La febre del Nil occidental és una malaltia infecciosa causada pel virus del Nil occidental (VNO), un virus de la família Flaviviridae, a la qual també pertany el virus de l’encefalitis japonesa, el virus del dengue i el virus de la febre groga. Es tracta d’una zoonosi, és a dir, d’una malaltia que es transmet dels animals a l’ésser humà. Aquest virus, aïllat per primera vegada en humans a Uganda el 1937, va ser aïllat posteriorment en mosquits, aus i mamífers de diferents països d’Europa, i d’Àfrica, a Austràlia i a l’Índia.
Recentment, el ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, el de Salut i el de Transició Ecològica han publicat un document sobre el risc de circulació del virus del Nil Occidental a Espanya. Per ara, les comunitats on més risc hi ha de circulació són Andalusia, Extremedura i Catalunya. El document analitza el risc a totes les poblacions de l'estat espanyol i les separa per comunitats autònomes i al mateix temps per províncies. A Tarragona i Barcelona és on hi ha poblacions amb més risc de circulació, concretament, la que més és Sant Carles de la Ràpita (0.94) seguida de Deltebre (0.91), totes dues a la zona del Delta de l'Ebre, a Tarragona. Després ja ve el Prat de Llobregat (0.9) i en quarta posició, tornem al Delta, concretament a Sant Jaume d'Enveja (0.87).
Les 10 poblacions catalanes amb més risc
- Sant Carles de la Ràpita (Montsià)
- Deltebre (Baix Ebre)
- El Prat de Llobregat (Baix Llobregat)
- Sant Jaume d'Enveja (Montsià)
- L'Aldea (Baix Ebre)
- Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), empatat amb l'Hospital de Llobregat (Barcelonès)
- Amposta (Montsià), empatat amb Santa Bàrbara (Montsià), Aldover (Baix Ebre), Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), Viladecans (Baix Llobregat)
- Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), empatat amb Masdenverge (Montsià), Cambrils (Baix Camp), Camarles (Baix Ebre), Xerta (Baix Ebre)
- Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat)
- Vinyols i els Arcs (Baix Camp), empatat amb Mont-roig del Camp (Baix Camp), Montbrió del Camp (Baix Camp)
L’any 1999 es van detectar per primera vegada casos de febre del virus del Nil occidental a la ciutat de Nova York. Posteriorment, la malaltia es va anar estenent per tots els Estats Units d’Amèrica, Canadà, Amèrica Central i les illes del Carib. Durant la darrera dècada s’ha detectat la circulació del VNO en diversos països europeus, com ara França, Espanya, Portugal, Àustria, Hongria, Romania i Itàlia. Els darrers anys se n’han produït alguns brots, amb una important proporció de casos greus tant en regions temperades d’Europa com d’Amèrica del Nord, de manera que ha esdevingut un risc per a la salut pública, humana i animal. La infecció dona immunitat per a tota la vida, però no es disposa de vacuna per a l’ús en humans.