Xavier Trias (Barcelona, 1946) ha confirmat aquest dilluns en un sopar de la federació de Junts la seva disposició a encapçalar la candidatura a l’alcaldia de Barcelona per a les eleccions municipals 2023. L'exalcalde ocuparà el paper que va deixar vacant Elsa Artadi, que el passat mes de maig va renunciar a encapçalar la candidatura per a la qual havia estat ja escollida en primàries. Amb aquesta decisió, Trias reprendrà la cursa per encapçalar una ciutat que ja va governar entre el 2011 i el 2015 i ho fa convençut de les possibilitats de la seva victòria, segons explica en una entrevista amb ElNacional.cat en un cafè de Barcelona.
🗓️ Calendari de les Eleccions Municipals 2023 a Catalunya: totes les dates i quan es vota
Seria una equivocació no presentar-me. Em presento amb ganes i possibilitats de guanyar i voluntat de ser alcalde
Estava fora de la política, per què ha decidit tornar?
Perquè m’ho demanen. Junts per Catalunya, gent del món de la política, començant pel propi president Puigdemont, Artur Mas, el mateix Pujol, Miquel Roca... I quan vaig pel carrer la gent em para i em diu que m’he de presentar. Crec que seria una equivocació no presentar-me i, per tant, em presento, amb ganes de guanyar aquestes eleccions —jo crec que hi ha la possibilitat de guanyar-les— i amb una voluntat no només de guanyar-les sinó de ser alcalde. A la meva edat només té sentit presentar-se per ser alcalde i això és el que pretenc fer.
Vostè va posar condicions a Junts per assumir aquest paper. Va demanar llibertat per confeccionar la seva llista. Aquests mesos han anat sortint noms, un dels primers va ser el de Josep Maria Argimon, però després també Victòria Alsina, Damià Calvet, Ramon Tremosa...
Argimon no hi anirà. Perquè ha trobat una feina millor, que jo també l’hagués agafat. No m’estranya, som molt amics, ell ha pres una opció, que és científica, que farà molt bé; i a la Fundació Pasqual Maragall li anirà molt bé també. Però després han sortit tot de noms. Encara no he confeccionat la llista però molts d’ells és veritat que hi he parlat.
Alsina, Calvet, Tremosa... Són aquests alguns?
Són alguns dels noms, però n’hi haurà més.
Ens movem entre el centredreta i el centreesquerra, sobiranista. Aspiro que la gent del PDeCAT em doni suport
Aquests noms representen un retorn a CDC? Vol ocupar l’espai que representava CiU i que s’ha dit que ha quedat orfe?
Jo fujo de les picabaralles. Em sento orgullós d’haver estat a Convergència molts anys. L’època ha canviat. Van matar CDC. Jo no l’hagués matat, però ja no té sentit això. I, per tant, el que anem a fer és donar força a un espai que es mou entre el centre dreta i el centre esquerra, que és un espai sobiranista, i que té molt clar que es mou a base d’un gran concepte social, però al mateix temps una gran col·laboració públic-privada. Això és la filosofia que impregnava en el seu dia CDC, que jo crec que impregna Junts. Això fent un partit que sigui molt obert i que busquem la possibilitat de tenir adhesions. Jo sempre dic que aspiro a què la gent del PDeCAT em doni suport.
Vostè vol anar més enllà, doncs, del que són els límits de Junts?
Sí.
Vostè se sent còmode a Junts? També s’ha dit que no volia cap nom del sector de Laura Borràs a la seva candidatura...
No. Això no ho he dit mai. Això ho diu gent que vol ficar merder abans d’hora. Jo vull fer la meva llista. La gent sap com soc, com he treballat, els que estiguin d’acord amb aquesta manera de fer i de treballar, té les portes obertes a col·laborar amb mi. Els que volen una altra cosa, un sistema molt més de confrontació i picabaralla... Jo arribo a l’extrem de dir que vull fer que la Colau perdi les eleccions i no governi, però no em dedicaré a fer una política antiColau. No m’agrada. Hi ha comentaris que escolto, que no m’agraden. Hem de ser capaços de tenir bona relació amb tothom.
Del diàleg sempre hi hem d’estar a favor. No s’ha explicat bé la nostra sortida d’aquest govern
Una altra de les seves condicions per acceptar ser candidat era que Junts no sortís del Govern. Però ha sortit. Com afectarà això la seva campanya?
No l’afectarà. Jo encara soc dels que crec que no hauria sortit, però entenc els que opinen que s’havia de sortir. Ho hem explicat malament. Tu pots sortir perquè el teu projecte no concordi en aquests moments amb el projecte que pugui tenir per Cartalunya ERC, però centrar-ho en una picabaralla d'estar a favor del diàleg o en contra del diàleg, és un error. Del diàleg sempre hi hem d’estar a favor. No s’ha explicat bé la nostra sortida d’aquest govern.
Els pactes dependran del resultat. Pactar amb PSC és una possibilitat, però també contemplo pactar amb ERC
També ha demanat llibertat per als pactes postelectorals. Qui serà el seu soci prioritari?
Jo no l'hi diré. Veurem els resultats. Dependrà dels resultat.
Contempla pactar amb el PSC?
És una possibilitat, però també contemplo pactar amb ERC. És a dir, veurem el resultat. Segons el resultat, prendrem decisions.
El que no faré és governar amb segons qui. Jo no governaré amb Colau. Ni amb el PP
Amb qui no pactarà en cap cas?
Jo soc partidari de ser capaç de fer pactes amb tothom. El que no faré és governar amb segons qui. Jo no governaré amb Colau. És evident. No governaré amb el PP. Ara bé, no he governat amb el PP i hi he tingut col·laboracions importants en el seu moment. Una cosa és col·laborar i tenir bona entesa i una altra cosa és estar al mateix govern, que és diferent. Perquè estar al mateix govern vol dir tenir unes lleialtats, i això s’ha de discutir en profunditat.
Colau està desgastadíssima. En el seu moment era la novetat i ara, no. Tothom sap de què va, que una gran part de la seva acció és teatre
L’últim cop que es va presentar a unes municipals va perdre davant d’Ada Colau. Per què serà diferent aquest cop?
Perquè espero guanyar. Crec que Ada Colau està desgastadíssima. En el seu moment era la novetat i en el moment actual no és cap novetat. Tothom sap de què va, que una gran part de la seva acció és teatre, que moltes de les coses que deia que faria no les ha complert. Pensava que Colau governaria la ciutat de Barcelona i ens trobaríem amb una explosió d’habitatge públic. El que ha fet és fer malbé una cosa que a la ciutat li va costar molt, que és fer una aposta claríssima per la qualitat, el disseny. Aquest govern amb l’urbanisme tàctic ha trencat aquesta marca tan important de Barcelona.
En aquelles eleccions Colau el va guanyar per un regidor. Algunes veus defensaven que busqués un acord alternatiu...
No era possible. Encara hi ha gent que ho explica. Però no és així. No era possible. Havia de sumar coses que no sumen. Tu pots guanyar o perdre, però el que has d’evitar és fer el ridícul. Si guanyes has de ser generós, si perds, has de ser conscient que has perdut. Hi ha ocasions que sí pots sumar. Colau va fer un joc malabar que és a les següents eleccions sumar amb Manuel Valls, que és una cosa insòlita. Però en el meu cas no es donava aquesta circumstància. Tampoc jo segons quina cosa estranyes no l’hauria fet.
Un dels seus principals rivals serà Ernest Maragall, un altre polític veterà. Aquestes eleccions són cosa de veterans?
Amb Ernest Maragall vam fer la Carta Municipal (1998). Jo era conseller de Presidència, imagina’t si fa anys...
Per què les eleccions municipals han hagut de recórrer a polítics veterans?
Jo sempre m’ho pregunto, en el meu cas perquè el meu partit i molta gent creu que puc guanyar, creuen que soc la persona per fer això. En el cas d’Ernest Maragall suposo que deu pensar el mateix. És una persona que a les anteriors eleccions va guanyar, però no el van deixar governar, que és diferent.
Hi ha dos persones que sempre dic que tindran els primers llocs que seran la Neus Munté i Jordi Martí
Però semblava que anys enrere l'aposta de la política era la renovació. Ara és l'experiència?
Jo estic a favor de la renovació, però hi ha moments que no és un problema de renovació, sinó de lideratges. Als Ajuntaments les persones que està a l’oposició tenen molt poca projecció pública. Els que estan al govern, depèn de com es governa. Els partits ens hem de plantejar promoure més gent, perquè gent bona n’hi ha. Jo portaré gent molt bona i de dins del propi Ajuntaments. Hi ha dos persones que sempre dic que tindran els primers llocs que seran la Neus Munté i Jordi Martí, que són de primeríssim nivell. Millors és difícil trobar-los. Una altra cosa és si són populars. La popularitat l’agafes quan et fan una campanya electoral. Aquests quatre anys, guanyi o no guanyi, si guanyo encara més, una de les obligacions que té Junts és posar sobre la taula aquests nous lideratges, tots aquests noms que has dit i els que dic jo són líders i potents.
Junts no està malament. El que li perjudica són segons quines discussions internes i segons quins plantejaments
En qualsevol cas, Junts amb la seva candidatura fa una aposta no només per Barcelona, sinó per la projecció del partit en una moment que no és fàcil...
El partit no està malament. El que li perjudica són segons quines discussions internes i segons quins plantejaments que hem de deixar de banda i apostar pel que vol la gent. La gent vol que governem bé i que tinguem clar quin model de ciutat volem. Això és la nostra gran diferència respecte Ada Colau.
Per exemple?
Tots podem coincidir que el principal problema que té un alcalde és lluitar contra la pobresa. Hi ha mecanismes diferents. Un, que no dic que no s’hagi de fer, és donar subvencions. Hi ha un altre mecanisme que és més important, que és ser capaços de crear activitat econòmica i que creï llocs de treball i que aquests llocs de treball no siguin a precari. El que falta és lideratge per posar la ciutat on toca. La mania aquesta d’estar en contra dels poderosos és un disbarat. Si són gent que pot invertir a aquesta ciutat, hem de fer que inverteixin, i després la feina de l’administració pública és veure com es distribueix la riquesa que produeixen. Però, benvingut que es generi riquesa a la nostra ciutat. Hem de fer aquesta aposta de manera claríssima. Hem de fer que la gent vingui a la ciutat a invertir, en el que ens interessa. No volem gent que vingui a especular, volem gent que inverteixi, que generi llocs de treball.
El que falta és lideratge per posar la ciutat on toca. La mania aquesta d’estar en contra dels poderosos és un disbarat. Benvingut que es generi riquesa a la nostra ciutat.
Ja té el programa pensat...
Les idees ja les teníem fa vuit anys. Hem inventat per Barcelona moltes coses que ens vam quedar sense poder dur a terme i les durem a terme. El que no farem és urbanisme tàctics, pintar de color el terra...
Un altre dels punts en què caldrà confrontar propostes aquesta campanya és sobre seguretat...
Seguretat, el primer que ha de fer l’alcalde és creure-s’ho. Hi ha una cosa bàsica, que és que la policia municipal sàpiga que l’alcalde està amb ells. Evidentment que estarem exigents amb l’actuació que tinguin, però estem amb ells i volem seguretat a aquesta ciutat. Aquesta ciutat té un problema de manca de policia municipal, que s’ha de corregir. Però, a més, tenim un altre problema. Que hi ha pocs Mossos d’Esquadra. I si la Generalitat no pot posar més Mossos d’Esquadra perquè no té diners, la policia municipal han d’ajudar als Mossos i els Mossos s’han de deixar ajudar. Nosaltres vam fer uns acords molt importants, sobretot perquè demostren que les dues Administracions estan d’acord i defensen a les persones que posen ordre.
Es refereix a la polèmica sobre les ocupacions?
Hi ha coses que són comprensibles, que ajudis la gent que està ocupant un pis perquè té una situació extrema, però defensar les ocupacions..., quan fa això un alcalde és un disbarat. Una altra cosa és que ho entenguis i ajudis persones en situació límit. Però les ocupacions si són il·legals són il·legals.
No soc candidat. M’apunto a presentar-me a les primàries. Tenim aquest mecanisme, jo crec que és una mica complicat, però és el que marca el partit
Se sotmetrà a primàries?
Sí. El que he fet és dir als militants que estic disposat a anar-hi. No soc candidat. M’apunto a presentar-me a les primàries. Tenim aquest mecanisme, jo crec que és una mica complicat, però és el que marca el partit. No seré jo qui canviï el funcionament dels estatuts d’aquest partit.