Cap explicació. Només parafernàlia argumentativa que gira al voltant del tema, però que no acaba en cap conclusió. És l’estratègia que està seguint Yolanda Díaz i el seu equip davant les constants preguntes de la premsa sobre el veto d’Irene Montero a les llistes electorals de Sumar. La vicepresidenta segona del govern espanyol ha decidit purgar la cara més visible de Podemos, excloure-la de les llistes del 23-J i condemnar-la a l’ostracisme. Els motius que poden dur la líder de Sumar a prendre aquesta decisió poden ser molts, però la vicepresidenta espanyola té molt clar que no en vol donar cap explicació, almenys fins d'aquí a un temps.

L’estratègia es va fer més que evident aquest dilluns. Yolanda Díaz compareixia davant dels mitjans de comunicació a Luxemburg, i els periodistes li preguntaven sobre el seu veto a Irene Montero. “Espanya demana que es parli dels seus problemes reals; Espanya demanava un gran acord i l’hem fet pel nostre país”, contestava la vicepresidenta espanyola per tirar pilotes fora. Davant la seva negativa a contestar, la premsa va insistir i se li va tornar a preguntar per la cara més visible de Podemos. “Ja he respost a aquesta pregunta”, va dir, cosa que era mentida.

El mateix ha passat aquest dijous. El portaveu de campanya de Sumar, Ernest Urtasun, ha estat entrevistat a Televisió Espanyola i, en un moment de la connexió ha estat preguntat per la ministra d’Igualtat. Les preguntes han estat precises i clares. “Encara hi ha temps perquè Irene Montero entri a les llistes; anirà o no anirà a la llista de Sumar?”. Urtasun s’ha limitat a contestar que per al partit que actualment representa, ha estat molt “complex” arribar a un acord amb 15 formacions, i ha afegit, senzillament, que els “debats” sobre si caldria incloure més gent o no a les llistes són “legítims”.

Fins i tot ha ficat dins del mateix sac a Alberto Garzón, líder d’Izquierda Unida que, per decisió pròpia, va decidir fer un pas al costat i no presentar-se a les eleccions del 23-J. Davant les evasives d’Urtasun, se li ha insistit: “Això és un no? Hi anirà o no hi anirà?”. “Tenim un acord i tenim els millors candidats i candidates amb la millor marca i una gran ambició”, ha contestat el portaveu de Sumar, a més d’afegir que ara “estem en una nova fase”. Els periodistes s’han queixat elegantment de l’escapisme d’Urtasun, però han acabat desistint i han canviat de tema.

Quan s’apaguen les càmeres i els micròfons, la situació no varia. A Madrid, les converses informals entre periodistes i l’entorn de Yolanda Díaz acaben al mateix port: enginyeria argumentativa per no acabar reconeixent cap motiu que hagi dut Yolanda Díaz a tallar el cap de la cara més visible de Podemos. Aquest, precisament, pot ser un dels grans motius. El desig de la vicepresidenta espanyola és —i ja ho ha gairebé aconseguit— engolir Podemos, fer-lo desaparèixer i convertir-se en la líder de l’espai que hi ha a l’esquerra del PSOE capitanejant la seva pròpia marca.

Esborrar de la vida pública l’actiu polític més important de Podemos, Irene Montero, representa un pas en aquesta direcció. A més, la vicepresidenta espanyola calcula que la ministra d’Igualtat resta més que no pas suma, si més no electoralment. L’escàndol de la llei del "només sí és sí" ha passat factura a Podemos, i duu el segell de Montero.