La vicepresidenta segona en funcions del govern espanyol i líder de Sumar, Yolanda Díaz, a coincidir aquest dijous amb el lehendakari basc, Íñigo Urkullu, en què Espanya ha d'avançar en el seu caràcter plurinacional. Després que en un article a El País Urkullu proposés pactar una "interpretació" de la Constitució sobre la qüestió territorial com a "forma flexible i creativa" de plantejar una sortida a l'actual "cruïlla política", Díaz va dir aquest dijous en declaracions als mitjans que "aquesta ha de ser la legislatura d'un nou acord territorial". Hores abans, el ministre en funcions de Presidència, Félix Bolaños, va considerar "legítima" la proposta, per bé que va afegir que no és la del govern espanyol.
Díaz també va indicar que la seva formació es troba "còmoda" amb propostes com la del líder basc, atès que l'aprofundiment en l'autogovern és una qüestió que Sumar ha defensat durant tota la campanya electoral del 23 de juliol. Per la seva banda, Bolaños va celebrar la proposta d'Urkullu atès que sempre, va dir, valora "molt en positiu totes les propostes que es fan per buscar punts d'equilibri, punts d'acord entre diferents dins del marc constitucional".
L'article d'Urkullu
A l'article al rotatiu madrileny, titulat "Autogovern basc i model plurinacional de l'Estat. Si hi ha voluntat, és possible un acord", Urkullu planteja la convocatòria d'una convenció constitucional en el termini d'un any. Segons diu, no és necessari modificar la Constitució sinó "interpretar" allò que la Carta Magna del 1978 "no ha resolt bé en relació amb la qüestió territorial". Tot plegat, amb l'objectiu de fer possible un "avenç substancial" al caràcter plurinacional de l'Estat, fent referència no només a Euskadi, sinó també a les comunitats històriques.
Segons ha expressat Urkullu, les eleccions generals del passat 23 de juliol "van ratificar la diversitat i pluralitat a l'Estat" i ara, en conseqüència, és "oportú" abordar dues preguntes "vigents": "Per què en un Estat només pot haver-hi una nació? I per què l'Estat espanyol no pot ser plurinacional, com ho va ser en la pràctica fins al segle XVIII?".
Segons el lehendakari, la Constitució del 1978 va intentar obrir un camí en aquest sentit, però que hi ha hagut successius intents d'involució i retallar, com el famós "cafè per a tots" de la Transició (que qualsevol regió de l'Estat pogués constituir-se com a comunitat autònoma, tot i que no tingués un sentit històric) o les "invasions de competències" de les comunitats autònomes amb el beneplàcit d'un Tribunal Constitucional "amb un prestigi que no era ja el que va tenir en un primer moment". De forma que, afirma Urkullu, va quedar tot només en una "descentralització política i administrativa", però sense fer-ho amb el poder judicial, sense fer del Senat una "autèntica Cambra territorial" i amb un TC "àrbitre entre l'Estat i les comunitats [...] sense representació directa i real de les comunitats autònomes".