Més informació sobre la verola del mico. El 40% de les persones que es contagien pateixen complicacions que requereixen tractament mèdic, segons revela un estudi publicat a la revista The Lancet. Aquest és el més exhaustiu que s'ha realitzat a l'estat espanyol sobre la verola del mico i que s'ha fet als hospitals Germans Trias i Pujol, Vall d'Hebron i 12 d'Octubre de Madrid. "Fins ara s'estava subestimant l'impacte clínic de la malaltia i l'estudi revela que el percentatge de persones que pateixen complicacions és elevat", afirma l'epidemiòleg Oriol Mitjà, metge investigador de la Fundació Lluita contra les Infeccions, a l'ACN. L'estudi reforça l'evidència del contacte pell amb pell en les relacions sexuals com el factor dominant en la transmissió del virus, per sobre de l'aèria.
L'estudi, que s'ha fet en tres grans hospitals de les zones amb més casos de l'estat espanyol, Madrid i Barcelona, amb la participació de la London School for Hygiene and Tropical Medicine (LSHTM), inclou una avaluació exhaustiva de l'epidemiologia i les característiques clíniques i virològiques de 181 pacients amb la verola del mico. D'aquests, 175 són homes, 166 dels quals s'identifiquen com a homes que tenen sexe amb homes. La mitjana d’edat dels afectats és de 37 anys i la durada mitjana del període d'incubació de la malaltia s’estableix en 7 dies.
Espanya, el país més afectat d'Europa per la verola del mico
El maig del 2022 es van registrar els primers casos autòctons de verola del mico a Europa, amb un brot que es manté actiu a 27 països i que ha causat més d'11.000 casos confirmats. L'estat espanyol és el país més afectat, amb 3.738 casos diagnosticats a finals de juliol. La comunitat científica disposa encara de poca informació del brot actual de la malaltia i aquest estudi aporta evidència.
La investigació confirma les característiques clíniques observades en altres anàlisis retrospectives, però la mostra més gran i l'examen clínic sistemàtic revelen algunes complicacions que no s'havien reportat abans, com la proctitis (inflamació del recte); la ulceració amigdalar i l'edema (inflor) del penis. L'estudi recull les manifestacions addicionals següents: 45 (25%) pacients tenien proctitis; 19 (11%) amigdalitis, 15 (8%) edema penià i 6 (3%) abscessos.
Tres pacients han hagut d'ingressar a un hospital
Tots els participants van presentar lesions a la pell, a la regió anogenital (78%) o perioral (43%). El nombre de lesions, entre 3 i 20, és inferior al descrit a la literatura mèdica fins ara. També s'observa malestar general previ o posterior a l'aparició de la granellada. 70 dels pacients (39%) van requerir tractament mèdic, fonamentalment per reduir el dolor associat a les manifestacions clíniques. En general, el tractament mèdic ha estat al domicili, però tres pacients van haver d'ingressar per complicacions derivades d'aquestes manifestacions.
"La presentació clínica és molt diversa i diferent a la que s'havia observat en brots anteriors de la verola del mico. Abans es veia una infecció per via respiratòria, el virus passava al fetge i limfàtics, amb una ampliació tan gran que s'acabava disseminant pel cos amb algunes complicacions. Ara veiem sobretot lesions localitzades en una regió, sobretot oral, genital o anal", destaca Mitjà, cap de la unitat d'ITS de l'Hospital Germans Trias i Pujol / Fundació Lluita contra les Infeccions. Mitjà indica que ara que es té un llistat més complet de les característiques d'aquest brot del virus calen guies clíniques per "estandarditzar-ne el maneig diagnòstic i terapèutic".
L'article estableix la relació entre tipus de pràctiques sexuals i manifestacions clíniques. "Persones que havien tingut sexe anal receptiu tenien amb més freqüència inflamació de l'anus i altres complicacions, mentre que les persones que tenien úlceres a les amígdales havien tingut sexe oral receptiu", exposa l'investigador. Així doncs, segons les observacions dels investigadors, el lloc d'entrada del virus és on hi ha més replicació i sol ser la zona més afectada per manifestacions clíniques.