La tensió que ha generat a la política espanyola la proposició de llei d'amnistia ha aterrat aquest dimecres al Parlament Europeu. Durant gairebé dues hores, defensors i detractors de l'amnistia s'han tirat els plats pel cap en un hemicicle d'Estrasburg gairebé buit. D'una banda, els representants de PSOE, reforçats pels eurodiputats de Podemos i IU, que fan costat al govern de Pedro Sánchez, i amb intervencions contundents dels partits independentistes catalans i els nacionalistes bascos. De l'altra, les envestides de PP, amb un rotund suport del president del grup popular europeu, Manfred Weber, però també acompanyats amb advertiment del comissari Didier Reynders, i una àmplia representació de Vox, junt amb diferents forces de la dreta i la ultradreta europea.
El debat, que s'ha celebrat a instàncies del PP, i gràcies al suport del grup liberal, dins del qual està Ciutadans, i del grup dels Conservadors i Reformistes, on està Vox, s'ha convocat sota el revelador títol d'Amenaça a l'Estat de dret com a conseqüència d'un acord governamental a Espanya. L'expectació que durant els darrers dies ha aixecat entre els diputats espanyols ha provocat que la mesa de la Cambra demanés ja abans de començar que es respectessin les normes i "la dignitat i reputació" del Parlament Europeu.
En representació del Consell ha obert les intervencions la secretària d'Estat d'Afers Exteriors, Ángeles Moreno, que no ha amagat el malestar d'Espanya davant del debat suscitat al voltant d'una llei que encara no ha estat aprovada al Congrés i que, quan es debati a la cambra espanyola, serà revisada pel Tribunal Constitucional i aplicada pels jutges espanyols. Moreno ha retret que es debatés sobre afers interiors d'Espanya, i ha advertit que usar per una batalla partidista la defensa de l'estat de dret pot acabar perjudicant aquests valors.
La Comissió ho seguirà de prop
El comissari de Justícia, Didier Reynders, ha advertit que més que mai cal defensar la democràcia i l'estat de dret a la UE; i ha retret que els dos darrers anys l'informe de la Comissió sobre l'estat de dret a Espanya ha fet al·lusió a qüestions com la renovació del CGPJ o la necessitat de millorar el procediment de nomenament dels jutges, que no s'han atès.
En relació a l'acord entre PSOE i Junts per a la investidura, que inclou l'amnistia i la creació de comissions d'investigació al Congrés, ha explicat que ha escrit a dos ministres espanyols demanant-los explicacions, i que ha rebut resposta del ministre de Presidència, Félix Bolaños, subratllant l'aposta pel diàleg del govern de Pedro Sánchez. "No obstant, han arribat moltes queixes de ciutadans i de diferents bandes que expressen la preocupació sobre si aquesta llei respecta la separació de poders i l'estat de dret", ha assegurat. Per la qual cosa, tot i insistir que la CE manté la seva posició sobre Catalunya, que "segueix sent una qüestió interna d'Espanya", ha explicat que està estudiant el text de l'amnistia amb deteniment, per comprovar que s'adapti a la legislació, els valors fonamentals i el Tractat de la Unió. "Els puc assegurar que la Comissió seguirà molt de prop aquesta qüestió", ha assegurat.
PP: pacte amb un fugit
El torn dels grups l'ha obert el president del grup popular europeu, Manfred Weber, que s'ha fet ressò de la declaració del CGPJ sobre l'amnistia, així com les manifestacions que s'estan produint a Espanya i les declaracions de l'expresident espanyol Felipe González. "La gent a Espanya espera una Europa que defensi l'estat de dret", ha advertit Weber, que no ha amagat el seu suport a Alberto Núñez Feijóo davant de Pedro Sánchez i ha diagnosticat que "abans o després" el líder del PP arribarà a la Moncloa i serà recordat com un primer ministre que "va defensar i salvar l'estat de dret a Espanya".
Des del PP, Dolors Montserrat, ha denunciat un "desmantellament" de la democràcia a Espanya pel pacte entre Sánchez i un “fugit de la justícia”. Ha sentenciat que l'amnistia acaba amb la igualtat davant la llei, la independència judicial i crea ciutadans de primera i de segona. Ha carregat contra Sánchez —"només la seva falta d’escrúpols i el seu oportunisme són majors que els seus enganys"— i ha denunciat que ha acordat “un pacte de lawfare que converteix els jutges en delinqüents i els delinqüents en jutges”. Montserrat ha cridat Europa a escoltar Espanya i a actuar: "No permetis que Sanchez converteix a Espanya, el somni europeu en un malson populista". El també popular Javier Zarzalejos ha denunciat que l'amnistia esborrarà delictes, entre els quals la ingerència russa, i no promou el retrobament sinó una greu esquerda a la societat espanyola.
PSOE: el PP supura frustració
La responsable del grup socialista, Iratxe García, ha advertit que l'autèntica amenaça a la democràcia espanyola és "no assumir els resultats de les eleccions"; ha retret que el PP es vanagloriï de defensar l'estat de dret i alhora bloquegi la renovació del CGPJ i que fos sota un executiu popular que es va crear la policia patriòtica. Ha acusat Weber de mentir i al PP d'abraçar-se a l'extrema dreta en un "mimetisme que els està devorant". "PP i Vox són incapaços de defensar Espanya, però no hi ha marxa enrere. Serem el partit que recuperi la convivència entre catalans i entre els catalans i la resta d'espanyols", ha sentenciat.
Des de les files socialistes ha intervingut també el català Javi López, que ha retret que la dreta i la ultradreta ha instrumentalitzat les institucions europees perquè no ha estat capaç d'assumir el resultat de les darreres eleccions, i ha atribuït la contundència de Weber a interessos partidistes, perquè comptava amb un govern de la dreta a Espanya.
Igualment, en una encesa intervenció, l'exministre socialista Juan Fernando López Aguilar ha vinculat la iniciativa del PP d'impulsar aquest debat a la incapacitat per aconseguir fer-se amb la Moncloa. Ha assegurat que no existeix cap amenaça per a l'estat de dret a Espanya, tret del filibusterisme del PP que ha canviat el reglament del Senat per alentir l'amnistia. "Al PP li dic que no supuri la seva frustració fins al punt d'alimentar la ràbia dels qui es manifesten davant la seu socialista amb esvàstiques i salutacions nazis", ha reclamat.
Junts i ERC
En nom de Junts ha intervingut Toni Comín, que s’ha dirigit directament a Weber per recordar-li que els jutges del seu país van considerar que el cas pel qual a Espanya els líders del procés van ser condemnats a nou anys de presó no hi havia ni rebel·lió ni sedició i ni tan sols desordres públics sinó un exercici de drets fonamentals. "La llei d'amnistia no és un atac a l'estat de dret, l’atac és l'abús del dret penal que van fer els jutges del Suprem i la deriva trumpista que està fent el PP de la mà de Vox. I que vostè els estigui acompanyant en aquest viatge", li ha retret.
L'eurodiputat d'ERC, Jordi Solé, s'ha preguntat on era la preocupació per l'estat de dret quan es va apallissar els ciutadans catalans, o quan els jutges van imposar 9 anys de presó a demòcrates, o quan es va espiar els mòbils de polítics i periodistes. "Efectivament tot per la pàtria, fins i tot les clavegueres", ha denunciat tot assegurant que la raó d'estat ho cobreix tot. Solé ha sentenciat que es demostrarà que l'amnistia "intenta reparar una fallada democràtica", i ha advertit que el que hauria de preocupar l'Eurocambra és que a les manifestacions d'aquests dies s'hagin exhibit símbols nazis i s'hagin proferit insults racistes i masclistes.
La també eurodiputada d'ERC, Diana Riba, ha defensat que l'amnistia no acabarà amb el conflicte, però permetrà abordar en peu d'igualtat el fons de la qüestió. També l'eurodiputada del PNB Izaskun Bilbao ha defensat que l'amnistia propicia la negociacions i l'acord, i és una alternativa al a por ellos.
Una de les intervencions més contundents l'ha protagonitzat Manu Pineda d'IU per replicar que el problema a Espanya és que la dreta no té principis democràtics i té "segrestat" el CGPJ des de fa cinc anys. També Pineda ha alertat sobre les manifestacions davant de Ferraz. "Aquelles manifestacions, amb la mà en l'aire, cantant el cara al sol, estan fent crides al cop d'estat, a la guerra civil entre espanyols, i vostès no són ni demòcrates ni patriotes", ha denunciat dirigint-se als diputats populars.
Des de Podemos, Eugenia Rodríguez Palop, ha defensat l’amnistia i ha carregat contra l’ús que el PP fa de la justícia. "Creuen que poden fer servir els jutges a la seva voluntat", ha retret.
Vox: cop d'estat
Jorge Buixadé, de Vox, ha titllat Sánchez d'egocèntric patològic que ha convertit Espanya en un espai d'impunitat on "el delinqüent rep recompensa i la víctima humiliació"; ha llegit un reguitzell de "delictes comesos pels independentistes que no podran ser jutjats" després que van "assaltar" l'estat de dret; i ha denunciat que "una llei d'amnistia té l'efecte devastador d'impedir als jutges jutjar". "És un cop d'estat, tant que Sánchez ha arribat a canviar el lletrat del congrés per tenir un informe ad hoc. Stalin estaria orgullós de Sánchez, nosaltres el menyspreem", ha sentenciat Buixadé, que ha descrit Ferraz com un símbol de la resistència ciutadana i ha fet una crida a la mobilització permanent.
El també eurodiputat de Vox Hermann Tertsch ha recordat el posicionament contrari a l'amnistia de Pedro Sánchez abans de les eleccions i ha retret, assenyalant cap als escons on seien Carles Puigdemont i Toni Comín, que "després de les eleccions del 23-J els faltaven vots i els van haver de demanar als criminals colpistes fugits que estan allà". "I els han donat en unes negociacions secretes fora d'Espanya", ha afegit, a més d'assegurar que hi haurà comissions secretes que atemoriran els jutges, per la qual cosa ha conclòs que "això és un cop d'estat". La contundència de la intervenció de Tertsch ha provocat que des de la mesa s'hagi fet una crida a vigilar amb la terminologia que s'utilitza.
Igualment de Vox, Mazaly Aguilar ha titllat de "traïció" la llei d'amnistia; ha acusat Sánchez d'alinear-se amb els enemics d'Espanya per seguir al poder; i ha pronosticat que aquesta llei serà també un torpede contra Europa.
Cs: com Polònia i Hongria
En nom de Renew ha intervingut l'eurodiputat de Cs Adrián Vázquez. "Avui, on abans hem dit Polònia i Hongria, ara diem Espanya", ha denunciat per advertir que s'està atacant l'estat de dret a Espanya i abans de sentenciar que "per aferrar-se al poder, Sánchez lliura el govern a un pròfug de la justícia" i amb una amnistia a mida. Vázquez ha emplaçat Reinders a no rendir-se.
El debat ha estat tan encès en alguns moments que fins i tot ha provocat un enfrontament entre eurodiputats portuguesos. El socialista portuguès Pedro Marques ha denunciat que Weber havia "faltat el respecte a Portugal" amb la seva intervenció i ha recordat que el primer ministre Antonio Costa va dimitir el passat 7 de novembre perquè la justícia pogués funcionar, mentre que Rajoy es va agafar al poder fins al final, tot i les condemnes judicials. La intervenció de Marques no ha rebut resposta de Weber, però sí del democristià portuguès Paulo Rangel, que ha denunciat que hi hagi comissions parlamentàries per investigar el poder judicial.
Nelson Mandela
El socialdemòcrata finalndès Eero Heinäluoma ha citat Nelson Mandela per defensar la possibilitat de la reconciliació i el perdó, i ha recordat que al seu país es va aprovar un indult per buscar una reconciliació nacional. "Hem de respectar els esforços del primer ministre d'Espanya en pro de la reconciliació", ha reclamat.
El socialista alemany René Répassi ha retret que la Comissió s'hagi implicat en un procés legislatiu abans que es publiqui la llei. "La llei d'amnistia no té res a veure amb el dret comunitari. És un instrument habitual a Europa per solucionar situacions complicades. Però no s'hi pot implicar la Comissió", ha argumentat.
L'hongarés Balazs Hidveghi, del partit de Víctor Orban, ha sortit a fer costat als argument del PP i Vox. El centrista hongarés Ilhan Kyuchyuk i el democrata cristià romanés Siegfried Muresan s'han alineat amb el PP en contra de l'amnistia, mentre l'italià Nicola Procaccini, del partit de Giorgia Meloni, ha acusat socialistes i comunistes d'infringir brutalment l'estat de dret a canvi d'uns vots. Des de l'extrema dreta francesa, Nicolas Bay ha parlat també d'un "cop d'estat" i d'"amnistia criminal per motius polítics".
Pronunciament del Rei
El francés Jean Paul Garraud, del partit de Marine Le Pen, Rassemblement National, també ha intervingut per advertir que si s'aprova la llei, el TC ha d'actuar i el rei s'hauria de pronunciar en contra dels separatistes.
La conservadora hongaresa Enikö Györi ha retret com se sotmet al control el que passa a Hongria, mentre Brussel·les respon amb una carta de preocupació als atacs que rep la justícia a Espanya, i el centrista polonès Andrezj Halicki ha advertit que l'estat de dret és un pilar a Europa i ha demanat reflexionar al respecte per evitar seguir la senda de Polònia.
En total han estat gairebé una quarentena d'intervencions, i dues hores de debat, que, un cop transcorregudes, s'han tancat sense especials novetats.