Podemos ha volgut demostrar en els darrers dies que encara remena la cua, i ha advertit Pedro Sánchez que pot acabar patint els danys col·laterals del seu xoc perpetu amb Yolanda Díaz. La líder dels morats, Ione Belarra, instava a finals de la setmana passada el PSOE i Sumar a respectar les demandes del seu partit, i advertia que els cinc diputats que té la formació dins del Congrés dels Diputats podrien boicotejar la investidura del líder socialista. Els xantatges d’Ada Colau no van calmar la situació, ans al contrari. Va amenaçar Podemos de patir represàlies econòmiques i això va provocar que Pablo Iglesias saltés al coll de l’exalcaldessa barcelonina. Fonts del govern espanyol neguen preocupacions a la Moncloa per les rebequeries dels seus antics socis, però els morats ja no només amenacen de desgavellar la investidura, sinó fer trontollar l’estabilitat de Sánchez durant la legislatura.

En les darreres setmanes, Podemos ha posat sobre les taules del PSOE i Sumar tres exigències: augmentar el salari mínim fins als 1.500 euros, congelar els preus dels lloguers, i mantenir Irene Montero com a ministra d’Igualtat. L’última de totes les mesures sembla pràcticament impossible, sobretot després que Yolanda Díaz decapités sense miraments la cara més visible de Podemos a les eleccions generals del 23-J. Però Ione Belarra va voler-se assegurar que les altres dues mesures es complien, i va amenaçar Pedro Sánchez amb el vot negatiu dels cinc diputats de Podemos que hi ha el Congrés a la seva investidura.

Aquest dimarts, Ada Colau va llençar la benzina, i l’acord entre PSOE i Sumar per reeditar un govern de coalició van encendre el foc. L’exalcaldessa de Barcelona va advertir Podemos que incomplir un acord amb Sumar implicaria “no tenir el retorn en matèria econòmica”. Els xantatges de Colau als morats van encendre les alarmes a Madrid, i Pablo Iglesias va sortir en tromba contra la líder dels comuns, acusant-la d’autoritària, de faltar al respecte a l’autonomia política d’un partit i de caure en el “patetisme”. Només va llançar una sola dosi de calma: “Podemos votarà que sí a la investidura” de Pedro Sánchez, però reivindicava autonomia parlamentària, “com la que han exercit els comuns” al Congrés les darreres legislatures.

La relació de Podemos amb el PSOE i Sumar es tensava encara una mica més quan Ione Belarra i Irene Montero optaven per no fer acte de presència a la signatura de l’acord per reeditar un executiu de coalició. És més, els morats es queixaven que la formació de Yolanda Díaz no els havia informat sobre els seus pactes amb l’equip de Pedro Sánchez.

En acabar aquest acte, fonts del govern espanyol asseguraven que no hi ha cap preocupació a la Moncloa sobre les rebequeries de Podemos, ni sobre la possibilitat que els cinc parlamentaris morats acabin al grup mixt. “Ja saben què pot passar”, assenyalaven aquestes mateixes fonts, convençudes del mal negoci que pot suposar per Podemos carregar-se una investidura. Ara bé, Iglesias ja assenyalava dimecres que la investidura no és el que està en risc. Advertia que el seu partit podria convertir-se en una pedra a la sabata del líder socialista en les votacions que se celebrin al Congrés en un futur, si el PSOE i Sumar no els tracten amb més respecte.

Sánchez deixa en mans de Yolanda Díaz el paper de Podemos al pròxim Consell de Ministres

Ja ho assenyalava el mateix Pedro Sánchez el passat 18 de juny. En una entrevista, a les portes de les eleccions del 23-J i després d’haver passat tota una legislatura plena d’entrebancs amb Podemos, lloava la vicepresidenta Yolanda Díaz. I situava totes les seves esperances futures en una bona convivència amb el nou partit de la vicepresidenta espanyola. El líder socialista assenyalava, fins i tot, que un govern amb Sumar seria “més fàcil” que l’executiu que va tenir en la passada legislatura.

 

Sánchez podrà desempallegar-se de Podemos de totes totes? La decisió està en mans de Yolanda Díaz. Al president del govern espanyol se li va preguntar el passat divendres si els morats acabaran tenint presència o no dins del Consell de Ministres. I va decidir traspassar la responsabilitat a Sumar. “No soc jo qui ha de respondre”, va assenyalar davant les preguntes de la premsa a Brussel·les.

L’aïllament de Sumar a Podemos

Podemos se sent maltractat. En qüestió de poc més d’un any ha vist com les aspiracions de Yolanda Díaz de fundar el seu propi partit s’han traduït amb la condemna, pràcticament a mort, dels morats. El partit anteriorment comandat per Pablo Iglesias ha patit una davallada gegant d’ingressos, a conseqüència, també, del seu fracàs a les eleccions municipals i autonòmiques del 28-M. Ha provocat, fins i tot, un ERO que ha acomiadat el 70% de la plantilla. Al cap i a la fi, Podemos sí que necessita el 23% dels ingressos que genera el grup parlamentari de Sumar.

Una de les coses que més couen als morats és que han passat de ser el soci de govern de Pedro Sánchez a tenir només cinc representants diluïts dins el grup de Sumar. Per això aquesta insistència a fer-se veure com una gota d’oli dins d’un got d’aigua i marcar perfil propi. Sumar, a més, va rebutjar col·locar cap membre de Podemos com a portaveu del grup liderat per Yolanda Díaz. “Continuarem tenint veu”, assegurava Isa Serra, una de les líders de Podemos.