El mite que els nois són millors en matemàtiques i les noies en lletres és només això, un mite. I és cert que hi continua havent un percentatge més gran d'homes que escullen carreres en les quals les matemàtiques juguen un paper essencial, com les enginyeries. Però això no té a veure amb diferències biològiques intrínseques, sinó més aviat amb factors socioculturals que juguen un paper important en la forma en què els nens i les nenes s'involucren amb les matemàtiques.

En una nova investigació publicada a la revista Science of Learning, un equip d'investigadors de la Universitat Carnegie Mellon de Pittsburgh ha analitzat aquesta qüestió i ha ratificat que els nens i les nenes tenen en els seus primers anys de vida habilitats matemàtiques similars.

L'estudi

 

Quan els científics van comparar els escàners cerebrals i les puntuacions de les proves de 104 nens amb edats compreses entre els 3 i 10 anys, no van trobar diferències estadísticament significatives de gènere en com els nens i nenes van processar les matemàtiques. Segons els experts, els cervells dels nens funcionen de manera similar independentment del sexe a què pertanyin.

Aquesta investigació és el primer estudi de neuroimatge que avalua les diferències biològiques de gènere en l'aptitud matemàtica entre els nens petits. Els investigadors van utilitzar ressonàncies magnètiques per mesurar l'activitat cerebral dels participants mentre veien vídeos educatius sobre temes bàsics de matemàtiques.

També van avaluar la capacitat matemàtica dels participants mitjançant una prova estandarditzada dissenyada per a nens de 3 a 8 anys. Tants els nens com les nenes van mostrar el mateix interès en veure els vídeos educatius de matemàtiques. Els seus cervells van processar les matemàtiques de manera similar, i les puntuacions dels exàmens també van ser semblants.

Ara, els científics es pregunten si les preferències que es mostren després tenen a veure amb algun tipus de canvi que es produeixi en l'adolescència, o si algun altre factor biològic després de la infantesa pot afectar el desenvolupament cognitiu en nens i nenes, contribuint a aquesta bretxa que posteriorment sol produir-se. Encara que s'inclinen més pels estereotips negatius i altres factors socioculturals que poden allunyar les nenes i dones joves de les matemàtiques i àrees relacionades.

Aquestes troballes són consistents amb la hipòtesi de similituds de gènere, que postula que els nens i les nenes funcionen de manera similar en la majoria dels aspectes de la cognició. Però també, els estudis han demostrat que les nenes tendeixen a creure que són menys competents en matemàtiques que els nens. Aquesta idea també preval en ocasions entre pares i mestres.

Per la qual cosa poden ser els estereotips i els prejudicis de gènere els que podrien ajudar a explicar el fet que les nenes tenen més probabilitats que els nens d'experimentar ansietat matemàtica o aprensió per fer matemàtiques. Què poden fer els pares? Segons expliquen els experts, els pares han de fer sentir els nens que tenen les mateixes capacitats i explicar a les nenes que no tenen per què experimentar aquest sentiment d'inferioritat que de vegades condiciona les seves decisions.