Un estudi científic revela tots els detalls (fins ara desconeguts) de les greus ferides que els salvatges atacs de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van provocar a més de mil catalans l'1 d'Octubre del 2017. La doctora Núria Pujol-Moix, professora emèrita de la UAB, treu a la llum tota la veritat del que va provocar la brutalitat policial l'1-O. Quina va ser la gravetat real de les ferides provocades a 1.066 persones a cops de porra, arrossegant-les pels cabells, pel coll, les orelles, els braços...? Quines van ser les zones del país amb més atacs en proporció a la població? Les policies espanyoles van ser les autores de ferides (algunes de molt greus), contusions (quan la pell no està trencada), lesions musculars, als tendons, fractures i de 34 traumatismes cranioencefàlics que afecten el cervell per cops forts o sacsejades. Això va fer que desenes de persones tinguessin alteracions del llenguatge i de la percepció. "El 80% de les actuacions policials es van saltar el protocol que només permet donar un o dos cops secs a les cames o al gluti", demostra l'estudi liderat per Pujol-Moix. Així, en 8 de cada 10 casos, l'1 d'Octubre del 2017, els policies espanyols van colpejar els ciutadans més amunt de la cintura (fora de l'àrea autoritzada) i posant en risc els òrgans vitals de la gent. La metgessa també aclareix que moltíssimes persones van patir ferides múltiples perquè les van pegar tres o quatre vegades.
Un infart per impacte emocional a Lleida
"Vaig veure molta gent gran ferida per la tele i com a metgessa em va entrar molta curiositat per conèixer més detalls de les ferides que van provocar la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Em vaig posar en contacte amb el Servei Català de la Salut i em van facilitar dades. Més endavant, però, quan estava a mig recollir les dades, va venir el 155 i no em van voler donar més informació, perquè, segons em van dir, controlaven cada detall mínim i no em podien facilitar res", recorda la Núria. Pujol-Moix diferencia entre les ferides físiques (998 en total) i les psicològiques o d'impacte emocional (68). "Les ferides d'impacte emocional no totes eren psicològiques, perquè, per exemple, el senyor de Lleida que va patir un infart el va tenir per un impacte emocional amb repercussió física. Moltes persones van patir crisis hipertensives, arrítmies i a una altra persona la van haver de salvar amb un desfibril·lador", afegeix la doctora Pujol-Moix.
🔴 Manifestació de l'1 d'octubre 2022, DIRECTE | Última hora a Barcelona
L'1 d'Octubre 5 anys després: el dia que el poble va doblegar l'Estat
Més ferits a les zones menys poblades
A Barcelona, Tarragona i a la Catalunya Central van ferir menys gent en proporció a la població d'aquestes zones. En canvi, a les Terres de l'Ebre van ferir quatre vegades més en proporció als habitants que hi ha. A Girona, Lleida i al Pirineu i Aran van ferir el doble en proporció amb el nombre d'habitants. "Els col·legis menys protegits pels Bombers i la Guàrdia Urbana van ser més atacats que els col·legis més grans. Set persones van resultar ferides de gravetat: el senyor de l'infart a Lleida, el que va perdre un ull, un altre amb una fractura de fèmur molt complicada... 65 persones van resultar ferides a la cara, cosa que demostra l'acarnissament d'aquests cossos policials", subratlla la metgessa. La metgessa aclareix que els trastorns psicològics, moltes vegades, surten amb retard al cap d'uns dies. L'1 d'Octubre a moltes persones els podia semblar que només s'havien posat una mica nervioses o que s'havien espantat, però que ja estava. En molts casos, al cap de quinze dies, comencen a tenir seqüeles.
Només es van atendre 12 policies per coses mínimes
La doctora Pujol-Moix també ha analitzat les lesions dels policies. "Les primeres informacions deien que havien ferit 400 policies, després els van reduir a 93, però resulta que d'aquests 93 només s'especificaven les lesions que tenien set policies. El Servei Català de la Salut assegura que només es van atendre 12 policies i tots tenien coses mínimes", diu la metgessa.
Per què l'ús de la força va ser massiu i indiscriminat?
"En una manifestació hi poden haver ferits, perquè hi ha gent que s'està manifestant o està cremant un contenidor, però aquí la gent no feia res. Per què van ferir tantes persones grans i nens? Per què els traumatismes van ser múltiples i, en molts casos, a la cara? Per què hi va haver traumatismes cranioencefàlics i ferits greus? El codi de la Policia Nacional estableix uns principis bàsics d'actuació que diuen que han d'actuar amb absoluta neutralitat política, imparcialitat i amb un tracte correcte i acurat amb els ciutadans i que només poden utilitzar les armes en situacions que hi hagi un risc greu per a la seva vida o per a la seva integritat física o per a la de terceres persones. Cap d'aquestes condicions es va donar". La metgessa planteja tots aquests interrogants a partir de la realitat esfereïdora que treu a la llum el seu estudi científic.