Avui, 28 de juny, se celebra el Dia Internacional de l'Orgull LGTBIQ+ a tot el món, amb l'objectiu de sensibilitzar la població sobre aquesta comunitat que tanta discriminació porta patint al llarg de la història. La data rememora els aldarulls ocorreguts a Nova York l'any 1969, que van marcar el començament del moviment de l'alliberament de les persones homosexuals i transsexuals.
Els aldarulls es van produir a causa d'una batuda policial ocorreguda en aquesta data en un pub anomenat Stonewall, en el Greenwich Village, després dels quals es van succeir manifestacions espontànies per reivindicar els drets d'aquesta comunitat.
L'homosexualitat va ser eliminada de la classificació internacional de malalties mentals de l'Assemblea General de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) el 1990. Tanmateix, encara són moltes les persones que continuen patint les conseqüències de la seva orientació sexual o identitat de gènere. I l'exposició a l'assetjament, la discriminació i la violència a causa d'aquesta circumstància pot causar un mal sever a la qualitat de vida general d'una persona i la seva relació amb els altres.
La falta d'acceptació de totes les condicions sexuals incideixen en la salut dels qui la pateixen
Una nova investigació de títol Cardiovascular and Cortisol Responses to Experimentally-Induced Minority Stress a la revista Health Psychology ha analitzat el mal de l'exposició sostinguda a actituds i comportaments homofòbics en els nivells d'estrès d'una persona.
Segons l'autor principal de l'estudi David M. Huebner, professor de prevenció i salut comunitària a l'Escola de Salut Pública de l'Institut Milken de la Universitat George Washington, i el seu equip van enquestar 134 nord-americans que es van identificar com a lesbianes, gais o bisexuals amb edats compreses entre els 18 i els 58 anys.
En un grup, als participants se'ls va dir en un formulari que van completar abans de l'entrevista que la persona que els interrogava havia expressat opinions polítiques en contra dels drets de lesbianes, gais i bisexuals. A l'altre grup se li va dir que els seus companys d'entrevista havien expressat opinions de suport sobre els seus drets.
Durant tot l'experiment es va controlar la pressió arterial de cada persona i es van recollir mostres de saliva per observar els nivells de cortisol, l'hormona de l'estrès. Els resultats van mostrar que ambdós grups tenien alta freqüència cardíaca i pressió arterial sistòlica i diastòlica durant el procés d'entrevista. El grup a què se li va dir que l'interrogador tenia punts de vista homòfobs va mostrar més salts en la freqüència cardíaca i la pressió arterial sistòlica mentre escoltava les preguntes i disminucions més petites en la pressió arterial sistòlica durant el període de recuperació.
De la mateixa manera, els augments de cortisol es van donar únicament en l'esmentat grup. Segons Huebner les condicions eren les mateixes per a ambdós grups, més enllà de l'advertència del sentit de l'entrevistador, que revelava si aquesta persona tenia punts de vista homòfobs.
Això explica l'anomenat estrès de les minories, que es refereix a l'ansietat crònica sostinguda que experimenten les minories o les persones que formen part de grups estigmatitzats a causa de microagressions, atacs i discriminació de totes les formes. Huebner va explicar que la investigació ha demostrat que el tipus d'elevacions adaptatives en la freqüència cardíaca, la pressió arterial i la producció de cortisol que s'evidencia en aquests participants pot acumular-se amb el temps per augmentar la possibilitat de malalties cardiovasculars, malalties infeccioses i fins i tot una mort més primerenca.