El president del País Valencià, Ximo Puig (PSPV-PSOE), ha carregat contra l'"espècie de victimisme permanent que no és raonable" de la Generalitat de Catalunya i ho veu com un "mantra permanent per part del Govern d'incomoditat i neguit". Des del punt de vista de Puig, tot això "no ajuda" al diàleg entre l'Estat espanyol i Catalunya.
En canvi, valora com a "més receptiva" l'actitud del govern espanyol i ha titllat de "molt encertada" la decisió de mantenir, a més d'"establir aquests canals de diàleg" per poder solucionar i superar "un conflicte que existeix i que no es pot obviar".
Puig també vol gestionar Rodalies
També vinculat amb la reunió de la comissió bilateral d'aquest dilluns entre l'Estat i la Generalitat, en què es va anunciar que en els propers mesos es concretarà com es traspassen les competències de Rodalies al Govern, el president del País Valencià, Ximo Puig, també ha defensat que ells estan "disposats a assumir el servei de Rodalies amb la corresponent cobertura econòmica". En aquesta línia, també deixava clar que "no volem rebre el servei si no tenim la dotació suficient per modernitzar un servei que és francament millorable" al territori valencià.
Pel que fa a l'acord per ampliar l'aeroport del Prat, Puig ha esquivat pronunciar-se al respecte i ha volgut recordar que "al País Valencià es va fer una ampliació importantíssima de l'aeroport d'Alacant" i que el que realment el preocupa és que "la Comunitat Valenciana sigui tractada amb equitat".
De fet, el cap de l'executiu del País Valencià ha traslladat que vol que els pressupostos generals de l'Estat per al 2022 arribin al 10% de les inversions: "Crec que ha de continuar igual, no estem en contra de ningú, ni contra Catalunya, ni contra Madrid. Defensem que el nostre territori tingui les mateixes oportunitats que la resta, ni més ni menys".
La crítica de Ximo Puig contra la Generalitat de Catalunya arriba després de la reunió de la comissió bilateral. El vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, i la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, van manifestar després de la trobada que no sortien gaire satisfets i que els acords assolits eren "insuficients". Amb aquestes declaracions, rebaixaven el triomfalisme que, en canvi, havia plasmat la ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez.
El Govern anava amb la intenció de parlar de 56 traspassos pendents, però van explicar que no s'havia pogut tractar tot, lluny del que els hauria agradat. El que sí que es va acordar va ser el traspàs de la gestió de les beques, que seria efectiva per al curs 2022-2023; o el desbloqueig del deute corresponent a la disposició addicional tercera de l'Estatut, que especifica que l'Estat ha d'invertir a Catalunya una xifra proporcional a la seva aportació al PIB estatal. Dels 759 milions pendents de 2009, però, només l'Estat lliurarà 200.
D'altra banda, es va pactar crear grups específics per poder fer efectiu el traspàs de la gestió de l'ingrés mínim vital, per a estudiar els canvis legislatius que calguin perquè la llei catalana de lloguers tingui cabuda en la normativa estatal o un que tindrà l'objectiu de reduir la "conflictivitat institucional".
Imatge principal: El president del País Valencià, Ximo Puig, en una roda de premsa després d'una trobada amb Francina Armengol, la seva homòloga de les Illes Balears. Europa Press.