Els plastificants són additius que serveixen per incrementar la flexibilitat dels materials i són presents en molts dels objectes quotidians de la nostra vida. Dos exemples són el Bisfenol A i el Bisfenol S. En un article publicat a la revista Communications Biology dut a terme per biòlegs de la Universitat de Bayreuth, es conclou que poden afectar importants funcions cerebrals en els éssers humans.
L'estudi mostra que fins i tot petites quantitats d'aquests plastificants interrompen la transmissió de senyals entre les cèl·lules nervioses del cervell dels peixos amb què s'ha dut a terme la investigació. Els científics consideren que és molt probable que també es produeixin interferències similars als cervells dels éssers humans adults. Per tant, demanen el ràpid desenvolupament de plastificants alternatius que no suposin un risc per al sistema nerviós central.
Els bisfenols els podem trobar en envasos d'aliments, vaixelles de plàstic, ampolles per beure, joguines, empastaments dentals i fin i tot en xumets per a nadons. En els últims anys, ja s'hi han associat nombrosos riscos per a la salut, especialment amb el bisfenol A (BPA). L'equip d'investigació de Bayreuth ha investigat per primera vegada els efectes dels plastificants en la transmissió de senyals entre les cèl·lules nervioses al cervell adult.
L'estudi cobreix no només el BPA, sinó també el bisfenol S (BPS), que sovint es considera menys nociu per a la salut, però segons acaben, ambdós plastificants alteren la comunicació entre les cèl·lules nervioses del cervell.
Els efectes nocius sobre el cervell afecten principalment el delicat equilibri entre les diferents funcions neuronals. Mentre que algunes cèl·lules cerebrals transmeten senyals que desencadenen un estat d'excitació a les cèl·lules posteriors, altres cèl·lules cerebrals tenen la funció d'inhibir les cèl·lules posteriors. Tanmateix, la coordinació de l'excitació i la inhibició és essencial per a un sistema nerviós central intacte.
"És ben sabut que nombrosos trastorns en el sistema nerviós es desencadenen pel fet que els senyals excitatorias i els senyals inhibidors no estan coordinats o estan de manera inadequada. Per tant, és encara més alarmant que els plastificants BPA i BPS perjudiquin significativament precisament aquesta coordinació", expliquen els experts.
"Ens va sorprendre la quantitat de funcions cerebrals vitals dels peixos que es veuen afectats pels plastificants utilitzats en nombroses indústries. Aquest dany, com vam poder demostrar, no passa immediatament. Tanmateix, quan les cèl·lules cerebrals s'exposen a petites quantitats de BPA o BPS durant un mes, el dany és inconfusible", asseguren.
Resulta que els plastificants influeixen en el potencial d'acció de les cèl·lules cerebrals. Alteren la transmissió química i elèctrica de senyals a través de les sinapsis. A més, interrompen els circuits que són importants per a la percepció i el processament dels estímuls acústics i visuals.