L’expresident valencià, el socialista Ximo Puig, vol cooperar amb la presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol, perquè la denominació català-valencià s’inclogui en la proposta per estendre l’ús de les llengües cooficials a la cambra baixa. El líder dels socialistes valencians i actual senador demanarà formalment que la denominació hi aparegui “visiblement” i ha reclamat a la Generalitat valenciana, liderada pel PP i per Vox, que no obri “velles ferides” ni una “batalla cultural” amb l’ús de la llengua. Puig confia en la paraula d’Armengol, de qui ha dit que està “alineada” amb aquesta posició.
Aquesta és la resposta de l’expresident valencià a la declaració institucional de divendres passat, a partir de la qual el govern valencià va demanar a la presidència del Congrés i a la del govern central i de torn de la Unió Europea, Pedro Sánchez, que el valencià tingués el mateix estatus que el català, l’euskera i el gallec, en una proposta de secessionisme lingüístic.
“L’Espanya real acaba imposant-se”, ha afirmat Puig aquest dilluns després de reunir-se amb el grup socialista a Les Corts Valencianes. L’expresident valencià ha garantit que Armengol vetllarà perquè es puguin utilitzar totes les llengües al Congrés dels Diputats, cosa que succeiria “per primera vegada des de 1834”. “Compartim que aparegui visiblement la denominació del valencià. Això és el que demanarem”, ha insistit.
Segons ha explicat, la denominació català-valencià és la mateixa està establerta al Comitè Europeu de les Regions. “El pitjor que li pot passar al valencià és que sigui objecte de conflicte, els qui no estimen el valencià no poden portar-nos a aquella situació”, ha assegurat en oposició a l’ofensiva del govern de Carlos Mazón per arraconar el català arran del pacte amb Vox a la Generalitat valenciana. Entre d’altres, l’executiu vol suprimir-ne l’obligatorietat del 25% a les escoles a les vuit comarques considerades “castellanoparlants” del País Valencià. Per això, Puig ha exigit al govern valencià que no faci passos enrere en la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i ha defensat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) com una institució “despolititzada”. “No es pot jugar amb la convivència”, ha sentenciat Puig.
La idea d’Armengol, encara verda
Va ser el primer compromís que va prendre Francina Armengol en aterrar a la presidència del Congrés dels Diputats. Va dir que es podria parlar en català, euskera i gallec “des d’aquesta sessió constitutiva”. Ara bé, la presidenta de la cambra baixa encara està estudiant les fórmules tècniques i jurídiques per universalitzar-ne l’ús. Segons ha explicat a ElNacional.cat el professor de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona, Marcel Mateu, la presidenta té tres opcions a sobre de la taula: fer un canvi d’interpretació del reglament, afegir una norma supletòria o explorar una reforma del reglament.