La decisió del jutge Joaquín Aguirre de rebutjar el recurs de Josep Lluís Alay, cap de l’oficina del president Carles Puigdemont, contra les escoltes del cas Volhov i la seva divulgació ha provocat una àcida rèplica de l'advocat que porta la defensa, Gonzalo Boye. A través d'un recurs d'apel·lació al qual ha tingut accés ElNacional.cat, l'advocat expressa la “sorpresa” per la resposta del jutge i retrets per la qualitat dels arguments i per les formes. “Si no vol actuar com a censor, que ningú no l'hi ha demanat, com a mínim actuï com a jutge de garanties respectant els drets i llibertats de tots els investigats i, també, d’aquelles persones que no ho estan”, reclama Boye.

El lletrat ha presentat el recurs d’apel·lació en contra de la interlocutòria del jutge “notificada a través de diversos mitjans de comunicació” i de la qual assegura que, dos dies després d’aparèixer la notícia, no n’ha estat informat ni consta la seva existència pels canals judicials. “No s’entén una resposta tan poc ortodoxa i notificada pel que sembla ser una nova via processal”, ironitza.

Pobresa argumentativa

A partir d'aquí, el text respon punt per punt als arguments exposats pel jutge. En relació amb l’afirmació d'Aguirre que les escoltes es refereixen a temes de caràcter públic i no “referides a la vida íntima”, l’advocat insisteix que les converses privades ho són encara que es tracti de temes de naturalesa pública. “La pobresa argumentativa per desproveir dites converses de la protecció constitucional bé explica el cúmul d’irregularitats que, si més no en matèria de drets fonamentals, afecten el present procediment”, retreu.

El text atribueix l’argument del jutge en el sentit que no hi ha revelació de secrets perquè s’ha aixecat el secret de sumari, a “un clar desconeixement de la normativa vigent i que afecta aquest i qualsevol procediment penal que es vulgui mantenir dins de l’àmbit propi d’un estat democràtic i de dret". En concret cita l’article 301 de la LECrim sobre la reserva de les diligències fins que s’obre judici oral i recorda que la jurisprudència “és lapidària”.

Tractament incorrecte

L’advocat replica també que se l’acusi de pretendre actuar com una mena de jutge instructor per haver demanat de saber qui està custodiant les gravacions telefòniques. Assegura que amb aquesta afirmació el jutge li està atribuint un delicte d’usurpació de funcions i que si així ho creu, hauria de deduir testimoni perquè se l’investigui “per tan greu actuació”. En qualsevol cas, insisteix que la seva petició és bàsica en un procés penal: “La garantia de custòdia de les evidències i el respecte a la reserva d’aquestes i als drets dels justiciables”. Boye es mostra sorprès que el jutge no ho entengui així, “però sobretot és un raonament que encaixa molt malament amb el text constitucional encara en vigor i amb els drets reconeguts, també al Sr. Alay, en la Carta Europea de Drets Fonamentals”.

Retreu en el recurs que el jutge es refereixi a l'advocat de la defensa pel seu cognom. “Des de ja, sol·licitem que s’abstingui de dirigir-se a aquesta defensa pel seu cognom perquè el ritual, el processal, el correcte i el professional és referir-se, com a molt a la defensa, a la representació, però sense individualitzacions que posen en seriós dubte la imparcialitat de l’a quo a qui aquesta part ha tractat amb tot el respecte del món”, reclama.

Data correcta

Sobre el retret del jutge que la defensa li demana que actuï com la figura d'un censor “que va desaparèixer a Espanya aproximadament el 1976”, l’escrit de la defensa enumera  l’empara processal en què es basa la petició, amb la LECrim i el Codi Penal, entre altres normes.

En aquest punt, hi dedica especial atenció per advertir que el que pretén no és que actuï com a censor sinó que “compleixi amb la seva funció tutelar i ho faci dins del marc vigent, així com sota els principis constitucionals que sembla reivindicar sense aplicar”. A més, recorda que la data més correcta seria parlar de 1.978, amb la promulgació de la Constitució, i no 1976. “Però no és qüestió de discutir de dates sinó de drets”, rebla.

Boye assegura que el seu representat es veu afectat per “totes i cadascuna de les anomalies processals” de la instrucció que denunciava en el seu recurs, arran de la divulgació de les dades que denuncia, i considera que el rebuig d'aquell recurs “incorre en els mateixos vicis que la present causa i estem davant d’una palmària vulneració de drets fonamentals”.