Desordres públics, danys contra la seguretat viària, atemptat contra l'autoritat... Són alguns dels delictes que s'imputen a centenars d'independentistes que van sortir al carrer per alçar la veu contra la sentència del procés. Quatre mesos després de les protestes, s'han començat a obrir les causes contra aquells que van ser identificats per la policia durant els dies de màxima tensió al carrer. I han començat a arribar les citacions. Centenars de citacions.
Unes 600 persones, segons càlculs d'Alerta Solidària, han estat "represaliades" des del 14 d'octubre, dia que es va fer pública la sentència. D'aquestes, 350 van ser identificades durant aquella setmana per haver participat en diverses protestes: des de la massiva acció a l'aeroport del Prat fins als alderulls al centre de Barcelona i altres ciutats del país, passant per les desenes de talls de carretera i vies de tren que hi va haver aquells agitats dies. Es van detenir fins a 241 persones, una trentena de les quals va estar pràcticament un mes en presó provisional i, a hores d'ara, sis joves encara estan en aquesta situació, al que se li ha de sumar dos joves que han estat deportats al seu país d'origen.
De la resta, 211 persones han estat citades en els darrers dies per haver participat en els talls de carretera del Tsunami Democràtic dels dies 11, 12 i 13 de novembre a la Jonquera i Girona. En total, centenars de causes repartides per tot el territori i que conformen el mapa de la repressió:
241 detencions: 6 en presó provisional
La primera dada de la repressió són els detinguts. Una llarga setmana d'aldarulls a les principals ciutats del país va deixar un voluminós nombre de 241 detinguts, dels quals una trentena va ingressar a la presó i, en els següents dos mesos, se'ls va anar deixant en llibertat en comptagotes. A excepció de sis joves. Encara hi ha tres joves d'origen marroquí al centre penitenciari de Puig de les Basses, un americà a Brians I i un altre que està al CIE de la Zona Franca. El sisè detingut és un jove de Cadis que va ser arrestat en una de les protestes en solidaritat amb Catalunya que es va fer a Madrid.
Els fets es remunten al 14 d'octubre, amb la protesta a l'aeroport del Prat, que van acabar amb fortes càrregues policials i els primers aldarulls de la setmana. La jornada es va tancar amb quatre detencions per part dels cossos policials. A partir d'aquell dia, les protestes es van generalitzar a tot el país. La segona jornada de manifestacions i aldarulls, va elevar el nombre de detinguts fins a 31, la majoria dels quals a Tarragona (14). Les altres detencions van ser a Barcelona, Lleida i Sabadell.
Sergi Alcàzar
A partir del dia 16, els CDR van començar a capitalitzar les protestes, les primeres van anar dirigides contra la policia per les detencions dels dies anteriors. Finalment, la tercera jornada va acabar amb 38 detencions arreu de Catalunya, 14 de les quals a Barcelona i 12 a Lleida. La policia també va detenir manifestants a Tarragona, Girona i Manresa. La quarta nit de manifestacions va destacar per un enfrontament entre independentistes, ultres espanyolistes i la policia a Barcelona que va acabar amb sis detinguts. Un altre cop, també es van detenir manifestants a Tarragona, Girona i Lleida.
Urquinaona, el clímax de les protestes
Després de quatre dies de manifestacions, el dia 18 va arribar el clímax. Per aquell dia hi havia convocada una vaga general coincidint amb l'arribada de les Marxes per la Llibertat. Mig milió de persones es van reunir al passeig de Gràcia per demanar la llibertat dels presos. La gran manifestació, però, va acabar eclipsada per una autèntica batalla campal que amb les hores es va anar formant a tant sols uns metres d'allà, a la plaça Urquinaona. La jornada va acabar amb 12 detinguts a Barcelona. Al conjunt del país, però, les dades s'eleven a 54: 18 a Lleida, 12 a Girona, 9 a Tarragona, 2 a la Catalunya Central i 1 a l'Àrea Metropolitana Nord.
A partir d’aquella nit, els aldarulls van cessar pràcticament tot Catalunya, a excepció de Barcelona, on el dia següent es van detenir 13 persones que van crear barricades i les van encendre, també a Urquinaona. La setmana de protestes va acabar amb 5 detinguts el diumenge i dos més dilluns. Cap d’aquestes detencions va ser per incidents in situ, sinó per la participació en les protestes anteriors. A més dels detinguts, la setmana de protestes i aldarulls arreu de Catalunya també va deixar centenars de ferits, dels quals quatre van perdre un ull i un altre el testicle.
Reactivació a la Jonquera: 211 citats
Després d'uns dies de calma, el Tsunami Democràtic es va reactivar tallant el pas fronterer de la Jonquera durant tres dies. Va ser de l'11 al 13 de novembre. Tres mesos després, aquesta mateixa setmana, ha començat el degoteig de citacions als identificats en aquelles jornades. Així, als 12 imputats al jutjat de Perpinyà pel tall a El Pertús, al costat francès de la frontera, s'hi sumen ara les del jutjat números tres de Girona, que ha citat a declarar 61 persones i el 4 de Figueres, que manté la causa sota secret de sumari, i que ja n'ha citat 138.
Desenes d'ells han hagut d'anar a declarar en els darrers dies a la caserna de la Guàrdia Civil de Sant Andreu de la Barca i en altres llocs del país.
Mireia Comas
Altres detencions: del Clàssic a la Meridiana
Després dels talls a la Jonquera i les protestes de la setmana de la sentència, les detencions no es van aturar. Després dels aldarulls que es van produir durant la disputa del partit entre el Barça i el Madrid, on es van tornar a cremar contenidors, les protestes van acabar amb cinc persones detingudes. Les cinc van ser posades en llibertat hores més tard.
Just després de la publicació de la sentència també va començar la protesta que més temps ha perdurat en el temps: el tall de la Meridiana, que acumula més de 130 dies seguits barrant el pas als cotxes que entren a Barcelona. Diversos d'aquests talls han acabat amb tensió entre els manifestants i la policia o grups ultres espanyolistes i un d'aquests dies va acabar amb la detenció d'un dels manifestants i la d'un sanitari.
Per les mateixes dates, a la plaça Universitat, es va organitzar una acampada universitària per protestar contra la sentència. L'Ajuntament de Barcelona va decidir posar fi a l'acampada desallotjant la plaça i fruit d'aquesta intervenció policial es va detenir a dos joves per atemptat a l'autoritat. Tots dos van ser alliberats hores més tard.
Finalment, aquesta mateixa setmana s'ha produït una nova detenció. Es tracta d'un militant de La Forja Jovent Revolucionari del Baix Ebre que va ser detingut per part dels Mossos d'Esquadra per la seva participació en les protestes que es van produir entre el 14 i el 18 d'octubre a Tarragona arran de la sentència del Suprem. Segons els cossos policials, l'individu és un dels "líders" dels disturbis i va passar a disposició judicial acusat dels delictes de desordres públics, d'atemptat contra els agents de l'autoritat i de coaccions. L'endemà va ser posat en llibertat.
Totes les dades de la repressió: 2.500 represaliats
Més enllà de les protestes post sentència, fins a 2.500 persones han estat "represaliades pel procés", segons les dades que va fer públiques Òmnium el passat més de desembre. Així, en els darrers dos anys, des del setembre de 2017, hi ha hagut prop d'un miler i mig de ferits, gairebé 300 detinguts i centenars d'investigats. A més, dels 12 membres del Govern Puigdemont-Junqueras, 6 dels quals empresonats, i 5 exiliats, 9 si es compten els casos d'Anna Gabriel, Marta Rovira, Valtònyc i Adrià Carrasco. A més també hem de comptar els casos de Carme Forcadell, expresidenta del Parlament, i els de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, que eleven el nombre de presos polítics a 9.
Darrere de totes aquestes xifres, però, s'hi amaguen històries humanes. Qui són els represaliats postsentència?