El Govern espanyol, sota la presidència de José Luis Rodríguez Zapatero, va plantejar a la banda terrorista ETA negociar les candidatures presentades per ANV, una de les marques de Batasuna, per a les eleccions municipals de maig de 2007, segons recullen les actes d'ETA, a què ha tingut accés Europa Press, que van ser confiscades a l'excap d'ETA Javier López Penya àlies 'Thierry', quan va ser detingut a Bordeus el 21 de maig de 2008.

La reunió va tenir lloc uns mesos després que es produís l'atemptat del pàrking de la Terminal 4 de l'Aeroport de Madrid, on la banda va fer explotar una furgoneta bomba causant la mort de dos ciutadans de nacionalitat equatoriana, Carlos Alonso Palate i Diego Armando Estacio, provocant ferides a una vintena de persones i abundants danys materials, ja que el mòdul D va haver de ser demolit.

"Van venir a negociar amb l'organització les possibilitats que hi podia haver amb les llistes d'ANV", precisa l'acta de maig de 2007 escrit per ETA. Les candidatures d'Acció Nacionalista Basca (ANV) no eren les úniques que havia presentat l'esquerra abertzale per a aquests comicis provant d'eludir la il·legalització de Batasuna.

ETA preferia una altra marca

També havien presentat a finals de març d'aquell any el partit Abertzale Sozialisten Batasuna (ASB) i ETA volia que aquestes fossin les candidatures vàlides en les municipals de 2007. Així s'ho van fer saber l'enviat del Govern, que en aquella ocasió va ser només un.

Però en el moment de la reunió aquestes sigles d'ASB ja havien estat recorregudes per la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat davant del Tribunal Suprem, per entendre que era un frau a la Llei de Partits ja que es tractava d'una successió de Batasuna.

ETA considerava que, perquè continués la negociació, era "irremeiable l'acceptació per part del Govern d'Espanya de les llistes d'ASB", com recull l'acta. Una cosa que no va succeir perquè el Tribunal Suprem va atendre les demandes d'il·legalització el 16 de maig, onze dies abans que se celebressin els comicis.

Tanmateix, en aquella trobada, el plantejament de l'enviat del Govern "com a única possibilitat de reprendre el procés" va ser que l'organització terrorista negociés les llistes d'Acción Nacionalista Basca (ANV), a més de reclamar a ETA que fes una declaració pública com a "gest" que no anava a realitzar més atemptats, i que, en l'aspecte polític, acceptessin el text rebutjat per l'esquerra abertzale en les negociacions de Loyola.

"Sorpresa" de l'enviat del Govern davant del 'no' d'ETA

Però el rebuig de la banda a negociar les llistes d'ANV va provocar "sorpresa", segons l'esmentada acta d'ETA, en el negociador del Govern, que va rebutjar recollir la proposta que li havia fet la banda i va tornar el text escrit que havia rebut després de parlar amb Madrid.

Finalment, i encara que ETA va rebutjar negociar les candidatures d'ANV, la Fiscalia i l'Advocacia van recórrer 133 de les 256 candidatures que va presentar Acción Nacionalista Basca, però alguns membres del tribunal van criticar que el Govern no hagués instat la il·legalització del partit ANV i només ho fes amb part de les candidatures.

El partit vinculat a Batasuna va aconseguir 337 regidors en els comicis de maig de 2007. Tanmateix, el 8 de febrer de 2008, el llavors jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón, va suspendre a aquest partit i uns mesos després, el setembre d'aquell mateix any, el Tribunal Suprem el va declarar il·legal.