La vicepresidenta del govern espanyol en funcions i líder de Sumar, Yolanda Díaz, ha instat la Unió Europea i la comunitat internacional a moure fitxa per exigir Israel que aturi els seus plans bèl·lics sobre la Franja de Gaza, "que estan provocant una massacre" contra el poble palestí. "La comunitat internacional no pot mirar cap a un altre costat davant la situació a Gaza", ha afirmat Díaz, dels poquíssims alts càrrecs espanyols i dels estats membres europeus que han mostrat una postura crítica envers la cruenta ofensiva que l'Estat d'Israel ha emprès contra la població palestina arran de la revifada del conflicte a la Franja des de l'atac del grup paramilitar islamista Hamàs contra territori israelià aquest cap de setmana. 

A mesura que continua el conflicte, les xifres de morts a Israel i Palestina continuen pujant: per una banda, Israel ha reportat fins ara 1.300 persones i 3.200 han estat ferides. Per altra, els bombardejos com a represàlia contra la població a Gaza s'han cobrat fins ara com a mínim 1.400 vides i han deixat més de 6.000 ferits a Gaza. Organitzacions com Human Rights Watch (HRW) han denunciat que Israel està emprant fòsfor blanc contra la població palestina, una arma química prohibida internacionalment pels Convenis de Ginebra per la massacre amb cremades a 815 °C que pot provocar. En aquest sentit, l'ONG denuncia que l'ús d'aquest arma en àrees "densament poblades de Gaza viola el requisit sota el Dret Internacional Humanitari de prendre totes les precaucions factibles per a evitar les lesions i pèrdues de vides civils".

Setge a Gaza, perill de genocidi a 2 milions de persones

D'altra banda, la situació de la població palestina a Gaza és ara mateix desesperada, en tant que es troben atrapats per un cèrcol de les forces israelianes que no permeten el pas d'aigua, gas, combustible ni electricitat a Gaza i han tallat tota circulació de serveis bàsics i béns de primera necessitat. La condició per trencar aquest setge, afirma Israel, és que el grup paramilitar islamista Hamàs retorni als ostatges que va segrestar en la seva incursió en territori israelià. Per la seva banda, les autoritats palestines han definit aquesta acció d'Israel com "el delicte més brut de càstig col·lectiu contra civils indefensos de la història moderna", i ha advertit que la manca de corrent elèctric "posa en perill la vida de 2,3 milions de persones". Per això, han demanat ajuda urgent a la comunitat internacional i les ONG per aturar "aquest crim contra la humanitat i assassinat massiu".

A més inri, en el context d'aquesta situació extrema, l'exèrcit israelià ha informat les Nacions Unides (ONU) que donarà l'ordre a la població del nord de Gaza d'evacuar cap al sud en 24 hores. Es tractaria de mobilitzar més d'un milió de persones en un dia, una tasca improbable i pràcticament impossible de realitzar, a la que s'ha de sumar la dificultat de moure's per la franja de Gaza després de dies de setge, sense béns de primera necessitat. En aquest sentit, l'ONU ha qualificat d'"impossible" l'ordre d'Israel i s'hi oposa. 

Nota discordant en un govern espanyol i una UE al costat d'Israel

La posició crítica de Yolanda Díaz sorprèn, com a nota discordant, entre els alts càrrecs del govern espanyol i dels líders de la Unió Europea, que des d'un primer moment es van posicionar majoritàriament al costat d'Israel en el conflicte revifat i han enarborat el "dret a defensar-se" d'Israel després de la incursió de Hamàs i els atacs del grup paramilitar sobre població civil israeliana. També és veritat, però, que durant els darrers dies, i amb l'escalada virulenta de l'ofensiva d'Israel sobre Gaza, amb la constatació que l'Estat israelià ha comès crims de guerra contra població civil palestina, l'OTAN i la UE han advertit a Netanyahu que no tot s'hi val i que ha de respectar el Dret Internacional Humanitari, ja que "les guerres tenen regles", han apuntat recentment Jens Stoltenberg i Ursula von der Leyen.