Dia agitat a la Fiscalia General de l’Estat amb la mirada posada a l’aplicació de la llei d’amnistia. I s’albira a l’horitzó una tensió latent entre Álvaro García Ortiz i els fiscals del Tribunal Suprem que van participar en el judici del procés. Per una banda, Javier Zaragoza, Jaime Moreno, Consuelo Madrigal i Fidel Cadena continuen oposant-se a incloure la malversació al perímetre de la llei i, per tant, són contraris a amnistiar la malversació que s’atribueix a Carles Puigdemont i Oriol Junqueras esgrimint que va tenir ànim de lucre i que va afectar els interessos financers de la Unió Europea. D’altra banda, el fiscal general, que aquest matí s’ha reunit amb Zaragoza i Moreno, ha fet una petició directa als quatre fiscals: que redactin un informe jurídic (anomenat “informe processal”) que respongui concretament les qüestions que han plantejat Manuel Marchena i Pablo Llarena, segons informen fonts fiscals a ElNacional.cat. Les mateixes veus subratllen que García Ortiz en cap cas els ha dit en quina línia ha d’anar l’informe, ja que el fiscal general opta per no posicionar-se encara. Tot plegat arriba hores després que la llei d’amnistia s’hagi publicat al Butlletí Oficial de l’Estat.
📝 L’escrit dels fiscals del Suprem: portar l’amnistia al TJUE i mantenir l’ordre de detenció de Puigdemont
I per què el fiscal general demana un nou dictamen? Álvaro García Ortiz considera que el document que li van remetre fa dues setmanes aborda la llei d’amnistia en “general” i no serveix per contestar els requeriments del Tribunal Suprem. Més aviat plantejava un seguit de qüestions sobre les quals els fiscals del Suprem ni tan sols són competents, com la presentació de qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea o sobre la presumpta inconstitucionalitat de la llei. Ara demana un dictamen jurídic i no d’opinions.
Per tant, el següent pas en l’accelerada cronologia serà l’elaboració d’aquest nou informe que ha sol·licitat el fiscal general de l’Estat. Un cop els fiscals hagin presentat el seu informe, en el qual reiteraran que Puigdemont i Junqueras no poden ser amnistiats per malversació, el fiscal general revelarà el seu posicionament. Es dona per fet que serà favorable a amnistiar els líders del procés. En cas que el seu raonament sigui contrari al dels fiscals del Suprem, haurà de fer un informe argumentant la seva tesi amb “arguments jurídics”, assenyalen fonts fiscals. En cas que els fiscals del Suprem no comparteixin la conclusió d’Álvaro García Ortiz, que és l’escenari més possible, podran recórrer a l’article 27 de l’Estatut del Ministeri Fiscal: es convocarà la Junta de Fiscals de Sala, que haurà de debatre l’informe dels fiscals del procés i el del fiscal general. I aquí podria arribar el xoc. García Ortiz escoltarà totes les posicions i manifestarà el seu criteri definitiu, que “podrà coincidir o no amb l’opinió majoritària”, segons apunten a ElNacional.cat fonts fiscals. I és que el fiscal general sempre té l’última paraula.
Un cop ell hagi dit quina és la tesi que defensarà la Fiscalia, quedaran dos camins possibles. Un escenari és que els fiscals del Suprem portin un informe signat per ells deixant constància de la seva discrepància i explicitant que ho estan fent per aplicació de l’article 27. L’altre escenari és que el fiscal general de l’estat substitueixi els fiscals per uns altres que defensin la seva tesi. “No és una decisió arbitrària, tot està a l’Estatut”, reblen les mateixes veus. L’article 27 és clar: “Si el superior es ratifiqués en les seves instruccions, ho farà per escrit raonat amb l’exprés rellevament de les responsabilitats que poguessin derivar-se del seu compliment o bé encomanarà a un altre fiscal el despatx de l’assumpte a què es refereixi”.
Una última consideració: tot aquest procés s’ha de resoldre en cinc dies hàbils, que és el termini que han fixat Marchena i Llarena a les parts per pronunciar-se sobre “l’aplicabilitat o inaplicabilitat” de l’amnistia en les seves respectives causes. Per tant, el dia màxim perquè la Fiscalia tingui una postura definitiva és el dimarts 18 de juny.
Els fiscals del Suprem, contraris a amnistiar la malversació
En l’escrit que van presentar fa dotze dies, els fiscals del Suprem sostenien que en la malversació que es va cometre en l’organització del referèndum de l’1-O hi va haver un enriquiment “polític i patrimonial” dels encausats, fet pel qual sostenen que no es pot amnistiar. En aquest sentit, esgrimien que en l’1-O del 2017 “el benefici patrimonial va existir” perquè, “amb ànim de lucre, es van apropiar dels fons públics” i “els van dedicar d’acord amb el seu benefici polític, personal i patrimonial a solucionar les obligacions il·legalment contretes amb els adjudicataris dels contractes públics obertament inconstitucionals”. A més, argumentaven que l’amnistia “afecta els interessos financers de la UE en el marc general de la lluita contra la corrupció”.
Pablo Llarena demana prestar “particular referència” a la malversació
Qui avui també ha posat la lupa sobre la malversació ha sigut Pablo Llarena. En la seva providència, de tres pàgines, demana a les parts que prestin una “particular referència” a si els fets poden “considerar-se exclosos de l’àmbit d’aplicació de la llei per l’específica previsió del legislador recollida a l’article 2.e”. Concretament, el precepte que cita Llarena és el que exclou del perímetre de la llei “els actes tipificats com a delictes que afectaran els interessos financers de la Unió Europea”.