La batalla per l’escó d’Alberto Rodríguez ha acabat sent només la punta de l’iceberg del que passava entre bambolines a La Moncloa. El que ha acabat de tensar al màxim les costures ha estat la pugna per la derogació de la reforma laboral, acordada pels dos socis en l’acord de coalició. De cop i volta, la vicepresidenta primera Nadia Calviño va decidir prendre les regnes de forma unilateral a la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, que fins ara havia pilotat tota la negociació. S’ha pogut segellar una mena d’alto el foc, no se sap si definitiu. Però què hi ha al darrere d’aquesta crisi? Segons qui preguntis, la resposta és una o altra. Des de l’agenda pròpia de la vicepresidenta segona fins a la por del PSOE que els faci mal. L’únic clar és que és un factor de disrupció.

Un important dirigent d’Unidas Podemos atribueix tot el que ha passat al temor del PSOE. “Es tracta d’una lluita per la visibilitat. La Yolanda va com un coet a les enquestes. És la dirigent política espanyola més ben valorada i l’espai està remuntant”, assenyala aquesta font. Per això considera que va haver-hi un moviment d’última hora per introduir Nadia Calviño en l’equació: “Estava ja a la recta final… És un intent de desdibuixar aquesta victòria. Ja el salari mínim va ser molt identificat com una victòria seva. També la regulació del preu del lloguer”. I rebla: “Al PSOE li preocupa que guanyi més visibilitat”.

No ho veu així un ministre de l’ala socialista, que hi treu importància: “Ha estat una tempesta en un got d’aigua”.  En aquest sentit, nega cap mena d’ingerència per part de Calviño: “El que no entra al cap de ningú és que es pugui tirar endavant si no està tot el govern d’acord. Una llei com aquesta passa per moltes instàncies, com la comissió delegada d’assumptes econòmics. Quan hi arribes amb una proposta, l’has de tenir ben apamada”. El dirigent socialista ho ha vist tot “una mica exagerat”, que hi han posat més pa que formatge.

Sigui com sigui, és el primer cop que Yolanda Díaz, que va prometre menys soroll que amb Pablo Iglesias, ha decidit posar públicament el crit al cel. Des de la direcció de Podemos perceben un canvi d’estratègia en el nou PSOE de Pedro Sánchez. Abans els socialistes intentaven disputar la raó mediàtica i penjar-se finalment la medalla. Però com han vist que no acabava de funcionar, han decidit incloure “àrbitres” al costat de Díaz, com és el cas de la negociació de la reforma laboral. Veuen justament en la derogació de la normativa de Rajoy la mare de totes les batalles. Fins que no ho tanquin a finals d’any, es mantindran en vigilància permanent.

De fet, Yolanda Díaz assegura que s’ho va pensar molt i que finalment va acceptar deixar el seu escó per a ser ministra de Treball justament perquè volia capitanejar la derogació de la reforma laboral del PP. Va ser una cartera que al PSOE li va costar molt cedir, costant fins i tot una repetició electoral. I probablement hagi estat un dels ministeris més productius de La Moncloa (Sanitat a banda). Amb Díaz al ministeri ja s’han aconseguit dotze acords en el diàleg social amb sindicats i patronals, des dels ERTO fins a l’increment del salari mínim. Ha tingut solvència en el diàleg i també en els resultats: aquesta mateixa setmana l’enquesta de població activa (EPA) ha situat l’ocupació a Espanya a nivells previs de la crisi del 2008, superats de llarg els efectes de la pandèmia en la destrucció de llocs de feina.

Però no només és ministra; també és futura candidata. Després que Iglesias l’assenyalés en la seva retirada, Díaz treballa en la seva candidatura pel 2023 a foc lent. No té ningú que li pugui fer ombra dins l'espai polític, com admeten tots els dirigents de Podemos. Des del seu entorn asseguren que vol fer-ho bé, creant una plataforma que aconsegueixi diluir les diferents marques divisives. I es fixen en el CIS per diagnosticar la por dins del PSOE. No només és que Yolanda Díaz superi Pedro Sánchez en la valoració que fan els enquestats. També, segons el baròmetre del passat juliol, els votants socialistes donen una millor nota a la vicepresidenta segona (6,7) de la que posen al mateix president espanyol i secretari general del PSOE (6,28). L'exguru de La Moncloa, Iván Redondo, ha arribat pronosticar que pot ser la pròxima del govern d’Espanya.

Hi ha qui ironitza que potser tractava d’oferir els seus serveis a la futura candidata. En qualsevol cas, el ministre socialista consultat rebat les enquestes. “El problema amb les enquestes el tenen ells”, etziba. “Si nosaltres traiem el triple d’escons que ells. El problema que tenim és que justament a Podemos li ha d’anar bé. Perquè, si no, no sumarem”, rebla. Per això creu que ha estat un intent de Podemos i Díaz per "fer-se valdre".