Xavier Martínez és una de les persones que estàn treballant en la construcció de la Hisenda catalana, una de les estructures d’Estat projectades pel Govern. Té una llarga trajectòria en la gestió dels tributs a Catalunya i també ha treballat en l’elaboració de pressupostos al Departament d’Economia. Actualment, és el responsable de coordinació interdepartamental de l’Agència Tributària.

Defineixi en una paraula l’estat actual de l’Agència Tributària catalana.

És una revolució. Una revolució que ens porta a un canvi radical, en el bon sentit de la paraula.

Recentment, el vicepresident Junqueras va afirmar que el setembre hi hauria 750 treballadors i 32 oficines. S’estan complint aquestes expectatives?

S’estan seguint els objectius. De fet, ja hi ha 19 oficines obertes amb els serveis propis, juntament amb 13 més que són compartides. A més, la incorporació de personal està anant molt ràpid.

Quines funcions ha d’assumir l’Agència Tributària?

Ara mateix estem assumint una feina que ja s’hauria d’haver fet fa temps. No havíem assumit dues competències que ens permetia l’Estatut: la recaptació executiva i la inspecció de la propietat. Amb l’obertura de les noves oficines, assumim aquesta responsabilitat  i es posen les bases per poder gestionar sobiranament qualsevol impost.

 Amb els canvis recents, podrem assumir tots els impostos

Però encara falten competències. Com es preveu fer el pas entre l’estadi actual i la independència en termes fiscals?

És una tasca que correspon al Parlament. El que estem fent ara mateix és permetre que l’Agència Tributària catalana tingui capacitat per gestionar qualsevol impost. Amb els canvis recents, podrem assumir tots els impostos.

Com és possible que aquestes competències no s’haguessin assumit abans?

En el cas dels registradors, és una cosa que em desespera. Es va renovar el conveni amb els registradors de la propietat. Se’ls va blindar per tres anys més. Suposo que els gestors d’aquell moment rebien pressions i van pensar "deixem-ho estar, no ens fiquem en embolics".

Alguns catalans estan preocupats per la possible falta de garanties a l’hora de tributar un cop la Hisenda catalana estigui en marxa.

La nova llei del codi tributari atorga estabilitat i dona un missatge de seguretat jurídica. No hi haurà cap mena de dubte: tothom sabrà on ha de tributar.

No hi haurà cap mena de dubte: tothom sabrà on ha de tributar

En un escenari en què l’Estat espanyol mantingui la seva Agència Tributària i la Generalitat instauri la seva amb la gestió de tots els impostos, com es convenç ciutadans i empreses que han de tributar a Catalunya?

Jo m’ho plantejo a l'inrevés: com ho farà l’Estat espanyol perquè els ciutadans de la República paguin els impostos a Espanya? Seriosament, no crec que arribem a aquest escenari. Si guanya la independència entrarem en un període de negociacions, una transició entre gent civilitzada. És com el brèxit i la Unió Europea: ara que el Regne Unit es troba en aquest escenari de pas, es poden seguir fent importacions i exportacions.

En el cas que es plantegi un escenari de xoc, es protegirà els ciutadans perquè ningú vingui a reclamar res a qui hagi pagat a l’Administració catalana. Si cal dir-ho per llei i defensar-ho jurídicament, es farà. Si no fos així, quina broma d’Estat estaríem fent?

Parlem ara dels tributs a una Catalunya independent. Ara com ara recaptem menys que la resta d’Europa i en canvi els impostos són alts...

És cert que es paguen molts impostos. Estem pagant uns tipus molt elevats per tenir uns serveis molt minsos. Els impostos que paguem seran per als serveis públics que decidim tenir a Catalunya. Ara estem finançant projectes com el Castor, les línies d’AVE, bancs que han fet fallida, la corrupció... i a més estem finançant altres comunitats autònomes, amb l’espoli fiscal que això suposa. Això no passarà amb la independència.

Hem de tenir un sistema just, inspirat en els principis d’igualtat i amb caràcter progressiu

El sistema tributari ha de ser més progressiu?

Hem de tenir un sistema just, inspirat en els principis d’igualtat i amb caràcter progressiu. I ho hem d’implementar de veritat, no com en el cas espanyol.

Algun país com areferent a seguir per la Hisenda catalana?

Sempre parlem dels països nòrdics com a referent: ells han apostat per uns serveis públics potents amb impostos importants. Jo sóc més partidari de no emmirallar-me en ningú i d’agafar el millor de cada país. En tot cas, a l’hora de configurar la nostra fiscalitat, seguirem alineats amb la Unió Europea. Tant si hi som dins com fora.

Però a Europa no hi ha harmonia fiscal actualment. Hi ha països com Irlanda o els Països Baixos on hi ha impostos molt baixos per a les empreses.

Es pot generar riquesa d’una altra manera. No sóc partidari de competir dins del dumping fiscal per tal d’afavorir la localització d’empreses. Posar tipus baixos pot ser perillós perquè avui els tens però demà les empreses troben un país amb unes millors condicions i se’n van. El que cal és un organisme tributari d’abast europeu que estigui per sobre de la administracions. Això és difícil perquè als estats els costa cedir sobirania.

Hi seguirà havent-hi SICAV i altres societats que permetin a les grans fortunes pagar menys impostos?

No hi hauria d’haver aquest tipus d’empreses, que són un personatge i 99 mariachis. Ara tothom ja sap que és una SICAV, és un tema que canta molt. Comença a haver-hi pressió popular perquè hi hagi canvis legislatius. En tot cas, s’haurà de fer tots el possible per impedir aquest tipus d’avantatges fiscals, que ara són perfectament legals.