El president José Montilla no s'ha salvat de la xiulada ni dels crits. La seva intervenció a la Universitat Catalana d'Estiu ha estat marcada per les escridassades i els crits a favor de la independència. José Montilla ha pujat a l'escenari entre crits d'independència, per fer un repàs de la vida del músic català Pau Casals, posant el focus en el seu exili i en el seu discurs davant les Nacions Unides, citant-ne alguns paràgrafs.
En aquest sentit, Montilla ha destacat que Casals va fer una gran feina per intentar acostar la música, la seva gran passió, a les classes populars. El president Montilla ha acabat el seu discurs entre xiulets i crits d'independència quan ha reivindicat la democràcia parlamentària i una Espanya plural: "Tinc l'esperança que els que creuen que només hi ha una manera d'entendre Espanya arribaran a acceptar que la diversitat és un valor que cal protegir. L'Espanya homogènia i excloent ha de donar pas a una Espanya fraternal". Unes paraules que no han agradat al públic que l'ha acomiadat amb crits i xiulets.
El president Carles Puigdemont també és aquest dilluns a la Catalunya del Nord, on participa en l'acte d'homenatge a Pau Casals. Just aquí coincideix amb president de la Generalitat, Pere Aragonès, Quim Torra, José Montilla i Jordi Pujol.
La intervenció de Puigdemont
Si Montilla s'ha centrat a lloar la feina que va fer Casals des de l'exili per defensar la democràcia i fer arribar la música a les classes més populars, Puigdemont, com més aviat havia fet Jordi Pujol, s'ha centrat en la tasca del músic per defensar la llengua, sempre amb molta generositat. "Pau Casals fa aquest discurs en el tram final de la seva vida, quan ja no li calia res més i ja ho havia fet tot en termes artístics i personals. Aquest discurs va ser una aportació a la nació dels altres, a la d'aquells que vindran perquè salvin la nació", ha destacat el president a l'exili respecte al famós discurs de Casals davant les Nacions Unides.
Puigdemont, que ha eclipsat la resta de presidents en aquesta cimera que només és possible encara a la Catalunya del Nord, també ha recordat als assistents el canvi de nom del músic, que de mare nascuda a Puerto Rico, era conegut com a Pablo fins al 1932, quan es va canviar el nom pel de Pau. "La gent es va sorprendre i es preguntava, com pot ser que un artista es canviï el seu nom?", ha rememorat el president, que ha lloat la seva decisió: "Ho va fer per assenyalar que des del Decret de Nova Planta hi havia un conflicte obert, tot posant en risc la seva projecció internacional. Perquè creia que la seva llengua, el català, es mereixia ser tractada igual que la resta de llengües del món".