no” a Salvador Illa: la seva i Foc Nou. Per què no hi ha hagut cap pacte abans del congrés?
Això ho haurien de preguntar a ells. Per la meva part, i tant que ho vaig intentar. Nosaltres portem cinc anys amb aquest recorregut. Sempre, des del primer moment, el 2019 amb el pacte per investir Pedro Sánchez, hem advocat per no pactar amb el 155, vam fer campanya per no entrar a Barcelona amb el pacte amb Collboni... Que a principis de setembre surti una candidatura dient el que ja estàvem dient nosaltres... En el seu moment li vaig comentar a Alfred Bosch, quan vaig tenir coneixement que plantejava fer-ho. Li vaig dir que creia que no era oportú ni convenient dividir el vot i que seria millor que anéssim junts. Ells van decidir presentar-se.
Creu que el 30 de novembre ERC ja tindrà president o hi haurà una segona volta perquè cap candidatura no superarà el 50% dels vots?
Sí. És probable que hi hagi president el 30 de novembre, però no ho sé, estem especulant.
Qui seria?
Sembla que Junqueras, és el que va dient la gent, però no en tinc ni idea. No tinc accés a sondejos, però si em crec la impressió que ens volen traslladar uns i altres, guanyarà Junqueras.
Teníem la sensació que s'havia d'acatar tot el que deia la direcció, aprovar les coses per unanimitat i no discrepar
Fa anys que el Col·lectiu Primer d’Octubre és crític, com ha explicat, amb la direcció d’ERC. S’han sentit menystinguts?
Sí, la veritat és que sí que ens hem sentit una mica menystinguts, no només per la direcció sinó també per companys de partit. Hem trobat a faltar una mica més de cultura d’acceptació de la diversitat, de la pluralitat i de la tolerància amb el discrepant. Nosaltres discrepem de les decisions estratègiques de la direcció. ERC som els militants d’ERC, i per això nosaltres intentem evitar que la gent marxi. La sensació ha estat que s’havia d’acatar tot el que deia la direcció, s’havien d’aprovar les coses per unanimitat, que no es podia discrepar i que quan algú ho feia estava mal vist. Ara estem en un moment que jo crec que és bo perquè hi ha diversitat d’opinions, diversitats de projectes, i s’expressen amb assertivitat. Aquí és on hauríem d’haver estat sempre. Però durant un temps ens hem arribat a sentir menyspreats per opinar diferent o, fins i tot, per ser pocs, tot i que la minoria també és respectable.
Té por que no s’hagi arribat massa tard a aquest moment que diu que és bo? O encara es pot revertir?
Encara es pot revertir i lluitem. Arribem tardíssim, fa temps que alertem que la direcció estratègica era errònia i que ens portaria a un fracàs electoral. Al començament, els companys ens deien que els resultats acompanyaven el partit i era cert, però nosaltres dèiem que si no posàvem la independència i l’alliberament nacional al centre, tard o d’hora ho acabaríem pagant. Estàvem ocupant un espai electoral que no era el nostre i estàvem agafant uns votants i unes simpaties que no eren les nostres. Per tant, eren volàtils. Alhora, vèiem com molts militants, amb trenta anys de militància, històrics independentistes de pedra picada, abandonaven el partit. Era senyal que no anava bé, que no era una bona estratègia. Al final, els fets, per desgràcia, ens han donat la raó més enllà del que ens pensàvem, i cal un canvi. La part bona és que hi ha molts votants que s’han quedat a casa. La pèrdua de vots d’ERC s’haurà d’estudiar, perquè normalment quan el votant perd la confiança en un partit o projecte polític, tria i en vota un altre. En el nostre cas, molts s’han quedat a casa i això ens dona una mica d’esperança, ja que encara podem recuperar la seva confiança, tot i que costarà. Si fem aquest canvi d'orientació estratègica del partit, tal com reclamem des de fa molt temps, i també hi ha un canvi en les persones que el lideren. El congrés no només va de qui pensem que pot tenir la confiança de la militància, sinó quin projecte polític està presentant la direcció que sigui, l'equip directiu que ens estem presentant ara, quin d'aquests equips directius serà capaç de presentar un projecte polític que permeti guanyar la confiança de l’electorat.
Tots podem estar d’acord que cal eixamplar la base, però ho hem de fer a partir del nostre discurs
Per vostè, llavors, el gran error de l’última direcció d’ERC és haver aparcat la independència?
Sí, simplificant-ho tot, sí. En els actes d’ERC ha desaparegut l’estelada. Tots podem estar d’acord que cal eixamplar la base, però ho hem de fer a partir del nostre discurs. Aquest només el podem fer nosaltres, i consisteix a explicar a la ciutadania per què viuríem millor en un estat independent. La majoria de la població és socialdemòcrata i nosaltres oferim polítiques socials, respecte pels drets... La dreta independentista, no. Hem d’eixamplar la base explicant a la gent com els beneficiaria tenir un estat independent, començant pels 21.000 milions d’euros que se’n van i no tornen amb el dèficit fiscal, tenim mil motius per fer pedagogia. I aquest és el gran error de l'última direcció, pensar que amagant l’estelada, dit de manera sintètica i simplista, podríem créixer. Però ha estat un creixement fals.
Perquè els votants han tornat al seu partit d’origen?
Sí. Perquè hi ha hagut un altre error amb els pactes que hem fet. Hem prioritzat els pactes amb els socialistes i les polítiques d’esquerres i només podíem pactar amb les esquerres, era igual que fossin espanyoles. Però què ha passat? Que hem utilitzat l’espantall “que ve la dreta, que ve la dreta” i els nous votants d’esquerres, però no abanderadament independentistes, han dit “ostres, aquesta gent d’ERC, que són bona gent, tenen raó, fem-los cas”, i han considerat que la manera més útil és votar el PSOE a Espanya. I a Catalunya estem fent el mateix, blanquejant el PSOE i el 155, fent-los bons. És un gran error i per aquest motiu no s’hauria d’haver investit Salvador Illa.
Junqueras i Rovira són el mateix, la mateixa direcció que s'ha dividit i que està jugant a veure qui es queda amb tot el pastís
En una entrevista a ElNacional.cat, el candidat de Nova Esquerra Nacional Xavier Godàs va dir que la gran diferència entre Junqueras i Rovira rau en el fet que, en el pitjor moment, ella es va quedar liderant fins al final i Junqueras va marxar a fer campanya. Per vostès, quina és la diferència entre ells dos?
Per nosaltres són el mateix. Són la mateixa direcció sortint que ara s’ha dividit i s’està jugant a veure qui es queda amb tot el pastís. No hi veiem diferències.
I entre Junqueras i Godàs?
No hem de parlar de persones sinó de projecte polític. La direcció s’ha de renovar, però el discurs, el debat, no ha d’anar de noms sinó de projecte.
I quina diferència hi ha entre el seu projecte polític i els de la resta de precandidatures?
Nosaltres defensem que hem de deixar de donar suport a Pedro Sánchez i Salvador Illa. Un 55% de la militància va votar “sí” al pacte i ara totes les candidatures se’n desmarquen. Els únics que vam fer campanya activa pel no a Illa vam ser nosaltres i ho continuem dient ara, com amb Sánchez abans. Nosaltres som els que diem que trencarem l'endemà el pacte amb Illa, la resta diuen que no els agrada, però no diuen res de deixar de donar-li suport des del dia següent del congrés.
I com se li deixa de donar suport?
Així mateix, deixant-li de donar suport. Vam signar un acord d’investidura, no de legislatura. Vam investir Illa i no estem compromesos a res més. Si la militància ara ens dona a nosaltres la confiança, estarem doblement reforçats per deixar de donar suport a Illa.
A banda de l’oposició a Illa, què més els diferencia?
Nosaltres volem posar la independència al centre. Amb altres candidatures veiem que coincidim amb la voluntat de recuperar el pes de la militància. Hem perdut fins i tot el nom. Ja no som militants, som afiliats, amb això ja ens ho diuen tot. Un militant és una persona proactiva i nosaltres volem recuperar aquest terme. També val cal reformar òrgans com el Consell Nacional, que sigui el veritable òrgan de representació de la militància.
Com ho farien?
Amb menys participació de càrrecs i més militants. Que en les cinc hores que dura un consell nacional se senti la veu de la militància.
Al Consell Nacional d'ERC hi ha hagut massa aplaudiments i massa poca veu crítica
Hi ha faltat debat?
Sí. Hi ha hagut massa aplaudiments i massa poca veu crítica. El Consell nacional és on hem de fer xup-xup ideològic.
Diu que cal recuperar el pes de la militància. Què hauria consultat als militants que no s’hagi fet en els últims anys?
No només és el què, també és el com. En el moment que vam néixer com a col·lectiu demanàvem el no a Sánchez. Es van repetir les eleccions a l'Estat espanyol i nosaltres continuàvem demanant el no a Sánchez i demanàvem que s’escoltés els militants. Es va fer una consulta, que valorem positivament, però qui convoca la consulta ha de tenir un paper escèptic i neutral i això no ha passat mai. És com si vaig a comprar un cotxe amb algú i em diu que triï el color que vulgui sempre que sigui vermell. O si fem les votacions a mà alçada en un congrés nacional o en un consell, tothom veu el vot de tothom. S’ha de donar més veu, però amb més llibertat i amb la direcció des d’una posició més neutral.
Hi ha el risc que després del congrés es produeixi un trencament dins d'ERC
Després d’aquest mig any de crisi interna dins el partit, hi ha risc de ruptura?
Sí. Tot i que, per mi, que hi hagi discrepàncies o punts de vista diferents no és una crisi, sinó normalitat, debat i contraposició de punts vista. Dit això, sí que hi ha un risc. Si guanyem nosaltres no hi haurà risc, perquè no només integrarem a tothom sinó que intentarem que molta gent que ha marxat torni. I, de fet, hi ha qui ens ha dit que si manem, tornen a militar. La cohesió, si guanyem, estarà garantida. Si no guanyem sí que veiem risc de trencaments, perquè hem sentit discursos, almenys al principi de la campanya, que ho semblaven i hi ha candidatures que sembla que tinguin nom i logo de partit. Això fa una mica de por, perquè si nosaltres no reconduïm l'estratègia del partit i tornem a ocupar clarament l'espai de l'esquerra independentista, l'ocuparà algú altre. Tots els abstencionistes, si Esquerra no canvia i ens donen per amortitzats, buscaran un altre partit per votar.
L'estructura B d'ERC continua existint, la militància votarà sense saber la veritat
Si alguna cosa ha marcat aquests mesos de precampanya ha estat l’afer dels cartells contra els germans Maragall. Què proposen per esclarir-lo? Es creuen a Junqueras quan diu que no n’estava al corrent?
És indiferent si m’ho crec o no, perquè si ell no en sabia res vol dir que no tenia control sobre la seva pròpia gent. I si ho sabia, doncs ens ha estat mentint. Cap dels dos escenaris és bo. I quines garanties tenim que si Junqueras torna a governar ara tindrà coneixement del que estan fent els seus? És una situació negativa. Creiem que s’hauria d’haver esclarit tot abans que votés la militància. Estem segurs que l’estructura B continua existint, la militància votarem sense saber la veritat i, quan la sapiguem, s’adonarà que potser hauria votat una altra cosa.
Un dels grans temes que hi ha sobre la taula després del congrés és la possible entrada d’ERC al govern del PSC a l’Ajuntament de Barcelona. Seria un error?
Sí. Hi ha una candidatura que ja té el pacte fet per entrar-hi, però seria un error no només pel fet de blanquejar el PSC, sinó perquè empetitiria Esquerra a la ciutat de Barcelona. A més, una persona que es proposa per ser secretària general del partit, que a més és regidora a l’Ajuntament, espera ser tinenta d’alcaldia sota les ordres de Collboni? Això no té cap mena de sentit. Nosaltres, a més, estem en contra de les acumulacions de càrrecs i que es barregi la representació institucional amb els càrrecs del partit.
Creu que si guanyen altres candidatures en aquest congrés hi ha un risc que Esquerra acabi entrant també al govern de la Generalitat del PSC?
Jo he estat absolutament en contra d'aquest pacte, perquè creia que havíem d'anar a la repetició d'eleccions amb un canvi de discurs polític, però per un cop Esquerra va tenir por de les urnes i no va voler anar a la repetició d'eleccions. Però si tu arribes a un acord d'aquest tipus per investir el president de la Generalitat a canvi de tota una sèrie d'accions polítiques, la lògica diu que millor que estiguis al govern per poder-ho controlar o per garantir que es farà tot allò que has pactat. Pactes el que sembla un pla de govern, però ni hem fet un pacte de legislatura ni entrem al Govern per controlar-ho. És una negociació bastant absurda i il·lògica. Ara, no descarto res en el futur que faci el partit, però si van per aquí, jo crec que anirem malament i nosaltres no haurem guanyat i estarem com a col·lectiu a l'oposició, denunciant que la direcció no és bona.
Defensen no pactar amb el PSC. Quina relació ha de tenir ERC amb Junts i la CUP?
Hem de recuperar la unitat estratègica de l’independentisme. Als partits de dretes i d’esquerres espanyols els uneixen moltes coses, comparteixen uns valors i van redactar una Constitució que defensen com un sol home. Jo no dic que s’hagi de redactar una constitució, perquè això correspon a un Parlament, però hem de ser capaços de posar-nos d’acord tot l’independentisme amb uns valors determinats, encara que siguin coses bàsiques com que hem de ser una República.
Junts va triar fa unes setmanes el president Carles Puigdemont de nou al capdavant del partit. Ara Oriol Junqueras podria tornar a ser president d’Esquerra. Creu que amb aquest escenari es pot refer la unitat independentista?
Jo crec que no, però no em vull ficar a casa d’altres partits perquè estem parlant d’ERC. Si parlés com un ciutadà sí que ho veuria decebedor. Ara bé, crec que hem d’avançar. L’error d’ERC a partir de l’1 d’octubre va ser canviar la lluita per l’alliberament nacional a la lluita antirepressiva. Aquest va ser el primer pas per la derrota, per rendir-nos. Continuar amb les mateixes persones que s'han focalitzat en la lluita antirepressiva i no en la lluita de la llibertat, jo crec que no és bona idea. No només com a partit, sinó com a país.